Opinion
Era lista deth 27S
A mens de 90 dies deth 27 de seteme, dia des eleccions ath Parlament de Catalonha, es partits independentistes catalans e es entitats dera societat civila que les apuen comencen a botjar-se, e es auti, es constitucionalistes, an pòur. Era idèa d’ues eleccions de caractèr plebiscitari pren fòrça e era prepausa d’ua lista unica, amiada endeuant pes entitats e era societat civila e formada per nòms de persones coneishudes e implicades en procès, semble que se consolide: CDC e ERC, es dus principaus partits independentistes an acordat anar amassa eth 27 de seteme. Eth mon en parle.
Siguec eth President Mas qui lancèc era prepausa hè quauques semanes. Es dues majores entitats civius, era Assemblada Nacionau Catalana (ANC) e Òmnium, que li an dat responta rapida. Era ANC organizèc ua consulta entà saber s’es sòcis veiguien damb boni uelhs aguesta lista transversau; era respòsta siguec clara, eth 96% volec qu’era entitat trabalhesse pera transversalitat d’ua lista unica, ath cant des partits politics. Deth sòn costat, Òmnium, que tanben da supòrt ara lista unitària de forma clara, a encargat un sondatge entà saber era intencion de vòte des ciutadans s’a es eleccions deth 27 de seteme se presentèsse ua lista ciutadana pera independéncia. Eth resultat deth sondatge vàrie segons tres supòsits: qu’es partits vagen separadi, que i age aguesta lista damb eth supòrt des tres partits independentistes e que i age aguesta lista, mès sense eth supòrt dera CUP. Des tres opcions, eth resultat mès bon ei eth dera lista unica, qu’artenherie 49% des vòtes e 75 deputats (arrebrembem qu’era majoritat en Parlament s’artenh damb 68 deputats). En cas de presentar-se per separat, CDC aurie 30 deputats, ERC 25, CUP 12 (67 independentistes en totau), Catalonha en Comun 22, Ciutadans 21, PSC 15, PP 8 e Union 2. Semblaue donques que sense era unitat non s’artenherie era majoria de besonh.
Era societat catalana e es partits politics an entenut era excepcionalitat deth moment e vòlen enviar un missatge clar ath mon en tot bastir aguesta lista unica. Era CUP, que demanaue un vertadèr plebiscit, se’n a desmarcat e non en formarà part, en tot enténer qu’ei era lista deth President e qu’era esquèrra non pòt hèr costat as politiques amiades enquiara peth govèrn, donques. Era demana ère ua lista sense politics, mès non s’a volut a risc de non convocar es eleccions s’atau ac imposauen es entitats, ERC e CUP.
Eth debat ara que torne sus un ahèr, de prigonda importància e trascendéncia: es nòms qu’aurien de formar part d’aguesta lista. Ja sabem qu’ath deuant i serà er ecosocialista Raül Romeva, seguit de dues granes hemnes des moviments sociaus representats pera ANC e Òmnium, Carme Forcadell e Muriel Casals, despús es politics, Artur Mas, de CDC, e Oriol Junqueras, d’ERC.
Era CUP anarà soleta perque enten qu’eth discors nacionau e eth discors sociau ne pòden ne an de separar-se, e qu’era nauèra Republica aurà d’éster era deth 99%, era deth pòble e es sòns besonhs e era dera justícia sociau (non era der 1% des més rics e der austericidi). Bastir ua nacion a de remòir eth sistèma capitalista actuau, cau començar pera base deth país que volem, e aguest ei un debat qu’encara non s’a hèt e qu’ei de besonh se non volem qu’eth vòt dera quèrra se’n vage tara coalicion Catalonha en Comun, formada per partits coma ICV e Podem, que parlen d’un dret a decidir tot, mens era independéncia. Com garantir qu’un govèrn de concentracion, gessut d’ua lista unica, trabalharà aguest eish sociau? Com garantir era transversalitat? Com hèr entà non desbrembar es besonhs des ciutadans? Çò qu’ei evident ei qu’aumens era CUP non i renonciarà. Era oportunitat de bastir un nau país non i pòt renonciar.
Eth principau ahèr ei donques era lista era madeisha, qui en formarà part? Quini nòms i an d’aparéisher? En Catalonha, molti ja s’entenen damb fòrça, mès, e en Aran? Pensi qu’ei de besonh que beth aranés/a forme part d’aguesta lista e deth govèrn qu’a de hèr a néisher era naua Republica de Catalonha e Aran entà deféner, en Barcelona e laguens d’aguest procès constituent, era lengua e era cultura dera nacion occitana, representada per aquera petita part sua en tèrra catalana qu’ei Aran.
Entara votacion, ena provincia de Lhèida, dera que forme part Aran, son de besonh 15 nòms, 15 personalitats destacades dehòra deth mon dera politica o des partits CDA e ERC (que non existís en Aran) que poguen representar ad’aguest territòri en Parlament. D’aguestes 15, aumens 2 aurien d’éster araneses (per ua question d’equilibri entre es comarques dera demarcacion).
Auetz nòms? Qui i voleríetz?
Vos emplaci a hèr prepauses ath long d’aguest mes de junhsèga, les podem hèr arribar ara ANC e a Òmnium entà que siguen tengudes en compde, e atau sigue respectada era singularitat aranesa. E ei que, com senon poderam parlar dera Nacion Occitana se non la reconeishen es catalans en tot bastir eth sòn (eth nòste) nau país? Per sòrt, era CUP ja ac a integrat en sòn discors entath 27 de seteme.
Siguec eth President Mas qui lancèc era prepausa hè quauques semanes. Es dues majores entitats civius, era Assemblada Nacionau Catalana (ANC) e Òmnium, que li an dat responta rapida. Era ANC organizèc ua consulta entà saber s’es sòcis veiguien damb boni uelhs aguesta lista transversau; era respòsta siguec clara, eth 96% volec qu’era entitat trabalhesse pera transversalitat d’ua lista unica, ath cant des partits politics. Deth sòn costat, Òmnium, que tanben da supòrt ara lista unitària de forma clara, a encargat un sondatge entà saber era intencion de vòte des ciutadans s’a es eleccions deth 27 de seteme se presentèsse ua lista ciutadana pera independéncia. Eth resultat deth sondatge vàrie segons tres supòsits: qu’es partits vagen separadi, que i age aguesta lista damb eth supòrt des tres partits independentistes e que i age aguesta lista, mès sense eth supòrt dera CUP. Des tres opcions, eth resultat mès bon ei eth dera lista unica, qu’artenherie 49% des vòtes e 75 deputats (arrebrembem qu’era majoritat en Parlament s’artenh damb 68 deputats). En cas de presentar-se per separat, CDC aurie 30 deputats, ERC 25, CUP 12 (67 independentistes en totau), Catalonha en Comun 22, Ciutadans 21, PSC 15, PP 8 e Union 2. Semblaue donques que sense era unitat non s’artenherie era majoria de besonh.
Era societat catalana e es partits politics an entenut era excepcionalitat deth moment e vòlen enviar un missatge clar ath mon en tot bastir aguesta lista unica. Era CUP, que demanaue un vertadèr plebiscit, se’n a desmarcat e non en formarà part, en tot enténer qu’ei era lista deth President e qu’era esquèrra non pòt hèr costat as politiques amiades enquiara peth govèrn, donques. Era demana ère ua lista sense politics, mès non s’a volut a risc de non convocar es eleccions s’atau ac imposauen es entitats, ERC e CUP.
Eth debat ara que torne sus un ahèr, de prigonda importància e trascendéncia: es nòms qu’aurien de formar part d’aguesta lista. Ja sabem qu’ath deuant i serà er ecosocialista Raül Romeva, seguit de dues granes hemnes des moviments sociaus representats pera ANC e Òmnium, Carme Forcadell e Muriel Casals, despús es politics, Artur Mas, de CDC, e Oriol Junqueras, d’ERC.
Era CUP anarà soleta perque enten qu’eth discors nacionau e eth discors sociau ne pòden ne an de separar-se, e qu’era nauèra Republica aurà d’éster era deth 99%, era deth pòble e es sòns besonhs e era dera justícia sociau (non era der 1% des més rics e der austericidi). Bastir ua nacion a de remòir eth sistèma capitalista actuau, cau començar pera base deth país que volem, e aguest ei un debat qu’encara non s’a hèt e qu’ei de besonh se non volem qu’eth vòt dera quèrra se’n vage tara coalicion Catalonha en Comun, formada per partits coma ICV e Podem, que parlen d’un dret a decidir tot, mens era independéncia. Com garantir qu’un govèrn de concentracion, gessut d’ua lista unica, trabalharà aguest eish sociau? Com garantir era transversalitat? Com hèr entà non desbrembar es besonhs des ciutadans? Çò qu’ei evident ei qu’aumens era CUP non i renonciarà. Era oportunitat de bastir un nau país non i pòt renonciar.
Eth principau ahèr ei donques era lista era madeisha, qui en formarà part? Quini nòms i an d’aparéisher? En Catalonha, molti ja s’entenen damb fòrça, mès, e en Aran? Pensi qu’ei de besonh que beth aranés/a forme part d’aguesta lista e deth govèrn qu’a de hèr a néisher era naua Republica de Catalonha e Aran entà deféner, en Barcelona e laguens d’aguest procès constituent, era lengua e era cultura dera nacion occitana, representada per aquera petita part sua en tèrra catalana qu’ei Aran.
Entara votacion, ena provincia de Lhèida, dera que forme part Aran, son de besonh 15 nòms, 15 personalitats destacades dehòra deth mon dera politica o des partits CDA e ERC (que non existís en Aran) que poguen representar ad’aguest territòri en Parlament. D’aguestes 15, aumens 2 aurien d’éster araneses (per ua question d’equilibri entre es comarques dera demarcacion).
Auetz nòms? Qui i voleríetz?
Vos emplaci a hèr prepauses ath long d’aguest mes de junhsèga, les podem hèr arribar ara ANC e a Òmnium entà que siguen tengudes en compde, e atau sigue respectada era singularitat aranesa. E ei que, com senon poderam parlar dera Nacion Occitana se non la reconeishen es catalans en tot bastir eth sòn (eth nòste) nau país? Per sòrt, era CUP ja ac a integrat en sòn discors entath 27 de seteme.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Totauments d'acòrd en besonh de preséncia aranesa ena lista. Entad açò auríem de conéisher era poblacion disponibla de candidats aranesi
La nacion occitana cal que siá presenta en aqueste procès cap a l'independència. Aran es Occitània.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari