CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 14 d'octòbre

Matieu Castel

Dimenge, 24.3.2013 03h00

Tornar prene lo nòstre territòri


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


L’aflaquiment de la nòstra lenga e la nòstra cultura es fortament ligada a la remesa dau poder decisionau dei parçans occitans a n’un unic centre exterior au país despuei quasi Loís lo XIV. Amb la pèrda de la possibilitat d’organizar lo pais, s’es pauc a cha pauc perduda la consciéncia de pensar lo país. Per inercia, la cultura, venguda una sotacultura dicha “regionala” e la lenga, venguda un patoés localista, subrevisquèron fins a la seconda mitat dau sègle XX que l’afortiment definitiu dau ròtle centrau de la capitala francesa dins l’organizacion e lo contròtle dau territòri nacionau cotria amb lo desvolopament dei mejans de comunicacion fisics e a distància li venguèron portar un còp quasi fatau.
 
Ben pus piéger, se n’es pas la rason unenca, aquela disparicion dau “decidir” au país es per ieu la rason màger de la desparicion programada de l’occitan...
 
Aquesta problematica es evidentament partejada per totei lei regions en periferia dau grand bacin parisian. La soleta diferéncia per Occitània rapòrt ais autrei regions linguisticas istoricament non-francesas –e son paradòx evident– es que lei nombrós parçans d’aqueu país units per sa lenga foguèron unificats politicament unicament sota l’autoritat francesa, franc dei breguetas d’Aran e dei Valadas aupencas de Pèdmont.
 
Lei felibres pensavan que per reviscolar la lenga e la cultura bastava de li porgir d’òbras literàrias de tria e jamai metèron a-de-bòn en causa l’organizacion territoriala francesa qu’es pasmens una dei claus per analizar la situacion critica que siam a viure encuei.
 
Pauc d’occitanistas an ja assajat de ligar aquelei problematicas, maugrat la pensada de Robèrt Lafònt qu’insistissiá ja au sortir de la seconda guèrra mondiala sus la necessitat de far tornar en Occitània lei mejans de viure e trabalhar aquí. Sa pensada politica aguèt un cèrt resson dins leis annadas 1970 amb lo moviment dau Larzac per exemple mai per de rasons de dissensions intèrnas a l’occitanisme, aqueu vam s’esvaliguèt au tornar deis annadas 1980, ajudat per lei esperanças de l’arribada de F. Mitterrand coma President de la Republica Francesa.
 
Vuei, l’aparament de la lenga e la cultura occitana s’incluís quasi ren que dins lo culturau e l’educacionau. La vitalitat dei grops de musica occitana e sa popularitat, la santat (relativa pasmens mai reala rapòrt a la politica francesa en matèri de lenga “regionala”) deis escòlas en occitan son de religar a l’abséncia quasi totala de ressons dei partits politics occitans au sieu.
 
L’occitanisme d’encuei, un pauc per facilitat, qu’es totjorn malaisit de nhacar la man que vos porgisse lo manjar, un pauc per abséncia de formacion, la grand majoritat dei diplomats d’occitan son de fach, destinats a l’educacion nacionala ò a l’associatiu culturau, s’es a cha pauc mes en defòra dei grands debats ligats a l’organizacion de l’espaci, e particularament de l’espaci occitan, quitant aquesta politica a l’administracion francesa.
 
D’aquí una decredibilizacion complèta dau pensament politic a l’entorn de la question de l’organizacion territoriala sus tot l’espaci occitan. L’es ligada la paur, comprenesible de còps, de bastir un centralisme occitan en mirau au centralisme francés e, au revers, la tendéncia a renfortir lo trocejament culturau e politic dau país en exagerant de còp d’un biais excessiu lei diferéncias que pòdon existir dei Aups fins ai Pirenèus... D’aqui lo pauc de vesibilitat dei partits politics occitans, remandats au mièlhs a de simpatiquei mai gaire serioseis associacions d’illuminats , au piéger a de recampaments sectaris de fanatics trencats de la vida vidanta.
 
Es dins aqueu domèni que faudriá prepausar una amira occitanista credibla. Avèm l’astre de pas partir de ren, que lei fondamentas son ja estadas establidas au sortir de la seconda guèrra mondiala. Es pecat de va dire mai lo pauc de cambiament au nivèu deis institucions nacionalas fa que la problematica pausada a n’aquela temporada es sempre que mai d’actualitat... Ja lei cauvas començan de se bolegar. La mesa en plaça dei euroregions, la metropolizacion marselhesa, la question dei LGV e, subretot, son traçat, son tant d’escasenças per l’occitanisme de venir porgir sa paraula e sa veision au desvolopament dau país.
 
Deu èstre l’ora encuei de prepausar un autre modèle de desenvolopament per Occitània e, per nautres, deu èstre l’ora de se sacher mòstrar present e, mai que mai, competents per li participar... au tot lo mens!



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

27 de març 14.39h

Que la tia critica sia constructiva o cresi mas lo constat es aqui :

Quant d'occitanistas que tenon en public de discors enflambats contra Paris e França que nos escanan, semblant fòrça als que se pòdon ausir en Corsèga, Catalonha (del Principat) o Bascoat e que tanlèu davant un bulletin de vòte te van votar per de partits que sabon plan que menaràn totes e totjorn la medisha politica colonialista anti-occitana al lòc de votar pel candidat occitanista quand n'i a un ?

Al mes de junh... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de març 09.46h

#9 La critica se vòu constructiva. Fau pas lo prene coma quauquaren de personau ò definitiu.

Siau pas lo solet, pecat, de trobar que lei partits politics occitan an pauc de resson dins la populacion occitana. Lei resultas ais eleccions ne'n son malorament un indicator pron evident.

E l'excuse de la "fagocitacion" per lei grands partits jacobins marcha pas se comparam amb de regions qu'an de partits "regionaus" que fan d'escòres mai significatius (Corèga, Alsàcia, Iparralde).

Enfin Initi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 de març 21.31h

Car Matiu Castel es plan polit de criticar

"lo pauc de vesibilitat dei partits politics occitans, remandats au mièlhs a de simpatiquei mai gaire serioseis associacions d’illuminats , au piéger a de recampaments sectaris de fanatics trencats de la vida vidanta."
Al lòc de criticar sistematicament lo PNO, lo PÒC, Iniciativa per Occitània o Libertat cadun segon sa sensibilitat faria melhor de los renforçar e atal la consciencia nacionala occitana serà de mai en mai fòrta e tornarem pr... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 14.23h

#7 Ahahahaha ! Mon aliàs secrèt es deplegat !


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 13.46h

#6 Mmm. Cresi que se comprenem pas.

"Daissem Paris a sas dificultats e concentrem-nos sul desvolopament de nòstres territòris per ne capitar la mondializacion."

Òc, es çò que dieu dins mon article. M'onte legiguères l'encontrari ?

Qu'enchau qu pòrta la carga dau Grand Paris ? Que siegue l'Esta, leis entrepresas ò lei Collectivitats localas. La resulta es, encara un còp, una afortiment de l'ipertrofia parisenca e la politica d'amentajament nacionala es, encara un còp, virada devèrs... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de març 13.25h

#5 Al contrari. L'Estat es incapable de finançar lo Grand Paris e n'a reportat la carga sus las entrepresas e las collectivitats. Es un projècte d'aglomeracion incertan, que mòstra que Paris es una metropòli coma las altras e qu'a pas pus los mejans d'èstre a l'auçada de sos concurrents mondials. Daissem Paris a sas dificultats e concentrem-nos sul desvolopament de nòstres territòris per ne capitar la mondializacion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 21.51h

#4 L'actualitat amb lei milion de miliard que van investir dins lo "Grand Paris" te dona pasmens pas gaire rason...

Voliau simplament dire que dins leis enjuecs actuaus de la territalizacion francesa fau sacher se mostrar a l'encòp present E competent per prepausar una alternativa a çò que se fa despuei tròp de temps...
L'enjuec per nautres deu pas èstre de crear de pòles de sostenh a la centralitat. Es çò que se fa a l'ora d'ara, que tot es pensat promier rapòrt a la distància a Par... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 21.06h

Article fòrt plan escrich, mès perqué s'acarnar dins aquela tissa anticentralista totalament despassada ?
Tres dinamicas territorialas son en òbra en Occitània - coma endacòm mai - que son la litoralizacion, la frontierizacion, mai la metropolizacion de l'economia. Aquelas dinamicas fan que son las regions dichas "perifericas" del territòri francés que mai capitan son insercion dins la mondializacion, mentre que lo Bassin parisenc i es en relativa dificultat. Las tèrras bretonas, occit... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 09.18h

Aquela notícia evidenta lo mieu comentari anterior: Lo govèrn d'Aragon persistís en la marginalizacion del catalan.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4098437/20130324/govern-darago-persisteix-marginacio-catala.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de març 09.08h

Lo centralisme dels estats favorís totjorn la division culturala de las nacions qu'a somesas. Espanha a totjorn donat cobertura als que vòlon trincar l'unitat de la lenga catalana, per exemple.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Matieu Castel

Matieu Castel logo rss

Matieu Castel, encargat de projècte dins lo lotjament sociau en DREAL, sòci de l'Ostau dau País Marselhés e bracejaire vigorós

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions