Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Vida e mòrt de Monsur Occitanisme (en esperant la resurreccion)

Matiàs Gibèrt

Matiàs Gibèrt

Professor de filosofia (Carcassona), cercaire doctorant a l'Universitat de Tolosa-Joan Jaurés

Mai d’informacions
Occitània existís de verai? Se demandavan los autors de l’impausanta Histoire de l’Occitanie en 1979. La responsa èra que òc, e l’argument de l’abséncia d’unitat politica istorica dau territòri de “l’espaci occitan” impressionava pas sos autors, per amor que podia tanben fonccionar amb Itàlia (o l’espaci italic?) juscas a 1870 o la Grècia antica (l’espaci ellenic?) fins a Alexandre lo Grand. Of, nos vaquí rassegurats. Amb aquò, la refòrma territoriala francesa de 2016 venguèt confirmar l’existéncia (pasmens parciala) de la pàtria de la lenga de l’amor, que-pel-prumièr-còp-apareis-sus-una-mapa. Dama, e sètz totjorn pas contents, troces de reborsièrs que sètz!
 
Mas se Occitània es una vièlha de mila ans que vòu pas morir, se pòt dire que l’occitanisme es un jovenòme d’un centenat d’annadas, que foguèt somiaire e romantic dins sa prumièira joinessa (entre la mitat dau s. XIX e la dau s. XX), revolucionari e dins son adolescéncia e sa prumièira vida adulta (a partir de la mitat dau s. XX) e ara qu’es dintrat dins un atge pus rasonable, se faguèt mai borgés, reguinha pas a parlar mai francés qu’occitan amb sos cambaradas, e n’i a quitament – direm pas de noms – que, amai que parlan tostemps d’Occitània e d’occitan, se son bastits una carrièira sens poder comunicar correctament dins la lenga si que non en faguent un yaourt miserable qu’illusiona pas que los ignorants e los cècs, o miracle! En un mòt, au jorn d’ uòi, Monsur Occitanisme, passada la febra juvenila de las revolucions en idèia, es sovent plan installat, au prètz d’una cèrta moderacion e d’una participacion au juòc institucionau de la Republica. Solide, d’unes que i a ié fan encara repròchi d’aquò, mas son de mond pas serioses e que de tot biais recebon pas de subvencions, vau te dire, que son tanben fonccionaris de l’estat, alors...
 
Amb aquel tablèu pasmens, se podèm demandar de qué nos planhèm?
 
A, solide, que la lenga s’esvanís. Los darrièrs qu’an aprés l’art de parlar patoés sensa passar per Dico d’òc o lo Tresaur dau Felibritge, per los mai ancians que se vòlon faire passar per d’indians sortits de Fenimore Cooper, son quasi totes mòrts, es la lei de la Natura, e pauc faguèron escòla: la màger part o vouguèron pas e comprenguèron pas que se vouguèsse, vertat que lo patoés èra pas pus necessari dins lo mond mondiau de la modernitat, levat per una excentricitat de classa mejana educada, mas desorientada e vexada de passar per de ploucs als uòlhs dels parigòts, amb son accent a la con, que se fabreguèron, a partir d’aquela matèria mespresada per las valors de las societats industrialas, un mond imaginari, una Tèrra dau Mejan amb son Mordòr e sa Torn Eiffel, un empèri millenari de lenga e de literatura ont, enfin, son los mèstres.
 
De tota manièira 1° la tendéncia istorica e politica contrària èra fòrta, - remonta a la construccion de l’estat francés e se pòt pas subvertir amb quauques bònas volontats e un parelh de diccionaris mau faches 2° la poténcia economica insuperabla, - de tal biais que lo mond entièr viu e morís ara au ritme de la valor industriala, on n’arrête pas le progrès, e 3° las fòrças en plaças per ié resistir absentas o derisòrias - que vau un agropament de poètas epics o bucolics que patesejan fàcia a una maquina a vapor? Demandatz au Poèma dau Rose: enfin, dins “l’espaci (des-)occitan(izat)” lo reau deguèt laissar plaça a l’imaginari e au simbolic, e nòstras “luchas occitanas” tanben, - sus la mar de l’istòria - son totjorn estadas sia imaginàrias, sia simbolicas, e d’apelar dau nom pedant “politicas de l’imaginari” coma lo fan los artistas aquela politica imaginària de l’occitanisme, n’es pas que la confirmacion.
 
D’alhors, a nosautres modèrnes, que nos chau aquel patoés ridicul e que parlam mau, se vivèm totes dins de vilas subrepobladas, globalizadas, multiculturalas e multilengas, ont anam crompar nòstres sushis e nòstra camelòta a Carrefour, Auchan, Leclerc, La Foir’Fouille, Ikea, Gifi, Bricomarché, Bricodépôt, Electrodépôt, Boulanger, Grand Frais, Gemo etc., o s’avèm la canha de nos levar lo matfre, la meteissa sus Ebay, Amazon etc., per puòi ne parlar amb lo mond sus Facebook, Twitter, Telegram, Snapchat, TikTok etc.? I a ben quauques originals —aürosament aquò se limita a “l’espaci occitan d’internet”— a qual nos agrada (n’ère) de faire tot aquò en parlant patoés coma se lo mond existissiá pas, en faguent de twitts, de posts, de likes (en tot respectant la nòrma ortografica), e quitament en escrivent d’articles d’opinion sus un jornau en linha.
 
E dins la vida veraia, se mandam de textòs en patoés (en respectar la nòrma ortografica) mas quand se parlam per carrièira o endacòm mai, quora es autorizat de i anar, uòi aquò ven rare, o fasèm en francés, un pauc coma dins lo metrò de Tolosa, que se las anoncias se fan en patoés, quand i a quicòm d’important de dire, aquò se fai en francés (cau pas butar!).
 
Enfin, m’arrèste aquí que vòle pas desesperar Malhana o Malcosinat.
 
Finissem sus una nòta optimista:
 
L’occitan es mòrt, visca l’occitanisme!
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo reborsièr
8.

#7 Es puslèu realista a mon vejaire, aqueste article, sus la question de la vitalitat de la lenga e del militantisme.

  • 8
  • 7
Doktor Freud
7.

#6 Ben, justament, trobatz pas qu'un article coma aquel "embulla" ren que pel plaser estèrle d'embullar ?

  • 10
  • 5
Lo reborsièr
6.

#5 I a pas òrb pièger qu'aquel que vòl pas veire. Per poder luchar, cal primièr quitar las cugas e arrèstar de s'embullar. Apuei, se poirà benlèu salvar la lenga nòstra amb un militantisme esclairat mercé a de ceucles de locutors que la faràn passar amb l'amira de la far respelir un jorn. Per ara, la lenga es al darrièr badalh, non vos en mainatz?

  • 9
  • 11
Miralh, polit miralh
5.

#4 Sembla qu'avètz totjorn pas encapat qu'es a vos solèt que vos adreiçatz. Pas grèu, contunhatz atal s'aquò vos ajuda a viure...

  • 14
  • 10
L\'autor Un chic appartement parisien (pas loin des bureaux de Libé)
4.

#2 çò positiu es que sètz d'acòrdi amb ieu, coma soi d'acòrdi amb vos !

  • 10
  • 11

Escriu un comentari sus aqueste article