CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 5 de decembre

Mireia Boya Busquet

Dissabte, 26.3.2016 03h00

Procès constituent


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Aguesta darrèra setmana, era CUP-CC, presentèc era sua prepausa de huelha de rota entath procès constituent qu’a de portar a catalans e aranesi enquiara nauèra Republica de Catalonha e Aran, en un camin que cèrque un cambi de modèl econòmic e sociau, damb er objectiu d’arrecuperar totes es soberainetats (energetica, culturau, economica, des hemnes, territoriau...).
 
Ua explicacion prèvia entà compréner era prepausa. Hè quauqui mesi qu’èm en rodatge en Parlament, aprovèrem era declaracion deth 9 de noveme e eth sòn annexe sociau, es ponéncies conjontes des 3 leis de desconnexion s’an format, era Comission d’estudi deth procès constituent a aprovat eth sòn plan de trabalh e era gent, en carrèr, a fòrça desir de parlar d’aguest procés, de començar a méter hiu ena agulha. Cau organitzar eth debat e era participacion.
 
Es principis basics que definissen eth modèl son ben simples:
 

— Ei era ora de tornar entath carrèr. Eth modèl de procès constituent a d’auer era activacion populara coma motor.
 
— Ei participatiu, e a de besonh èster tanben un debat ciutadan transversau en totes es sues fases.
 
— Ei un modèl transformador dera societat actuau, entà arrecuperar totes es sobeiranetats e a on era votz des ciutadans ei era que definirà es principis basics dera futura Constitucion.
 
— Ei un modèl qu’ena sua fasa constituenta cèrque era sobeiranetat plea, ei a díder, era assemblada qu’aurà de prepausar ua Constitucion non serà sometuda a cap lei anteriora ne a cap de tribunau.
 
Un esquèma pròpri de procès constituent, damb diuèrses fases serie:
 
1. Fasa Pre-constituenta (demoren uns 16 mesi, segontes er acòrd entre Junts pel Si e era CUP-CC), qu’includís:
 
— Estapa informativa, entà poder explicar a toti çò que vò díder hèr un procés constituent, entà què servís e quini cambis pòt amiar.
 
— Forum sociau constituent: debats descentralizadi e tematics (centrats en 7 èishi que definiràn era futura Constitucion) e Forum Sociau Constituent pròpiament dit.
 
— Referendum multiple, coma pas prealable as eleccions constituentes.
 
2. Eleccions constituentes. Se guanhen es partits independentistes eth Parlament se transforme ena Assemblada Constituenta. De hèt, aguest resultat s’interprète coma ua declaracions unilaterau d’independéncia de facto. S’ac voletz, podem díder que remplace eth Referendum qu’er Estat espanhòu non permet de hèr.
 
3. Fasa constituenta: Formacion dera Assemblada Constituenta, redaccion dera Constitucion damb es indicacions gescudes deth referendum multiple, aprobacion per part dera Assemblada Constituenta e referendum sus era Constitucion, dubèrt a toti es ciutadans.
 
Eth Forum sociau Constituent serà deliberatiu, prepausatiu e a er objectiu de restacar çò qu’aquiu se decidisque damb es principis basics dera Constitucion a trauèrs deth referendum multiple. Era participacion s’a de restacar entà que sigue era gent qui decidisque quin model de societat volem. Entre era política de burèus e era de basa populara, aciu cercam era dusau.
 
Començam damb debats de preparacion, que seràn tematics e descentralizadi, entà arribar ath long e larg deth país e poder parlar de quin element que sigue deth modèl de societat que volem. Seràn espacis paritaris, damb mesures entà encoratjar era participacion des hemnes, aqueres que tot soent participen mens. Pr’amor qu’era Republica serà tanben feminista o non serà. Era idèa ei debàter ath torn des 7 encastres tematics qu’a d’includir ua Constitucion:
 
1. Principis e elements constitutius dera Republica
 
2. Dreiti, déuers e gatges
 
3. Participacion ciutadana e organizacion politica dera Republica.
 
4. Organizacion territoriau.

5. Modèl economic
 
6. Recorsi naturaus, enviromanent e territòri
 
7. Relacions internacionaus e cultura dera patz
 
Aciu se parlarà deth modèl sanitari, educatiu, de se volem armada o non en volem, dera relacion entre Catalonha e Aran, de s’eth dret dera abitança ei per dessús des beneficis des banques o non, de tantes e tantes causes qu’aué mos chepiquen. Ei donques ua oportunitat unica de gésser a participar en un debat qu’ac vò cambiar tot, que vò definir es bases d’un nauèth país, mès sociau, mès liure.
 
Se parle de configurar ua plataforma ciutadana entà amiar a tèrme aguesta fasa, que sigue capabla d’amassar eth maximal nombre de movements sociaus e entitats possibles, entà agranir era basa, entà includir en aguest debat constituent ad aqueri que non son necessàriaments independentistes, mès que vòlen transformar era societat actuau. Aguesta ei era oportunitat qu’auem, cambiar un mond que non mos agrade.
 
Aguesta plataforma a d’èster jos es parapluèges des institucions, èster arreconeishuda e acceptada entà hèr inalienable eth procès participatiu e deliberatiu ara fasa constituenta.
 
Eth FSC s’amiarà a tèrme en un moment concrèt, e amassarà representants dera societat civiu organizada. Ei atau coma es ciutadans definiràn concèptes e decidiràn ath marge des institucions. Es prepauses que gesquen entà cada encastre tematic se someteràn a referendum multiple.
 
Era Assemblada constituenta s’active damb es eleccions constituentes, ues eleccions autonomiques convencionaus transformades en constituentes. Se se guanhen, qu’ei ua declaracions unilaterau d’independéncia de facto, donques pensi pas qu’eth govern espanhòu auferisque eth referèndum demanat, de hèt, era correlacion de forces politiques en congrès de deputats ac hè impossible deth tot.
 
Comprenem aguesta Assemblada Constituenta coma organ sobiran, non sometut a cap de lei precedenta ne a cap de tribunau. Aurà eth mandat de hèr ua prepausa de Constitucion qu’includisque eth mandat ciutadan gescut deth referendum multiple, coma principis basics.
 
Fin finau, era prepausa de Constitucion se someterà a referendum ciutadan entà èster ratificada per toti es ciutadans d’aguest país.
 
Eth camin ei definit, er enjòc ei qu’era gent veigue qu’açò non tracte solament era independéncia, mès bastir amassa un cambi de besonh ena nòsta societat, e hè’c des de baish, des deth debat ciutadan. Oportunitat unica entà qu’era política gèsque des burèus e toti mos la hésquem nòsta. 







publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

2 d'abril 10.40h

Tot és molt bonic, i molt estudiat.
Lès independències dels pobles mai han estat tant llargues ni consensuades, i que és parli molt és bó.
Però crec que això no és tant complicat, nomès cal saber si el poble vol ésser lliure, i si hi vol ésser com és el cas, exercir aquest dret.
Però que el pactisme no ens fagi confondre la realitat. Som Catalans i això ho simplifica tot, sabem el que volem, i el que som, per tant crec que haurien de confiar més en el poble, i deixar que aquest... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Mireia Boya Busquet

Mireia Boya Busquet logo rss

Èx-deputada dera CUP en Parlament de Catalonha. Consultora environamentau e professora associada ena Universitat Pompeu Fabra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions