CAPÇALERA: VAU SERENA
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 21 de febrièr

Matieu Casanòva

Divendres, 20.4.2012 07h00

Las presons francesas, indignas d'una democracia


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Preson d'Arle (Camarga)
© Vila d'Arle




Etiquetas
casanòva, presons

Pauc impòrta çò que pensam deu sistèma presidenciau francés, lo periòde electorau ei una bona ocasion per debàter deus diferents problèmas de hons de societat. En teoria en tot cas. Desempuish lo debut de la campanha presidenciala, los diferents candidats, plan ajudats per los mèdias francés, passan lo temps a devisar a l'entorn de polemicas esterilas qui n'interèssan pas degun.
 
Un subjècte ei, per exemple, completament absent deus debats politics: lo de las condicions de detencion. Segur qu'ei pas la preocupacion prumèra deus concurents a l'Elysée, los detienguts estant, per la màger part, privats de dret de vòte. Los qui n'an enqüèra la possibilitat son pauc numerós a usar deu vòte per procuracion, per manca d'informacion o per manca d'interés. Totun los detienguts, en l'Exagòne, son de ciutadans qui an dret au respècte com cadun. Com cada persona demorant sus lo planèta, an lo dret de víver en tota dignitat, quitament se son privats de libertat.
 
Pas arren ne'n parla mes despuish annadas, las condicions de detencion en las presons francesas son regularament condemnadas per las institucions europèas e autas associacions. N'i a pas jamèi avut autant de personas embarradas com uèi lo dia, ei una consequéncia dirècta de la politica repressiva miada per lo govèrn francés despuish 10 ans. Atau donc, las presons son subercargadas e sovent, los presoèrs dèven víver a tres dens celulas de 9 mètres carats, shens nada intimitat e dens condicions d'igièna afrosas. Aqueras condicions de vita son a l'origina de la pujada de la violéncia en las presons, a l'imatge de la recenta susmauta en una preson de Bretanha.
 
La suberpopulacion carcerau hè de victimas. Cada an, cada mes, quasi cada setmana, un presoèr se suicida, preferant la mort a las condicions de vita impausadas per l'administracion penitenciària. Lo taus de suicidi en l'Exagòne ei lo mei haut d'Euròpa de l'Oèst, quitament las hemnas son mei anar mei tocadas per aqueth fenomèn catastrofic. Nicolas Sarkozy declarava en 2009: "L'estat de las presons ei una vergonha per la Republica". Mes qu'a hèit despuish? Arren. N'i a pas qu'a espiar las mesuras envisatjadas 3 ans a per la ministra de la justícia de l'epòca, Michelle Alliot-Marie: balhar de pijamas en papièr aus detienguts. Com si se podèva reglar atau lo problèma deu suicidi en preson.
 
Lo tractament de la question de la detencion en França, per los presoèrs com per los estrangèrs shens papèrs d'alhors, ei una vergonha, un escarni a l'inteligéncia democratica qui vòu que cadun podosse víver en tota dignitat. Bastir navèths centres penitencièrs, com ei prepausat peus grans partits politics francés, n'ei pas una solucion. Cau d'una part envisatjar alternativas a la preson entà pagar un dèute a la societat, en tot saber que numerós detienguts, uèi, an pas arren a har en una preson. Sus aqueth dossièr cruciau, los candidats a las presidenciaus, de dreta com d'esquèrra, son plan discrets. La pròva que l'accion deus professionaus de la politica remplaçarà pas jamèi l'accion militanta e ciutadana, mercés a la quau e'n sabem un pauc mei sus la realitat de la vita en preson.
 



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris

20 d'abril 19.36h

As pròpi rason. Chal dire que la concepcion de la preson en Euròpa es diferenta segon los airals culturals. En Euròpa dal nòrd, en Escandinavia particularament, auran tendença a provar de far viure los presonièrs dins en enchastre carceral dubèrt e laisharà de plaça a d'activitats (trabalh ò ren, ensenhament ò ren), l'isolacion de la societat es relatiu, mas existe.
En Euròpa dal sud, la concepcion es diferenta, chal expiar los tius pechats... pechaire. En fach, s'en ditz sovent qu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 12.16h

Excelènt article Matieu.
Pertant la classa politica s'i deuriá interessar a las condicions de vida de las presons: un brave molon i deurián anar un jorn; sabes aqueles ladres de la moneda publica ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'abril 08.39h

En de mai, estent la privatizacion dei presons qu'a ja començat e que va anar en se desenvolopant, siau pas segur que vendra en se melhorant, aquesta situacion.

Evidentament, aqueu subjècte lo trovaràs jamai dins un programa politic, franc de l'extrema senestra, que per la màger part dei ciutadans, quauqu'un qu'es engabiolat, es que segur l'a ben meritat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Matieu Casanòva

Matieu Casanòva logo rss

Licenciat d’Istòria a l’UPPA (Bearn), ancian jornalista de Ràdio País, ara sòci de l’Ostau dau País Marselhés.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions