CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 17 de setembre

Mireia Boya Busquet

Divendres, 2.10.2015 03h00

Aran ei perdut?


Comentaris 14 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Es catalans independentistes an guanhat. Ac ditz eth nombre de vòtes totaus, ac ditz era premsa internacionau e ac ditz era prumèra majoritat ena istòria de deputats independentistes (72) que se setiaràn en Parlament de Catalonha benlèu. Ac diden toti excèpte er Estat espanhòu. S’auesse estat un vertadèr plebiscit, damb vòtes d’òc e non, eth resultat serie favorable ara independéncia per 55% a 45%. Mès non parlaram d’açò.
 
Eth procès cap ara creacion dera nauèra Republica catalana ei imparable. Qu’arrés patisque, qu’era CUP e JuntsxSi, es partits independentistes, se meteràn d’acòrd entà trigar un govèrn de concentracion que mos permeterà auançar en ua desconnexion que, ac cau reconeisher, serà mès lenta que s’enes eleccions auessen guanhat non sonque en escons mès tanben en vòtes. Es tricheries damb eth vòte exterior non ac an permetut, donques sonque eth 10% de catalans que viuen dehòra an podut votar. Sonque un de cada 4 qu’ac demanèren. Non i aurà, per ara, ua declaracion unilaterau d’independéncia, mès açò non vò díder qu’abandonem, ben ath contrari: er independentisme en Catalonha a gessut reforçat, e molt. Mès non parlaram d’açò.
 
Lhèida a estat eth territòri damb un percentatge mès naut entàs candidatures independentistes, un 63%, un hèt que contraste damb çò qu’a passat en Aran: sonque un 35% tàs partits separatistes e era pujada de Ciutadans, partit espanholista extremista e de dretes que s’a demostrat ostil ara lengua occitana e ara identitat aranesa. Que calerà seguir de pròp eth trabalh deth solet deputat aranés elegit, d’aquera formacion, ath que felicitam pera eleccion. Mès non parlaram d’açò.
 
Eth vòte conservador en Aran s’a imposat as esquèrres, independentistes o non, causa que non ei deth tot susprenenta en societats barrades de montanha que, a mès a mès, basen era sua economia en torisme e an agut ua fòrta immigracion castelhanoparlanta. Totun, era CUP a multiplicat per sies es vòtes, e ja ei eth 6% en Aran (er 1% en 2012). Gràcies infinites peth supòrt. Mès non parlaram d’açò.
 
Era lengua e era cultura occitanes ja ne compden pro ne son referéncia entara populacion d’Aran entà decidir eth vòte. Que bona part des aranesi agen votat a partits que mespresen era lengua pròpria, son en contra dera immersion linguistica, tròben surrealista eth dret ara autodeterminacion e non cren ena identitat nacionau d’Aran, ei se mès non inquietant. Qu’un tribunau politizat volgue impugnar era nòsta lengua e es nòstes institucions metent-les en grèu perilh ei preocupant. D’açò òc que’n cau parlar.
 
Pensi qu’eth vòte a estat mès emocionau qu’ideologic. Pensi que non i a agut debat sus es implicacions tàs aranesi d’ua opcion o d’auta. Pensi que cada còp era lengua ei mens presenta en carrèr e que molti an renegat d’era enes hilats sociaus. Pensi que non i a pro bones politiques lingüistiques e que non se destinen es sòs publics a çò que calerie destinar en aguest ahèr. Pensi qu’es lutes partidistes an hèt mès mau que ben. Pensi qu’Aran non ei Catalonha, mès que tanpòc ei Espanha. Pensi ena febla integracion dera immigracion damb era nòsta cultura. Pensi que non i a auut politiques d’integracion. Pensi que cau un referendum entà Aran e qu’alavetz dilhèu trigaram en tot pensar ena nòsta tèrra. Pensi qu’un tribunau constitucionau mos a proïbit poder hèr aqueth referendum e decidir nosati. Pensi que non son justes es critiques as aranesi, es que diden qu’èm faishistes e espanholistes. Pensi qu’èm incomprenuts. Pensi que nosati tampòc auem comprés eth sens de tot açò. Pensi que non comprenem as pòbles que vòlen éster respectadi e en libertat. Pensi qu’òc, i a ua catalanofobia injustificada. Pensi qu’es candidatures independentistes auem menstengut eth perilh des unionistes. Pensi qu’auem abandonat as germans occitans deth nòrd. Pensi qu’es deth 35% non auem hèt pro peth país e era lengua, que se perderà se mos enganham en trigar damb qui anar. Pensi tantes causes qu’a moments pensi qu’Aran dilhèu ei perdut, e non ac voi pensar.
 
Non ac voi pensar perque èm molti es qu’ac auem dit, e molti d’auti que se un dia Catalonha se’n va, com semble qu’ei en camin, e mos demane què volem hèr en un referendum, trobaran era responsa, non permetran mès insults ara lengua e ara istòria. Se meteràn ath cant d’un país mès just, sostenible e mens colonizat. Negociaràn eth milhor tracte de favor entà Aran e es aranesi. Non renegaràn de cap vesin ne vesia. Separaram era qualitat de vida e era possibilitat d’un futur melhor des mentides. Trigaràn anar tath metge en Lhèida e Barcelona e es prestigioses universitats catalanes. Veiràn qu’eth 66,7% deth torisme nacionau ei catalan, e qu’a un pes economic important, donques non son tant de dusaus residéncies. Deisharam darrèr eth franquisme, eth faishisme e era xenofobia. Seràn mès tolerants damb toti es pòbles e damb es sòns desirs de libertat. Veiràn d’a on vien es sòs e eth respècte. Seram sobeirans des nòsti ahèrs e era nòsta identitat, coma ditz era Querimònia.
 
Ac voi pensar, mès dilhèu m’enganhi. Çò qu’ei clar ei qu’ara comence eth camin de Catalonha e que non cau pérder era esperança entà Aran, ben ac contrari, cau trabalhar en carrèr e enes moviments sociaus mès que jamès. Atau que, aranesi, espavilatz e lheuatz-vos, que i a moltes lutes per hèr e era ora de decidir dilhèu non anarà tà long.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

7 d'octòbre 16.04h

Aran, m'interèsse fòrça era tua opinion. S'ès aranés pòdes escríuer en aranés, cap de problèma.
#11http://www.teinteresa.es/politica/CATALUNA-CIUTADANS-DELIRANTE-RECONOZCA-OCCITANA_0_1289272341.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 22.21h

#1 Rocau, n'as pas nada idea.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 20.13h

#11 Rahola? Que me parles de Rahola? Pilar Rahola ei una hemna ridicula que non aperten a cap partit politic. Era valor des sues declaracions a perpaus d'Aran ei nulla.
C's ei un partit politic qu'entén era realitat aranesa e la manipule damb demagògia. Aran ei ua tèrra de lengua occitana, e ac sap. C's ei un partit que en qüestion des autes lengues d'Espanha mentís. Tà C's, eth problèma des autes lengues d'Espanha ei qu'existissen
C's, tanben defen a València que catalan e valencian n... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 23.35h

al 9, i amb això què em vols dir? La realitat aranesa no és entesa per molta gent. Sense anar més lluny hi ha un vídeo molt famós de la Pilar Rahola, que de simpatitzant de C's en té poc, negant l'estatus de nacionalitat a Aran.

https://m.youtube.com/watch?v=CeDQxFNlgX8


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 11.52h

B'ei curiós de léger monde qui's presenta au sufragi deus Aranés shens ne conéisher la sociologia politica pregona.

Com Gascon de França, deu piemont pirenenc, que compreni hèra plan lo vòte aranés : qu'ei un vòte centrista, rebèlle a tota exaltacion politica. Un vòte moderat, fidèu aus interès deus abitants de la vath.

Qu'ei possible qu'aquera moderacion aranesa e sia decebenta mes qu'ei pròva deu caractèr gascon deus Aranés, e que'vs saludi, monde d'Aran !


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'octòbre 21.01h

Campa a compdar deth minut 2:30, "Aran" https://www.youtube.com/watch?v=Zoi_InDMHfA7
"Yo la Occitania" no la conozco" aguesta ei era vòsta politica culturau entà Aran e entara lengua d'Aran.
Damb mesprètz.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'octòbre 16.41h

Ei çò que passe quan ès minoria en cò tòn... De dehòra vengueren e de casa mos treigueren


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'octòbre 14.50h

repetiu tots les mateixes ximpleries que posa molta gent a internet sense verificar si és cert o no: "C's sempre vota igual que el PP", clar, per això va votar a favor de la llei contra l'homofòbia quan el PP no ho va fer (i com aquest, molts més exemples).
http://www.lavanguardia.com/vida/20141002/54416552040/ley-contra-la-homofobia.html

"C's no ha condemnat el franquisme", clar, per això C's va votar a favor de l'esmena de CIU i ERC condemnant tots els règims totalitaris, incloent el f... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'octòbre 14.15h

(No tinc accents, disculpeu)

Extrema dreta potser no, centre dreta nacionalista espanyol obviament si. Amb l agreujant del cinisme: s omplen la boca parlant de ciutadania i de que els territoris i les llengues no tenen drets, per a continuacio dir que el castella ha de ser la llengua comuna; encara es hora que defensin el bilinguisme a valencia, i a la franja d arago van directament de la ma dels que no deixen que la llengua del 90% de la poblacio gaudeixi d un minim status oficial. Pero que e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 d'octòbre 14.03h

#3 Eth programa ei completaments demagogic. Mès en hèts an demostrat quina ei era sua manèra de hèr politica. Ciutadans a hèt enquia ara ua politica d'extrema dreta, en votant tostemp çò de madeish qu'eth PP, mès que mès en politiques antisociaus. Non an volut condemnar eth franquisme, an declarat que "el aranés es una lengua inferior cuantitativamente y cualitativamente" (BTV 11/11/20119) e ei eth solet partit deth Parlament de Catalonha que non a votat era Lei d'Aran


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Mireia Boya Busquet

Mireia Boya Busquet logo rss

Èx-deputada dera CUP en Parlament de Catalonha. Consultora environamentau e professora associada ena Universitat Pompeu Fabra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions