Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Comunicat sus la manifestacion occitana dau 24 d'octòbre a Montpelhièr

Ostau dau País Marselhés

Ostau dau País Marselhés

L'Ostau dau País Marselhés prepausa un espai vertadier d’expression per la cultura occitana, tant coma per leis autrei culturas localas, enrasigadas sus lo terraire marselhés

Mai d’informacions
Lo 24 d'octobre venent a Montpelhier, doas associacions occitanas, l'IEO e la Federacion Calandreta, organison una manifestacion en favor de la lenga e de la cultura occitanas. Nautrei li saram pas e vos explicam perque.

Per incapacitat d'establir un projècte comun, se tròba que demòran uei sonquament doas associacions dins lo collectiu “Anem Òc”. Nòstre movement sachèt pas acampar mai larg, au contrari se recroquilhèt per èstre fin finala representat per quauquei personas. Tot lo lòng d'aqueu periòde, avem pas sachut coma si faire ausir, perque çò que disem encuei son au fons lei meteissei observacions qu'exprimem dempuei 2007.
D'en primier, regretam la manca d'analisi dei manifestacions passadas. Totjorn lo nombre de manifestants fuguèt onorable mai que dire dei resultats concrets ? Localament, es verai que permetiá d'estructurar lo movement occitanista, en particular a Tolosa. Mai d'un autre costat, a cada còp la mediatisacion de l'eveniment fuguèt quasi nula e amb un interés fòrça relatiu deis elegits. Per çò qu'es de la situacion generala, la preséncia de l'occitan dins l'ensenhament uei es mai precària encara que l'èra fa 10 ans. Segur que se pòu pas faire portar la responsabilitat d'aqueu constat negatiu ais organisators de la manifestacion, mai siam forçats de constatar qu'aquelei caminadas unitàrias an pas permés a l'occitan d'èstre mielhs considerat per la classa politica e que l'Estat francés, fins ara, a près ges de mesura per sauvaguardar son patrimòni linguistic.

Se l'ensenhament de l'occitan es en dificultat, sa situacion en Provença es desastrosa e es de mau comprendre de veire regularament Provença laissada de costat per leis instàncias occitanas quora sabem que la direccion nacionala de l'IEO per exemple es compausada per bòna part de personas originàrias d'aquela region e que son donc, forçadament, sensiblisadas a aquela problematica. Fa un bòn moment qu'ambé d'autreis associacions demandam de nos acampar en defòra de Lengadòc, que sei frontièras tròp sovent son consideradas coma aquelei d'Occitània. Nos pausam totjorn la question: perque aqueu refús permanent e testut de desplaçar la manifestacion unitària au delà dau domèni d'influéncia lengadocian e aquò sensa explicacion reala, maugrat lei nombrosas demandas fachas per d'associacions que per d'unei fasián partida dau collectiu Anem Òc ?

La chausida de Montpelhier tanben nos pausa question: perque manifestar en favor de la lenga dins una dei ciutats mai provesidas en matèria d'estructuras occitanas ? Leis interès politics sarián mai fòrts que l'interès comun dins aquela decision ? La data anonciada tanben pòu alimentar la suspicion: la manifestacion se debanarà un mes e mieg avans leis eleccions regionalas, dins la quala son engatjadas de listas occitanistas. Calcar la manifestacion sus lo calendier politic, perque pas estant leis enjòcs de venir (fusion e eleccion de novèus Conselhs Regionaus, ratificacion – o non – de la charta dei lengas minoritàrias). Mai dins aqueu cas, fauguèt mai considerar la problematica de regions en danger, qu'es evocada sonque d'un biais transparent dins la crida per manifestar.

Malurosament, perque va regretam, la manca de fòga per aquela cinquena manifestacion sembla anar dins lo sens de nòstra argumentacion. L'Ostau dau País Marselhés desira pas la revirada d'aquel eveniment que degun ne'n profitariá. Pasmens podem pas participar a una accion que fòrças causas dins son fonccionament nos escapan completament. Siam conscients que lo temps es comptat adoncas siam virats vèrs l'avenir, prèsts a debatre dei futurs mejans d'accion que fau metre en plaça per sauvar l'occitan. La creacion dau Forum d'Òc, qu'a per tòca d'acampar divèrsas associacions e structuras occitanas en Provença, deuriá permetre una mai bòna representacion democratica de nòstreis idèias. Nos esforçaram per lei mes a venir, ambé lei mejans qu'avem, de participar a aquela dinamica comuna.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Felip Martèl Montpelhier
25.

#23 Me sembla que nostre messatge es clar : "sens cap de reticéncia s'aplica a las manifs de 2005, 2007, e 2009, pas a 2012. Sufis de liéger. Mercés totun de me ramentar aqueu vielh messatge nostre. Me sembla que la segùa dels eveniments nos a donat rason, non ?

  • 1
  • 0
Gorbet Vigneux sur seine
24.

Rapeli que soi un ciutadan lambda
ne militi pas perque ne soi pas dens l'educacion ni politician ni altruiste
Voli viver tranquile e me pren pro de temps
en mai d aiço ne m agradan ges las batestas de mots
las guerras de pensadas.
Ai legit tots los comentaris lai sus
apielarai lo mon petit e lo mon breu tant que se pod
Ne me soi jamai ocupat de saber quau organisava ANEM OC
en mon cap d ausel era una ocaison rara de celebrar la lenga amassa e basta !
una celebracion deconectada de las datas de las eleccions nacionalas
que sempre n i a una a venir
deconectada de la politica car que m enchau que lo d a costat sia un verai fascho si desfila sens cridar la Franca als Franceses ! A mort los estrangers ! e d autres gaujosas belezas enebidas per la Lei (pas la pena d o rapelar) e mai tamben s es pas armat d una bata de baseball e mai s es pas capelat d un elme de moto un mocador sul morre.
Los organisators an totjorn leser de precisar que nat eslogan politic sera autorizat ni comportament agressiu. Grosses brasses recercats per lo cas ont.
Remarcarai au passatge que la drecha estremista es una malautia largament nacionala francesa facha per de manipulators que n a pas de fortas estacas damb las gents ordinaris tot simplament per que ne son pas sans e pro pecs. Lor pujada seguis la de l abstencion.
Es lo Lop Garon la Camacruda la Chauchavielha per far paur.
Caquela n ai jamai credut qu i a enloc e n i aura jamai una societat unida lissa en armonia en simbiosis totala. Al contra chasque membre pot aver sos enemics, om se gacha, om s espia, es un terrenh minat e a risques
Per finir, per ESSER, debutar o contunhar a existir fisicament, lo Corpus dels occitans, nosautis e los futurs deuram trobar una plataforma comuna. Per lo mens, non es pas temps de trobar un jorn de celebracion de la lenga per tot loc e per totas tots los que lo celebraran ? Perque pas o far lo jorn de la Diada catalana, nostres cosins ? o lo jorn de l assassinat de Trencavel o de Muret un dia que caldra trobar que !
Aquel jorn, se an pas podut pujar en vila, tres tonduts e un pelat dens un trauc improbable aguesson la volontat poderan celebrar la lenga a l unisson de totis e incarnaran solets la totalitat . En esperar, anarai desfilar bestiament a Montpelhier damb l'ave.

  • 0
  • 0
Raimon de Tolosa
23.

#10
"Es per aquò que foguèron sens cap de reticéncia coorganizators dels recampaments de 2005, 2007, 2009 e, per l’intermediari del CREO Miègjorn-Pirenèus, de 2012"
E ben, "sens cap de reticéncia", lla Felco ! Mancatz pas d'aplomb ! Un obrièr que a trimat amb tot plen d'autres per organizar Tolosa 2012 n'an gardada la memoria. Legissètz aquel comunicat de la Felco qualques mes abans la manif :
"Après consultacion del burèu e dels responsables academics, la FELCO manten sa
posicion de refus d’una manifestacion unenca a Tolosa qualque temps abans las
presidencialas.
Arguments :

la vila de Tolosa es estada impausada tardivament alara que contunham de dire que
Anem Oc deu sortir de l’embarrament lengadocian e trabalhar aquí ont i a de dificultats, dins
lo nòrd de l'espaci occitan coma en Provença, ont lo terrenh es laissat liure a un lobby
separatista particularament agressiu e lèst a totas las manipulacions

costat FELCO, per de rasons qu’anam detalhar, una manif en abril de 2012, dins
las condicions ont se preparariá, nos sembla evident que mostrarà clarament un
aflaquiment del moviment qu’èra anat en progressant dempuèi 2005. Es la rason per laquala
contunham de pensar que cal cambiar de biais de faire e anar cap a d’accions decentralizadas,
a començar per quicòm que se fariá en Provença per exemple, sul modèl de çò que s'aprepara
per octòbre en Auvèrnha. A l’acamp del 24 de març, es montada l’idèa portada pel Felibritge
e per la FELCO (que n’aviam parlat amb lo mond de l’AELOC, nòstra associacion sòcia en
Provença), d’una festa de la lenga dins una vila mejana de Provença, que seriá pas
forçadament una manif, mas una mòstra de tot çò que se fa, en Provença, dins las doas grafias,
costat mistralenc e costat occitanista, per la vida de la lenga e de la cultura nòstras. La FELCO
s’engatja a sostenir aquela accion e a i participar activament.

mancam de quadres politics de nòstre costat tant coma del costat de l’IEO, çò
qu'es agreujat dins lo cas de la FELCO del fach que, contràriament a d'autres, avèm pas de
permanents per assegurar un trabalh material seguit. Per tornar sus la dimension politica, çò
qu’a fach lo succès de las 3 manifestacions precedentas, es pas estat soncament l’implicacion
locala o centrala de militants nombroses que se son investits sul plan material ; es tanben, e
l’un pòt pas anar sens l’autre, una direccion politica collegiala, de nivèl naut, qu’a sachut
elaborar, en 2005, un tèxt clar, simple, consensual e que s’i es tenguda, una direccion
qu’a evitat lo mai possibles los derapatges dels uns o dels autres (recuperacion delmoviment per una o l’autra de sas compausantas, invasiment del moviment per de tendéncias
non contrarotlablas...).
Abans cada manif, lo tèxt de clavadura èra prepausat per la FELCO mas discutat e amendat
per totes, puèi lo mond se i tenián.
Una manif organizada en 2012 se fariá dins un fosc ideologic total, sus de mots d’òrdre que
sèm pas segurs que los poiriam caucionar e que nos levarián granda part dels apuègs
obtenguts

lo cambiament de l’ambient : las 3 manifs precedentas se son fachas dins lo debat, de
còps aspre mai totjorn dins lo respièch de totes los partenaris. Fins ara, i avia un cèrt equilibri
e una complementaritat tranquila entre las diversas compausantas, çò que permetiá de
despassar de conflictes ancians, coma entre l'occitanisme e lo Felibritge, o de situacions de
concurréncia, coma entre ensenhament public e associatiu. Dins la fasa actuala, l’ambient es
pas bon, e, a un an d’una manif, es impossible de l’organizar amassa dins un climat de
mesfisança aitala

mas cal tanben préner en compte, en defòra dels aspectes intèrns al moviment per
la lenga, lo context general - politic, economic, social - que serà lo de la prima de 2012 e
que lo podiam pas preveire en octòbre de 2009.
Nos sembla qu'aquel contèxt fa que las preocupacions dels Franceses se portaràn plan luènh
de la revendicacion linguistica. De fach, dins un debat electoral ont, un còp mai, riscam de
véser botadas en davant las questions de securitat e de laïcitat, en mai de la precaritat dels
trabalhadors e de la pauperizacion de las classas mejanas, crentam de pas poder mobilizar los
simpatisants que fan la massa de nòstras manifestacions perque seràn preocupats per quicòm
mai e que la question de la lenga lor semblarà a aquel moment plan marginala.

Mai que mai nos fasèm de lagui a prepaus de la pujada fòrta del Front Nacional
que tòrna plaçar aquel « partit » al mièg del debat politic d’ont sortirà segurament pas d’aquí a
las eleccions presidencialas, forçant, coma o vesèm ara un part dels politics de dreita a insistir
sus la securitat, la laïcitat, eca... La risca gròssa, de nòstre vejaire, seriá de nos véser
assimilitats a aquò per de monde que dempuèi qualques temps an arrestat de nos assimilar a
una revendicacion reaccionaria mas que nos podrián tornar atacar aquí dessús se la
manifestacion se ten al moment ont le debat politic serà monopolizat per las questions
evocadas çai dessus. D’autant mai que nos cal pas somiar e creire que los identitaris mancaràn
l’escasença de se mostrar a qualques setmanas del primièr torn de l’eleccion e ensajaràn pas
d’infiltrar la manifestacion en nombre.
Per totas aquelas rasons nos sembla pas de bona politica de manténer l’idèa d’una
manifestacion dins lo contèxt de la campanha presidenciala de 2012"

  • 1
  • 2
Gorbet vigneux sur seine
22.

Se pot discutir sens insolentar las gents , Non ?

  • 4
  • 0
Matieu Castel Marselha
21.

#18 De çò que se legís dins aqueu comunicat, l'OPM preciza simplament qu'organizarà pas de desplaçament coma lo faguèt per d'autras manifestacion, en logant un carri per l'eveniment, menant de gropes de musicaires ò ajudar au lotjament dei personas en desplaçament.

Segur que l'aurà de sòcis de l'OPM que li seràn present, que cresi pas que l'OPM ague la pretencion d'empachar cu que siegue de li anar.

E se legissètz la fin dau comunicat, li es escrich "L'Ostau dau País Marselhés desira pas la revirada d'aquel eveniment que degun ne'n profitariá".

Vòstrei comparasons son completament fòra de subjècte e vòstra afirmacion "passatz vòstre temps a copar tota iniciativa occitana" es au còp una insulta e una messòrga.

  • 8
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article