Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Per limitar le patiment animal, le desnatalisme es mès fòrt que le veganisme

Olivièr Mantel Flahault

Olivièr Mantel Flahault

Traductor e escrivan public. Diplomat en lenga occitana e en lenga bretona. Indigenista, animalista, ruralista.

Mai d’informacions
Les que coneguen le mòt “veganisme” ac sauràn: le vegetarisme es una mièja mesura, que pretend salvar animals en refusant de les manjar, mès que provòca victimas indirèctas causadas per la produccion de lèit e de uèus (vedèls, polhets mascles sacrificats…). Le veganisme (o “vegetalisme”) se presenta donc coma le sol compòrtament animalista coërent, vist que refusa tot produit de “l’espleitacion animala” dirècta o indirècta: ni lèit, ni uèus, ni mèl. E fòra de l’alimentacion tanbens: ni cuèr, ni lana, ni seda (e la lista contunha per la medecina, les amusaments etc.).
 
Le sol problèma es que l’alimentacion vegetala causa tanbens victimas colateralas. Cossint manjar cerealas e leguminosas (la basa proteinica d’una alimentacion vegana) sense laurar, sulfatar ambe insecticidis, fongicidis e erbicidis, recoltar ambe machinas, transportar ambe idrocarburas extrèitas del sos-sòl dins le Gòlf del Mexic o dins l’Alberta? Auèi, se pòt pas. A cada etapa de la produccion de plantas, fasèm victimas.
 
I a donc pas de diferença de natura entre l’ovolactovegetarisme e le veganisme, mès una diferença de degrat: las victimas son mès o mens dirèctas. Tota la question es de n’estimar le nombre. L’argument del veganisme es d’afirmar que, coma noirissèm las bèstias d’elevatge ambe plantas cultivadas, e coma cal mès de surfaça agricòla per noirir una persona ambe carn puslèu que dirèctament ambe plantas, causam mens de victimas en evitant la transformacion dels nutriments vegetals en nutriments animals e en consomant dirèctament les nutriments vegetals.
 
Mens, aquò se pòt, mès i a debat. D’unis afirman qu’en manjant carn de bèstias elevadas pels prats (pas laurats, pas sulfatats, pas dalhats…), poiriám causar mens de victimas qu’en manjant plantas cultivadas. D’autis defenden l’idèa que poiriám aver un milhon “bilanç victimas” se nos alimentàvam d’insèctes (noirits ambe rebut) o, encara milhon, de mollusques (que son pauc o pas sensibles).
 
Tot aquò se pòt debatre. Pr’aquò, i a mès eficaç per nos assegurar de limitar encara mès le nombre de victimas que cadun de nosaus causa, quina que siá son alimentacion: nos reprodusir pas.
 
E òc, se ditz sovent que, d’un punt de vista de las emissions de gas a efèit de sarra que la produccion de carn genèra, val mès un vegetarian en 4×4 qu’un ominvòre a bicicleta. Ac vòli plan créser. E ben tanplan, del punt de vista del patiment global, val mès un zoofage esteril qu’un vegan rèire grand paire. Me diretz que depend de la quantitat de carn consomada pel zoofage, del mòde d’agricultura per fèr vénguer las plantas etc. Aquò rait, depend sustot del nombre de generacions que cada mainatge e rèire-mainatge farà nèisher. Se la descendença s’interromp pas, arribarà un moment que le pus rigorós dels vegans aurà causat mès de patiment que le pus carnejaire dels zoofages.
 
Bravis amics, vos podètz repentir dels carnatges qu’alimentatz a cada còp que manjatz, aquò’s pas res a costat de las catastròfas que vòstris mainatges causaràn!


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pascau
12.

"per las emissions de gas a efèit de sarra que la produccion de carn genèra, val mès un vegetarian en 4×4 qu’un ominvòre a bicicleta."

... Jo tanben qu'ac èi lejut aquò mes... e's basa sus quauqu'arren de seriós? Que volerí har un "barrem los tuadèrs" sus l'ecologia mes ne sèi pas on trobar las bonas informacions...

  • 0
  • 1
JCD
11.

#7 Ba, sei pas luenh de pensar coma los "Albigés", "catars", "bonsòmes" coma los voudretz ben nommar, que queu monde pòt pas decentament èsser l'òbra d'un Diu benvolent e de creire que la Terra se portariá pas pus mau sens los umans, après tot, quò s'a pas tan mau passat dau temps que n'eriam pas 'quí, si-es ? e quò duret un brave temps sens que l'i àia lo mendre uman.

Anem, un pauc d'umor e un fons de vertat totparier ;-) Faudriá pas pensar que los umans sian indispensables a la bio-esfera tanpauc sens comptar que an bien menat lo bazar (ja que l'era...) quilhs darriers temps totparier. Mas segur, m'es 'vis, a me, que quò se deu subretot pas impausar la denatalitat que sei contra tota forma de violéncia. Après, l'uman fai partida de la natura mas es bien lo solet animau a l'aver tant transformada e mai abasida suventas vetz. Podriá utilizar son intelligéncia a de las melhoras fins, quò siriá pas pus mau, non ?

  • 1
  • 0
JCD
10.

#8 Comprene ton rasonament Emmanuel que es legitime d'après me. L'i a daus gropes fòrça violents, que te farián paur, que existissen e vòlen l'anientiment de l'èsser uman quau que siá los mejans mas crese pas que siá lo cas dau VHEMT que perpausa simplament de pas procrear volontàriament sens ren impausar (ieu ne'n fau pas partida maugrat ma chausida de pas procrear, mas ai tot plen d'autras rasons per quò me fau dire). M'es 'vis que çò que es a l'origina de quela pensada de s'auto-reduir, de se far disparéisser coma espécia, quò es benleu que los èssers umans an fach mai de mau, an tot esbolhat, exterminat, fach la guerra... que p'una autra espécia sus Terra. cf. quela pita video en dessenh animat plan ben facha : http://www.dailymotion.com/video/x1rafml_un-court-metrage-sur-la-planete_news

Qué que siá, los umans dispareitràn un jorn o l'autre e quò-quí, quò es pas un secret ni mai 'na violéncia de zo dire, VHEMT o pas, lo VHEMT perpausa mas de zo far conscientament, d'après çò que comprene, en procrear pas. Per ben dire, crese pas que quò marchará, l'idèa de procrear es tròp enjagada dins los modeles de societats umans, lors idèas, e probable dins los genes daus umans (e pas nonmàs los umans d'alhors ; ai legit qqr sus los genes egoïstas que buten a la reproduccion mas ne'n sabe pas mai).

  • 1
  • 2
JCD
9.

#8 Comprene ton rasonament Emmanuel que es legitime d'après me. L'i a daus gropes fòrça violents, que te farián paur, que existissen e vòlen l'anientiment de l'èsser uman quau que siá los mejans mas crese pas que siá lo cas dau VHEMT que perpausa simplament de pas procrear volontàriament sens ren impausar (ieu ne'n fau pas partida maugrat ma chausida de pas procrear, mas ai tot plen d'autras rasons per quò me fau dire). M'es 'vis que çò que es a l'origina de quela pensada de s'auto-reduir, de se far disparéisser coma espécia, quò es benleu que los èssers umans an fach mai de mau, an tot esbolhat, exterminat, fach la guerra... que p'una autra espécia sus Terra. cf. quela pita video en dessenh animat plan ben facha : http://www.dailymotion.com/video/x1rafml_un-court-metrage-sur-la-planete_news

Qué que siá, los umans dispareitràn un jorn o l'autre e quò-quí, quò es pas un secret ni mai 'na violéncia de zo dire, VHEMT o pas, lo VHEMT perpausa mas de zo far conscientament, d'après çò que comprene, en procrear pas. Per ben dire, crese pas que quò marchará, l'idèa de procrear es tròp enjagada dins los modeles de societats umans, lors idèas, e probable dins los genes daus umans (e pas nonmàs los umans d'alhors ; ai legit qqr sus los genes egoïstas que buten a la reproduccion mas ne'n sabe pas mai).

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article