CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 18 de julh

Mireia Boya Busquet

Dissabte, 20.2.2016 03h00

Interpelacion ath Govèrn sus era memòria istorica, era simbologia e era nomenclatura faishista en espaci public


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Centenats de carrèrs hènt encara aunor ath Caudillo e ar aparelh politic e militar dera dictadura franquista, en Catalonha encara en son 41, bèri uns tan vergonhosi coma eth C/Eduard Aunòs, ministre de Justícia entre 1943 e 1945. Es partits politics dera extrèma dreta eretièrs deth franquisme son legaus e contunhen hènt aumenatges publics ath fascisme, d’auti sonque podem díder #FreeOtegi #FreeThemAll.
 
De tot açò, arren ei inconstitucionau (de hèt sonque n’ei çò que hè aguest Parlament). Aguest ei un indèx dera salut democratica der Estat Espanhòu, non calerie, en camin de cap ara Republica de Catalonha e Aran, nèisher malauts. Parlarè donques acieu de memòria, mès tanben deth dret ara memòria.
 
Sus era memòria istorica
 
En Catalonha er article 54 der Estatut hè referéncia ath dret ara memòria. Ditz que cau velhar pera sua coneishença e mantenença coma patrimòni collectiu testimoni dera resisténcia e luta pes drets e es libertats democratiques, damb un arrefús des totalitarismes e damb ua reconeishença de totes es persones qu’an patit persecucion degut as sues opcions personaus, ideologiques o de consciéncia.
 
Bères constatacions prealables entà compréner era non aplicacion d’aguest article:
 
I a preséncia de simbèus franquistes en espaci public pr’amor que persistís eth franquisme sociologic en sectors dera nòsta societat. Pr’amor qu’era ideologia que represente era simbologia franquista, ei era dera memòria der Estat.
 
Arrebrembam qu’eth franquisme, a diferéncia deth fascisme o deth nazisme, non siguec derrotat militarment. Tanpòc ac siguec institucionauments.
 
Era Transicion non siguec ua ruptura damb era dictadura fascista; es aparelhs der Estat, era administracion, era armada, era judicatura,  era policia,  passèren intactes ara naua “democracia” sense èsser depurats des crims contra era umanitat, es tortures e es execucions extrajudiciaus.
 
Es pactes dera Transicion establiren un silenci sus era magnitud dera repression fascista. Quan era pòur dempús de 70 ans a començat a desaparéisher, es familhaus an volut saber a on ère enterrat eth sòn pair-sénher, o eth sòn frair.
 
Maugrat qu’es simbèus fisics dera dictadura franquista desapareishen, en imaginari collectiu deth nòste pòble seguís viu er arrebrembe der exili.
 
 
Sus es polítiques de memòria
 
Arrebrembam era Lei 13/2007 de creacion deth Memoriau Democratic, aquera institucion publica qu’auie de servir entà portar endeuant politiques de memòria, en tot recuperar, commemorar e fomentar era memòria democratica en Catalonha (deth periòde 1931-1980).
 
Es objectius son clars, mès era realitat non li ei fidèla.
 
Dempús deth 2011 i a agut ua inaccion totau, damb ua politica que s’escarte des foncions que se dèren ara institucion. S’a abandonat er hilat des espacis de memòria (qu’auie generat fòrça sinergies damb eth territòri). Eth Memoriau a passat a èster un burèu de gestion culturau, sense competències definides, a quitat d’èster un referent, ei sense iniciatiua ne lideratge. Enquià es entitats memorialistes e es istorians li van ara contra. Pense hèr bèra causa aguest govèrn? Ei de besonh entà poder parlar.
 
Parlar d’apariament. Parlar d’ua istòria que mos l’an explicada es vencedors. Parlar des que non i son, des que non sabem a on son. Sonque en Catalonha i a mès de 4.700 familhes que cerquen familhaus desapareishudi, hè mès de 70 ans. Cerquem-los, Identifiquem-los, daurim es cabòts comuns, retornem era dignitat as nòsti mòrti assassinadi.
 
Parlar de vertat, de justícia. E voleríem tanben era anullacion immediata des procèssi des conselhs de guèrra deth franquisme, coma eth deth President dera Generalitat Republicana Lluís Companys.
 
Parlar pr’amor qu’era societat civiu parle, ei preocupada e se mò damb un potent movement que s’a materializat damb era aparicion de multiples entitats que trabalhen pera recuperacion dera memòria istorica, e qu’an hèt un trabalh ingent, coma pòden èster era Comission dera Dignitat, era Associacion pera Recuperacion dera Memòria Istorica de Catalonha, er Amical de Mauthausen, era Associacion d’ex-presi politics o eth Banc d’ADN, entre d’autes d’encastre locau e comarcau. Damb exemples a seguir, coma era iniciatiua de Navàs damb es prumères Stolperstein en aumenatge as deportadi peth franquisme tàs camps de concentracion nazi. Aguest govèrn les aurie de dar supòrt.
 
 
Sus simbèus e nòms franquistes en espaci públic
 
Era Lei de Memòria Istorica 52/2007, en sòn article 15.1 establís que “las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura.
 
De forma vergonhosa, aguesta lei a estat soent obviada de forma manifèsta pes responsables politics qu’auien d’amiar endeuant era eliminacion des simbèus franquistes. I a partits que s’i opausen, ja ac sabem, mès era passivitat de cèrti govèrns locaus ei se mès non vergonhosa.
 
Hè ans eth Memoriau Democratic encarguèc un cens de simbèus franquistes de tota Catalonha, encara non acabat. Es resultats der inventari son d’escandal: 3647 elements en un país a on se supause qu’impèren es valors dera democracia, dera libertat e deth respècte. Eth protocòl de retirada qu’auie d’hèr era institucion tampòc ei acabat.
 
Son simbèus e reconeishences a persones qu’an contribuït a ua dictadura, an incitat ar odi e ara discriminacion. Exigim donques era retirada des simbèus fascistes d’ua dictadura que pendent 40 ans mos oprimic coma catalans e trabalhadors. Volem cambiar eth relat egemonic e dar a conéisher es dimensions reaus dera repression franquista. Pense aguest govèrn gèr bera causa?
 
 
Exemples de vergonha
 
Parle dera institucionalitzacion dera desmemòria, jo parlaria d’institucionalitzacion dera impunitat. Vam a hèr un calendari entà acabar-ne. Acabar damb causes coma:
 
Quan aguest país onorarà com cau as 1717 executadi en Camp dera Bòta?
 
Enquià quan es vesins e vesies de El Masnou an de suportar un carrèr que commemòre eth bombardament deth 26 de gèr de 1939 per part de l’aviacion fascista italiana?
 
Per què Lhèida an de suportar nòms de colpistes coma es frairs Requesens, o era d’un baile franquista, Ramon Areny, que mantenguec 3 camps de concentracion e ua preson, a on siguessen executades 558 persones, 148 sense cap sòrta de jutjament? Ei ua anomalia democratica era actitud hipercínica deth Sr. Angel Ros. En noveme va tad aumenatge que se hè as victimes deth bombardament fascista deth Licèu Escolar, mès non dobte a mantier carrèrs damb nòms de franquistes ena ciutat, vòte en contra dera sua retirada e ac justifique a plaser en tot díder qu’èren bones persones.
 
Enquià quan Ripoll a d’auer un barri damb eth nòm de Fuensanta, generau colpista as ordes deth dictator Franco?
 
Enquià quan es vesins e vesies de Vilassar de Mar, Mataró, Manlhèu, Granollers, Alpicat, Tarrega, Barcelona, entà citar-ne bèri uns e non hèr era interminabla lista, les cau convíuer damb ua nomenclatura e uns simbèus fascistes en espaci public?
 
Enquià quan es abitatges publics hèts pendent era dictadura an d’exibir plaques fascistes, joates e fletxes?
 
E un des casi mès grèus, eth deth monument commemoratiu dera batalha der Ebre, al caudillo y a los 25 años de paz, inaugurat per Franco en 1966, que se tròbe ena pilastra der antic pònt dera Cinta de Tortosa. Per qué CDC, en govèrn municipau en minoria damb un pacte de governança damb ERC, non retire aguesta òbra que ennautís era victòria franquista en aguesta batalha e arrebrembe eth sometiment de tanti e tanti catalans? Se “lo riu és vida, lo riu és també memòria”. Era retirada immediata non se pòt sométer a consulta, com pregonen bèri partits. Era museïtzacion d’aguest e d’auti simbèus, entà explicar era istòria com cau, en espacis de memòria qu’auem entà hè’c, òc que se pòt sométer ath debat ciutadan. Estam confonent acieu eth dret ara memòria damb era participacion ciutadana.
 
Non se demane arren que non sigue ua obvietat democratica en quinsevolh aute país europèu, enes qué se perseguís er ennautiment deth fascisme e eth nazisme. Eth problèma dilhèu ei qu’er Estat espanhòu e fòrça cargues publics d’ací e d’aquiu semble que non considèren fascisme ara dictadura franquista. Èm eth soelt país a on eth fascisme a un aute nòm, franquisme, que hè que non se le considère coma tal. Qu’eth Parlament de Catalonha non ne sigue complice. Qu’eth govèrn tanpòc ne sigue. Qu’es Ajuntament governadi per JxS actuen e retornen era memòria as sòns vesins e vesies.
 
Cau bastir ua naua Republica damb valors de democracia, de respècte, de memòria. Er antifascisme aurie d’èster un des valors constitutius deth nau estat. Era memòria des que mos an precedit ena luta tanben.
                                
Milan Kundera diguie qu’era luta der òme contra eth poder, ei era luta dera memòria contra eth desbrembe.
 
Montserrat Roig diguie que s’i a un acte d’amor, aguest ei era memòria.
 
 
 
 
 
 




 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

27 de febrièr 10.34h

I això en plé s.XXI? Com és nota qui mana a l'estat espanyol, els mateixos monstres de sempre, i no volen canviar, per horribles i lo en evidencia que és possin.
És el de sempre i els de sempre, contra ells tot!
Visca la Terra Lliure!
"El Tàrrega".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de febrièr 12.57h

Lo carrèr Eduard Aunòs se celèbra lo pair o lo hilh? Eduard Aunòs e Cau, lo pair (senator aranés) o Eduard Aunòs e Pérez (hilh deu prumèr) lo ministre de Franco? Ei clar, aquerò?


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Mireia Boya Busquet

Mireia Boya Busquet logo rss

Èx-deputada dera CUP en Parlament de Catalonha. Consultora environamentau e professora associada ena Universitat Pompeu Fabra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions