Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Covid-19-20-21-22

Aquela babaròta (que de segur èra femèla) s’espandissiá dempuèi un país d’Asia e de malauts avián la marrida idèa de ne defuntar. Ò pas gaire: 4 en 15 jorns en França. Mas las autoritats prenián un fum de mesuras coma per exemple la proïbicion de las manifestacions de 5000 personas dins de luòcs barrats.

De mond intelligents faguèron la comparason amb las victimas de la rota: 8,8 cada jorn dins lo país (aquò vòl dire que n’i aviá 8 de complets e un trocejat que ne mancava un bocin de 0,2). Aguèron l’idèa de daissar las veituras. Lo nombre de las victimas comencèt de demesir. La pollucion e lo prètz de la gasolina tanben...

Alara d’unes pensèron als que se crevavan de fam. Bastava d’organizar de collèctas per donar a manjar als miserables e las estatisticas anarián a la baissa.

Alavetz d’autres se mainèron de las guèrras.

E fin finala tot s’acabèt plan.



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
1.

Per l’ora dins totas les emprezas desempuèi una brava setmana s’escapolon biais de far per se parar del manca de personal e de contunhar l’activitat a un nivèl acceptable. Se dins d’unas emprezas es malaisit de far, per d’autras es pus aisit.

Segur caldrà un bocin de temps per s’aisinar dins un novèl airal o a l’ostal, dins aquel mena d’epidemia, vèire pandemia lo mai segur es de damorar a l’ostal e d’i trabalhar per lo biais del teletrabalh, es possible per un panèl de mestièrs e per d’autres brica.

Tanben las emprezas qu’an deslocalizat una partida de la producion dins un autre país se pararàn mai que las qu’an tot al meteis endreg, eqnuèrra que cal pas que l’epedemia posquessa tocar totis los país a l’encòp. Las qu’en brica deslocalizat damoran se un dequé per se parar. Qual sap se crisa passada anem vèire un brave molon d’emprezas que deslocalisan, es mai que probable.

Dins aquel afar es pas talament lo nombre de mòrts qu’es mendre per l’ora, mas l’impact econòmic que pòt endralhar una crisa mai granda que la grandas. Ja totas las borsas en capvirat al debàs de mantuns punts. Atal lo CAC 40 se pren una calòta, lo Dow Jones un cofal, lo Nikkei un emplastre.

S’eissugan las perdas e fan tressuzar los corratièrs, las questions en tranta sons : fins a quant, e ont es lo mai priu de la crisa, l’avem vist, o alavetz es pas enquèra passat

L'aur valor de gandida puja cada setmana un briu mai, l'onça toiana n'es a 1673,05$

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article