Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Calandreta, laboratòri de la democracia?

Martina Gros Aguilèra

Martina Gros Aguilèra

Èx-ensenhaira de l'Educacion Nacionala. Engatjada dins d’associacions d'enfança, drechs dei femnas, ecologia, e en politica coma simple ciutadana

Mai d’informacions
Laboratòri de la democracia, de l’aprendissatge e dau grandir ensems?
 
‘‘Faire e en fasent se faire” (Montanha)
 
En Calandreta, la vida fai l’escòla, lo quotidian fai lo ciudatan, lo trabalh fai la responsabilitat.
 
Dau temps de sei vidas consagradas a l’escòla, Celestin Freinet e Elisa realizèron de materiaus e un esperit d’educacion e tanben d’espeliment de l’enfant dins l’aprendissatge dei sabers. Aquelei “tecnicas” de desvolopament de la convivéncia per l’escolan que deu venir adulte, lei conjuguèron per e amb cada enfant pensat coma persona e reconegut tant dins sa riquesa pròpria coma dins son ròtle actiu dins lo grop en construccion.
 
Quant l’escòla es mai justa e respectuosa de l’enfant? Tre l’intrada en collectivitat e societat, a l’escòla dicha “mairala” (un entitolat de reveire), aquela que li balha d’aisinas per prene sa plaça entiera e reconeguda dins lo respècte de l’autre, e aquò dau meteis còp: coneissença de se meteis.
 
De Bar de Lop en 1920 a la primiera Calandreta de Pau en 1979 e ai 60 Calandretas de 2015, mai d’un sègle se deu apondre ai sèt autres dempuei lo chaple de Besièrs. Lo viatge es dur, dei “pionniers” fins a aquelei coma ieu. Lo camin es fòrça lòng... quora leis uelhs se i passejan.
 
Mai quin espandiment per lei Calandretas!
 
E quina jòia per lei Calandretas e per leis enfants, ensenhaires, parents e adultes associats.
 
Calandreta, en unissent dins un projècte partejat enfants, parents, educatritz e eductors, s’avança en “tempo occitan”. Escòla laïca, es una pulsacion dins la societat. S’inscriu dins lo devenir lent de liberacion dau territòri occitan. Amb lo fiu deis jorns mai tanben deis ans, es venguda son motor, son ferment e sa vitalitat.
 
Lo temps de la maduretat li aperten. Tanben s’es marcat dins la Constitucion de la Republica, en mai de “Libertat, Egalitat, Fraternitat”, que “Lei lengas regionalas apertenon au patrimòni de França” [“Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France”] dins l’article 75-1 de la Lei constitucionala numèro 20008-724 de modernizacion deis institucions de la Va Republica. Demòra que la lenga occitana es la lenga deis occitanas e deis occitans.
 
Per aqueste patrimòni etnologic dins sa continuitat desfautan a son desvolopament leis institucions e leis estructuras.
 
Entre patrimòni e modernizacion, d’ièr a deman, la valor dei Calandretas a aumentat.
 
Per noirir aqueste vam, se devèm marcar dins aqueste movement vitau dei bastidors e de creacion.
 
E sortir de la manca d’equilibri d’un patrimòni “modernizaire” que fabrica sempre mai d’injustícias socialas e de gents maumenadas.
 
Òc! Serem dins lo passacarriera dau 24 d’octòbre coma ciutadans occitans dignament engatjats per l’avenidor de nòstreis enfants.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article