Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Intervista dab Julien Théry, istorian “deconstruccionista” de las eresias a l’Edat Miejana

Pascau Sebat

Pascau Sebat

Ensenhaire d’occitan e musician bearnés que demòra a Auta Riba (Lauragués). Milita dins lo Grop Francés d’Educacion Novèla

Mai d’informacions
En 2018 e 2019, duas mustras que hasón drin de debat dens aquestas colonas e dens lo mitan occitanista: la de Montpellièr Les Cathares, une idée reçue e la de Carcassona, les cathares, un patrimoine écrit. Aquestas duas mustras qu’amuishavan tèsis diferentas sus l’istòria de las eresias a l’Edat Miejana en Occitania.
 
En efèit, despuish las annadas 90, ua navèra escòla d’istorian(a)s que contèsta un cèrte nombre de causas qui pensàvam seguras sus l’eresia combatuda per la crosada e l’inquisicion en tèrras occitanas: en particular lo fèit que l@s eretic(a)s avossen avut credenças dualistas hèra esluenhadas deu catolicisme de l’epòca.
 
Lo fèit qu’arrés ne’us aja pas aperats catars a l’epòca e qu’aqueth mot sia apareishut mantuns sègles après que hè, per contra, consensus au demiei deus cercaires.
 
Si las reaccions dens lo mitan occitanista estón meilèu en favor de l’escòla “tradicionala” e aperèn “revisionistas”, de còps dab drin de mesprètz, l@s istorian(a)s de l’escòla navèra, ne podoi pas a l’epòca léger ni escotar lo punt de vista d’aqueths darrèrs dens nat media en lenga nosta.
 
La crosada qu’ei un subjècte qui m’a tostemps interessat e qui daubuns emplègan tà crear un sentiment nacionau occitan. Tanben que’m semblava important d’escotar tots los punts de vista scientifics suu subjècte… en tot se raperant que, tant que n’estudiam pas las mèmas honts dab las mèmas metòdas, lo noste punt de vista n’ei pas autant esclairat com lo deus expèrts, que las loas conclusion nos agraden o pas.
 
Qu’estói donc content que l’ensehaire e cercaire Julien Théry acceptèsse de viéner parlar de las soas recèrcas dab jo sus las ondas de Radiò País.
 
Aquesta intervista que hè partida de la seria Pensada Critica, un abecedari de la zetetica e deu scepticisme scientific, qui podetz escotar cada dimars a 16h sus País e en redifusion sus soundcloud.
 
E ne serà dilhèu pas la darrèra sus aqueste subjècte passionant e plan mei scientific que non pas ideologic.
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pascau Sebat
11.

#10 Ok, mercés! Qu'anarèi espiar aquò :-)

  • 0
  • 0
Franc Bardòu
10.

#6 Per t'informar, Pascau, subre çò que contan regularament Thery e tota sa còl de revisionistas, te recomandi la lecutra del Cahier de Fanjeaux n°55. L'imbecilitat generalizafa en principi (teleologia) per establir de rasonaments fumoses negant l'evidéncia dels documents istorics (dins lor totalitat, plan segur) i seriá a morir de rire se non èra pas lo fait d'universitaris que son pagats plan mai car que non pas tu e ieu per complir un trabalh de rigor intellectuala mediòcra, dins los faits plan aluenhada de la que defendon per exemple, nòstre valent Felip Martèl, o la que defendèt sempre lo mieu amic regretat Michel Roquebert.

  • 3
  • 0
Joan Delome Aubanha
9.

Sens èstre apassionat per lei contravèrsas religiosas de l'Edat Mejana, tanpauc per aquelei de uei, pòde pas denegar que m'interèssa tot çò que me pòu ajudar a esclarzir l' embolhosa e l'estrecha entremèscla dei fachs religiós ( ideologics donc) ambe lei debats juridics e istoricistas (ideologics tanben) tocant lei "drechs" respectius dei grands senhors occitans e aquelei dei reis francés , entremèscla que me sèmbla autament significativa d'una unitat totala dau fenomèn de la "Crosada". L'entrevista dau sénher J. Thierry, que laissa de caire aqueu conjunt de fachs estrechament ligats me laissa donc sus ma talent. Aquò dich sus lo contengut. Es pasmens sèmpre "regaudissent" de veire s'esbudelar leis istoriadors universitaris de mestier, puslèu ò francament anti-occitanistas, e nòstrei compahons, sovent dau quite mestier, quand son pas simples amators esclairats. E de comptar lei ponchs ganhats....

  • 2
  • 0
Pascau Sebat
8.

#7 Si clicatz sus "contactar l'autor" normament que m'envia un messatge...
https://www.youtube.com/watch?v=d-kUF58gIZM

  • 1
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
7.

#6 Me soveno pus de la conferéncia que disètz ; me fau vertadierament vièlh. Ma fe, se mon ponch de vista vos intéressa, poème parlar (aici es un pauc complicat de dintrar dns lo menut dels problèmas)

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article