Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Barrem los tuaders 4: arts de la taula e jòia de víver

Pascau Sebat

Pascau Sebat

Ensenhaire d’occitan e musician bearnés que demòra a Auta Riba (Lauragués). Milita dins lo Grop Francés d’Educacion Novèla

Mai d’informacions
Lo cap d’an: ua hèsta de mèrda?
 
Aimatz lo cap d’an?
 
Jo non.
 
Non solament que’s sentim obligats de har ua hèsta mes en mei, lo vegetarian qui soi que’s sent sovent obligat de’u hestejar dab “amics” minja-carn qui’s hartan de hitge gras e de charcuteria e qui’s van plànher l’endoman qu’an mau de vente.
 
Qu’ei entà esvitar aquò que lo cèrcle occitan Edoard Lamorèra organisè en 2013 un revelhon de cap d’an vegan.
 
E augan quand se damandàvam, la hemna e jo, on lo hestejarem, lo pichon que’ns hasó:
 
— “Jo que’u voi har en çò de Duduche: qu’ei amusant quand ètz tots briacs a la fin!... O n’impòrta-qué mes pas un revelhon vegan!”
 
Mes on ei qui èi tant pecat dens la soa educacion tà que’m diga aquò lo men dròlle, miladius!? Que’m pausèi hèra de questions com la mamà vegetariana d’Insolente Veggie[1] ...e puish lo temps que passè.
 
Fin finala com la mea aimada tribalhava (qu’ei cosinèra dens un restaurant), lo 31 de deceme a 6 òras deu ser qu’èri a casa, a passar l’escoba pendent que los dròlles jogavan a la Nintendo qui avèn avuda per Nadau, e n’avèvam pas previst arren.
 
A 7 òras un amic deu hilh que truca a la pòrta e que s’invita a noste com ac hè sovent.
 
— E ta pair, que hè au ser? Ce’u hèi.
 
— Arren, qu’ei a casa.
 
— Rhòò! Que’u vau telefonar!
 
E que cosini…
 
A 8h30 lo pair de l’amic deu hilh qu’arriba e que començam de charrar, un ròm adobat a la man. A 10h que s’arrodem fritas au horn dab ua sauça a l’eishalòta e quauques legumes. A mieja-nueit n’avem pas mei hami tà la còca au chocolat drin tròp cuèita mes que la se cracam parièr, qu’espiam per la finèstra los huècs d’artificis deus vesins, que sortim tà’n har petar un petit mes que tornam viste per’mor deu hred... un revelhon, que! Un revelhon deus bons.
 
L’endoman quand demandi aus mainats quin lor a semblat, lo masclon que’m respon:
 
— Tròòòòp plan!Hèra miélher que lo cap d’an vegan de l’an passat!
 
— Mes augan tanben qu’èra vegan... Manca los M&M’s, dilhèu…
 
— Òc mes augan que i avè Steeve[2]! L’an passat n’i avè pas sonque un mainat e qu’èra drin…
 
N’acaba pas la frasa mes aquesta responsa que’m hè gai: çò d’important tà ua hèsta escaduda n’ei pas la quantitat de cadabres qui engolim e lo lor prètz au quilò: qu’ei d’estar dab un amic!
 
Un moment qu’aví avut páur...
 
Perqué’vs conti aquò?
 
Per’mor qu’ei un aute cliché qui entenem sovent a prepaus deu vegetarisme: “shense carn, on ei lo plaser de minjar? Shense plaser de minjar, on ei lo plaser de víver? Conclusion: lo vegetarisme qu’ei ua passion trista e los vegetarians militants que son ua sècta d’acèts depressius qui’ns vòlen privar de las jòias mei sanas de la vita”.
 
Com hèra de clichés qu’ei en grana partida faus.
 
 
Pas minjar carn: ua ascèsi?
 
Qu’ei arribat mantuns còps qu’un amic qui m’invitava a disnar me hasosse la lista exaustiva deus ingredients utilisats e que’m demandèsse:
 
— Que va? Que’n pòts minjar?
 
— S’ac poish? Mes qu’ac con·hones tot! Que son los musulmans e los judius qui ne PÒDEN PAS minjar pòrc: lo lor diu que’us ac interditz. Que son los alergics qui ne PÒDEN PAS minjar uèus, gluten, avocats o frutas sècas: lo lor còs n’ac suportaré pas.
 
Los vegetarians que son com tu, mic: que pòden minjar tot çò qui vòlen. I comprés hitge gras, caviar, carton, òli de castòr idrogenat o uraniòm enriquesit si vòlen. Mes ne vòlen pas.
 
Mes anem… quand un amic carnista a hèit l’esfòrç de cosinar shens carn per’mor que m’invitava, que serí drin mahutre de’u respóner aquò. Alavetz lo mei sovent que disi que sembla plan bon e que passam a taula.
 
Lheu e i a vegetarians qui’s poderén comparar a acèts: qui’s privan de çò de mei bon en tot saber qu’ei bon e qui se’n privan per’mor qu’ei bon. Lheu… Mes ne’n coneishi pas nat[3]!
 
Un percors de vegetarian que sembla mei a un percors d’èx-fumaire o d’èx-toxicoman.
 
1. La persona que consoma regularament un produit inutil  e nociu[4]
 
2. Que pren conciéncia qu’aqueth produit ei inutil e nociu
 
3. Que deisha de’n consomar mei o mensh progressivament[5]
 
4. Que passa per ua fasa de transicion aurà enquèra enveja, a còps, de consomar lo produit inutil e nociu
 
5. L’arrèst de la consomacion d’aqueth produit que marca ua etapa importanta dens la vita de la nosta persona, qu’ei sovent definitiu e que s’acompanha de còps d’autes cambiaments positius.
 
 
E lo plaser?
 
Lo plaser de minjar qu’ei autant important peus vegans que peus carnistas. Solament que l’atenhem per d’autes camins. Quiò, carròtas boridas a cada repaish qu’alassa. Mes pastas dab un steak a cada repaish qu’alassa autant.
 
Çò qui compta qu’ei lo saber-har e la diversitat.
 
Quand perdem la costuma de hicar carn dens cada plat entà i balhar gost que s’avisam que lo règne vegetau a ua riquessa e ua diversitat gustativa qui sosestimàvam.
 
Dus exemples qui podetz testar a casa si minjatz carn e uèus e pensatz qu’ei triste de se’n privar:
 
a)[6] - Dens un plat qui salat còtz longtemps (lentilhas, cassolet, sopa…), remplaçatz la carn per ua bona sauça tamarí biò. Tà que sia sabrós, començatz per har còser cebas dens un drin d’òli abans de hornir la sauça. Que podetz tanben ajustar un culherat petit de sucre tà las har caramelisar drin. N’esitetz pas a botar dus o tres braves culherats de sauça o mei segon la quantitat de çò qui cosinatz.
 
Ne desbrombetz pas lo laurèr e lo pimbo e hètz tot lo rèsta com de costuma.
 
Que vs’aperceveratz que la magia de la topia ne vien pas de la carn mes de la vòsta paciéncia e deu vòste saber-har. E que’n poderatz estar fièr(a): n’ei pas un praube pòrc de bateria qui a balhat un bon gost au vòste plat: qu’ei vos!
 
b) - Dens un pastís sucrat a basa de haria (cake, còca de iaort, etc) remplaçatz los uèus per compòta de pomas. Ua culhèra bèra de compòta que remplaça un uèu. E’vs demandatz quin[7]?
 
L’uèu dens la recèpta de la vòsta gran-mair (o de marmiton.com) n’apòrta pas nat gost. E la compòta ne’n va pas aportar guaire. Aquestes ingredients que serveishen sonque de “ligant”, de pèga entre los grans de la haria entà que la còca, un còp cuèita, se posca copar shens s’esbrigalhar.
 
Mes l’uèu qu’a un aute efèit: qu’asseca la pasta. Mentre que la compòta la harà mei mesolhosa e doça, jamei seca.
 
Duas darrèras indicacions: ua còca dab compòta que còtz drin mei longtemps qu’ua còca dab uèus e la matièra grassa qu’i vad facultativa. Que la podetz remplaçar per un liquid (aiga, lèit vegetau, chuc de frut…)
 
Si reconeishi que la carn apòrta aus plats salats gosts qui son de mau imitar dab ingredients vegetaus e que los qui’n minjan tuan peu lor plaser gustatiu[8], hicar uèus dens ua còca n’apòrta pas nat gost e que’n demeseish la qualitat per rapòrt a ua còca vegetala. Qu’ei tuar entà’s privar d’un plaser mei gran!
 
Perqué aquò se sap tant chic? Jo qu’ac èi après i a un an… Qu’ei ua descobèrta casi autant importanta com la de l’America o la deu clitorís, non?
 
Mes la cosina, s’ei plan de l’explicar, qu’ei enquèra miélher de la víver e de la partatjar. E au demiei deus militants vegans que i a hèra de bon(a)s cosinèr(a)s per’mor qu’aimam de minjar plan autant com los autes e tanben per’mor díser au monde que’s pòden passar de l’espleitacion animala qu’ei ua bona causa mes provà’us ac fisicament qu’ei hòrt mei eficaç e agradiu. Plan minjar que vad un enjòc politic com parlar n’ei un peus occitanistas.
 
Per’mor d’aquò l’associacion tolosana Cause Animale qu’organisa picnics sus la prada deus filtres e lo sit vegactu.com prepausa hèra de recèptas de totas menas.
 
D’alhors que profiti d’aqueste article per  vos invitar tots a continuar lo debat qui començarà dens los comentaris a l’entorn d’ua bona mongetada au huèc de lenha lo 21 de març a la sala de las hèstas deu Fossat[9].
 
 
Depressius, los vegans?
 
Si’n son qu’auràtz comprés que n’ei pas per’mor deu lor regim alimentari. La carn, ne la se tròban pas de manca. Si n’i a qui semblan estranhs o deprimits qu’ei meilèu per’mor que las lutas politicas dissimetricas acaban tostemps per har vàder amar lo lutaire mei frèbe.
 
Hèra de vosauts que deven conéisher aqueste sentiment de lutar entà quauqu’arren dont tot lo monde se trufan. Hèra de vosauts qu’an devut espravar lo mesprètz, l’ostilitat o l’indiferéncia deu monde quand e’us explicàvatz problèmas qui’vs tienen a còr com la disparicion deus “locutors naturaus” de l’occitan.
 
Insolente Veggie que parla miélher que jo deu “blues” especific aus activistas de la causa animala mes que sembla bon drin au blues de hèra d’autes activistas. “La luciditat qu’ei la nafra la mei raprochada deu só[10]...”.
 




[1]    Si ne coneishetz pas aqueth blòg que'u ve cau descobrir : qu'ei ua meravilha e qu'i èi mèma trobat drin d'occitan e de fiertat d'estar Tolosan(a) !
[2]    L'amic en question.
[3]          Aquò qu'ei meilèu lo rapòrt que cèrtes religiós an au sèxe.
[4]    Cèrtas, los produits de l'espleitacion animala que son mei nocius per las bèstias qui'us “produseishen” que peus consomidors mes que'n son tanben peus consomidors. Que podetz tornar léger lo “barrem los tuaders” sus la santat si'n dobtatz.
[5]    Rasseguratz-ve : lo bistèc ne crea pas de dependéncia fisica!
[6]    Per'mor 1,2,3,4, qu'ac èi déjà hèit.
[7]    Si'vs demandatz perqué, lo sit de L214 qu'a responsas.
[8]    Quand descobrí las òbras deu marqués de Sade que'n minjavi e que m'indentifiquèi hòrt aus sons eròis qui tuan peu lor plaser sexuau.
[9]    Organisat per l'UDAC deu Fossat e peu cèrcle occitan Edoard Lamorèra, associacion dont hèi partida. Vejam quin aquesta autò-promocion flagranta passarà dab la redaccion deu jornalet e los comentators…
[10]  « La lucidité est la blessure la plus rapprochée du soleil », citacion de René Char, extrèita deus Feuillets d'Hypnos, recuèlh de 1946 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pascau
5.

#3 Mercés! Qu'essajarèi!

  • 1
  • 0
Hubert Vidal
4.

L'Occitània de deman serà vegana o serà pas.

  • 3
  • 0
jp lu vegeteleschadier
3.

Aprofeite de l'espaci per balhar la recepta vegetaliena, aisada e pas char :
1/ Preparatz dins 'na casseiròla un tapiòcat (2 culhèras dins 250 ml d'aiga chauda), fasetz cueire 15 mn sens obludar de boirar.
2/Aquí dedins, adjutatz 80 g de melassa de sucre de cana ('na gròssa culhèra).
3/Boiratz un momint avant de versar 250 ml d'una crema vegetala (sojà, ametla, nosilha...).
4/Boiratz d'enquera e botatz dedins 200 g de chocolat negre o 300 g se setz un-a leschadier-a.
5/Boiratz e desboiratz tant e mai per 'ver 'na pasta lissa.
6/Ad aqueu momint podetz metre 50 g d'ametla esbocinada, de la pistacha, de la notz, nosilha, o de la peu de citron... màs, es pas 'n'obligaci'.
7/Entopinatz. 'Quò se conserva 5 jorns en defòra dau refrigerator, laidonc se v'autres ne'n atz un, pòdetz beleu ò servar 15 jorns.

E pòdetz maitot iò far mai de l'amor :-)

  • 3
  • 0
Pascau Sebat
2.

#1 Adiu lo Joan-Marc!

Dab plaser :-)

Que marcha tanben dab ua banana esglaishada (ua banana = 3 uèus a puish près). Mes que'm sembla que hè la pasta mei dura... A verificar, n'ac èi pas hèit sonque dus o tres còps.
E que's pareish que marcha tanben dab fecula de milhòc o de patatas, çò qui ei interessant peus cakes salats mes ne mestregi pas enquèra la tecnica...

L'omós, quand ei plan hèit qu'ei deliciós e si'u minjam dab pan o ua auta cereala qu'ei ua hont de proteinas vegetalas.

A taula, qu'as rason, qu'ei l'òra!

  • 4
  • 0
Joan Marc LECLERCQ
1.

Adiu lo Pascau e mercés ende l'idèia de la compòta de pomas a la plaça de l'ueu.
Jo qu'èi remplaçat lo fromatge per homós hèit per jo medish (se pòt causir las dòsis de tot, es mílhor), lo motabal (se ditz tanben "caviar de merinjana o aubergina") e lo mescladís de mongetas rotjas, tot aquò dambe fòrça alh, suc de citron e òli d'olivas, te disi pas ...

En taula !...

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article