Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’internacionalisme, una valor (2)

Funeralhas de Durruti
Funeralhas de Durruti
Matiàs Gibèrt

Matiàs Gibèrt

Professor de filosofia (Carcassona), cercaire doctorant a l'Universitat de Tolosa-Joan Jaurés

Mai d’informacions
Der Krieg ist eine bloße Fortsetzung der Politik mit anderen Mitteln[1]
 
(Seguida) La relacion, “l’entre”, l’inter deuriá donc èsser vist coma lo constituent primièr de las “identitats”.
 
La relacion constitutiva de l’identitat, aquò’s veire que cada “identitat” es mai que mai una energia movedissa, en relacion amb d’autras, pròchas, luònhas, mai anterioras o avenidoiras, que sensa relàmbi se jògan, s’escàmbian, se partejan a travèrs l’accion creatritz sempre recomençada dels individús o dels grops (de las nationes) que posan a dintre d’elas de qué pensar e se bastir un imaginari o un mond en comun.
 
Aital una lenga o una cultura mòrta seriá precisament una lenga o una cultura que per ignorància auriá ceissada tota relacion amb las autras, que refusariá tota mena de transferiment d’idèa, de pensadas e doncas de transformacion de sas expressions o de sas formas de vida.
 
Car, coma o expliquèt fòrt justament lo filosòf especialista de la China François Jullien[2], non i a pasd’identitat culturala se per “identitat culturala” volèm dire un quicòm rigid, fixe, substancial e imovedís amenaçat per “los estrangièrs, totes pus o mens barbares”. Per contra, si que i a de ressorças culturalas (en primièr luòc, la lenga) que son pas la proprietat de degun, que degun a pas drech de vida o de mòrt sus elas e que lo mond pòdon reclamar lo drech legitim de i posar dedins per transmetre o traduire dins l’inter-esse (literalament “l’entre-èsser”) de cadun e de totes.
 
Aital, “çò d’occitan” aquò’s pas que çò que diguèron, dison, diràn, çò qu’escriguèron, escrivon, escriuràn, çò que pensèron, pensan, pensaràn, en un mòt tot çò que se fa d’aquelas ressorças pròprias a aqueste espaci amb los que vivon, visquèron e viuràn al país ... basta que l’accès a aquestas ressorças (familhal, social o institucional), justament lor siá pas negat, que ne sián pas despoderats per una logica d’estranhament.
 
La “cultura occitana” s’un tal ensemble existís d’un biais omogenèu, aquò pòt pas èsser doncas quicòm mai que la totalitat plurala de las ressorças culturas activadas e apoderadas pels que vivon al país per fin de se bastir, s’inventar, se crear o se recrear un imaginari collectiu popular e alternatiu, a rapòrt del discors oficial de l’estat e de son “identitat nacionala” exclusiva e excluenta, tan pauc populara en fach, istoricament coma socialament.
 
Posar dins de ressorças culturalas per bastir un imaginari popular, alternatiu, transnacional dins l’espaci (pirenenc, sud europèu, alpenc, mediterranèu, oriental - a chascun de se petaçar amb aquò) e lo temps - Occitània coma lo hub d’una Romanitas moventa e dubèrta, a partir de las qualas un mond nòu pòt emergir o un ancian benlèu se reinventar, es benlèu aquò una de las grandas beltats internacionalista de l’occitanisme.             
 
En tot cas que la valor, l’interès vertadièr de l’internacionalisme, aquò’s justament segon ieu, sa dimension d’inter-esse.  
 
E cresi que se pòt conjugar aital occitanisme e internacionalisme dins lo sens que se fariá de la reconoissença e de la conoissença de la lenga tan coma de la cultura del país occitan un element central de l’inter-esse comun es a dire un element que se plaçariá entre (e non pas contra) las lengas, las istòrias, las culturas que vivon e se i exprimisson, contra las “identitats murtrièras”[3] e egoïstas, los pseudouniversalismes uniformistas que vòlon destruire o marginalizar las ressorças culturalas d’aqueste país a tal o tal autre de sos aspèctes particulars (folclorisme, regionalisme, tradicionalisme eca.).
 
Aquò implica de jogar un universalisme dificil que còsta tan simbolicament – cal sortir dels identitarismes egoïstas e de la mistificacion nacionala, coma economicament - al mejan d’una politica lingüistica ambiciosa, “nacionala” (o al país se volètz) per aduire bensai de relacions mai umanas entre nosautres, mai umanas d’efièch que çò que la logica uniformizatritz, essencialista e per tot dire marciala e coloniala de l’estat modèrn, nos fòrça de viure dempuòi ja tròp longtemps.
 
 Traduire tan coma transmetre doncas, las lengas, las culturas, las istòrias, benlèu per transformar un mond cansat e realizar aquel universalisme plural e dificil al país, dins l’inter-esse de totes, aquò d’aquí seriá a mon vejaire lo progrès efectiu que poiriá (auriá pogut?) aduire un occitanisme coerent a l’Euròpa del sègle XXI.           
 
Evidentament, tot aquò còsta. E entre los que se dison progressistas, totes son pas prèstes a ne pagar lo prètz.
 
 
[1]. La guèrra es pas qu'una continuacion de la politca per d'autres mejans» (Carl von Clausewitz, Vom Kriege I, 1, 24, 1832)
[2]. François Jullien, Il n'y a pas d'identité culturelle, L'Herne, Paris, 2007
[3]. Amin Maalouf, Les identités meurtrières, Grasset, Paris, 1998



 
abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud
1.

L'òm a totjorn besonh de trobar de las valors pus fòrtas que nòstras valors individualas coma si aviam totjorn besonh de nos devalorisar, de nos culpabilisar, de trobar que sem pas pron ben, qu'alhors i a mielhs. Pertant l'òm es daus essers mervelhos; l'òm pòd marchar, parlar, lire, pensar, inventar, crear e trobatz que quò es ren? Tot çò que podam far emben tot aquò, es pas ren!
Aquelas valors superioras se noman : internacionalisme, umanisme, civilisacion,compassion, empatia, et autras. Tot es fach coma si deviam nos ameliorar en permanença per esser pus civilisats tot coma los catares que parlavan de melhorament o ben de paratge que demandava de las qualitats nòblas.
Benleu que nòstra civilisacion materialista nos mena vers lo bas e que cercham au contrari a elevar nòstra mentalitat o ben que nòstre mental pòd pas imaginar quauqu'a ren de pus naut e que chau cerchar dins nòstre còr ce que nos manca. Un trabalh far a contre-còr es meschant per la santat; La reussida sociala e economica mena pas au bonhur...

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article