CAPÇALERA: Eth Ligam occitan Youtube

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 9 de julh

Patrici Pojada

Dissabte, 30.1.2016 03h00

Istòria d'òc: relacions economicas a travèrs dels Pirenèus modèrnes


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


Las nòstras tèrras foguèron concernidas per la granda patzeria del Plan d’Arrem (lòc entre Comenge e Val d’Aran), signada lo 22 d’abril de 1513
© Arinsens




Etiquetas
istòria, istòria dòc, pirenèus, pojada

Las relacions economicas se limitavan pas al comèrci mas aquesta activitat formava un sector important. A travèrs los Pirenèus s’escambiavan productes divèrses que permetèron la mesa en plaça de rets comercialas espandidas ont los mercadièrs migrants, subretot d’Auvèrnha e Lemosin, de còps de Dalfinat, jogavan un ròtle destacat. D’investigacions pro recentas mòstran, per exemple, qu’una granda part del provesiment de la Catalonha interiora del sègle XVII (la region de Lhèida, en particular) dependiá de Tolosa ont s’anavan provesir tot un fum de mercadièrs migrants que tenián botigas dins las principalas localitats catalanas plaçadas suls aisses Pirenèus-Mediterranèa e Lhèida-Barcelona. Dins aquela “organizacion”, Cervera (amb las sieus botigas tengudas pels occitans) ocupava un lòc central, un nos, a la joncion de las diferentas rotas mençonadas. E la Val d’Aran, coma lo comtat de Foish, èra un dels aisses principals per ont passavan mercadièrs, transportaires e productes.
 
Dins lo sens sud-nòrd, los productes del comèrci se basavan sustot sus la triologia sal (necessària pel bestiar o la conservacion dels aliments), òli e lana. Per contra, dins l’autre sens, cap al sud, los productes èran plan mai nombroses e divèrses: productes textils de totas menas - segurament la part mai importanta dels escambis comercials -, productes de cuèr, objèctes de merçariá (ribans, fils, agulhas, etc.), quincalhariá e aisinas divèrsas (cotèls, clavèls, palas, esquilas, cròcs, recipients, etc.). A totes los passatges, trobam bestiar sus pè qu’alimentava en carn las bocariás de las vilas bèlas e, pels animals cal far una plaça especiala al comèrci de las mulas que formava una ret comerciala fondamentala - una mena de sistèma - entre Auvèrnha e Peninsula iberica. Caldriá tanben mençonar lo peis (congre, merluça, sardas saladas).
 
L’importància de las relacions economicas (comèrci, transumància), mas tanben de totas las relacions de proximitat, menèt los pirenencs a signar de tractats per tal d’evitar las consequéncias negativas de las politicas de las monarquias sus aquelas relacions. Atal, s’explican los tractats coneguts amb lo nom de “ligas e patzerias”, que los mai ancians que coneissèm datan del sègle XIV. A partir del sègle XVI son en concurréncia ferotja amb la naissença de dos grands estats de la vocacion centralisatritz. Aquela expression de “ligas e patzerias” sintetiza plan los dos aspèctes que cabon dins los tractats, es a dire l’aligança (ligas) e la patz (patzerias). Las nòstras tèrras foguèron concernidas per la granda patzeria del Plan d’Arrem (lòc entre Comenge e Val d’Aran), signada lo 22 d’abril de 1513, que se’n commemorèron los 500 ans. Aquí, s’i acampèron los representants de 23 vals e païses occitans, catalans e aragoneses (vals de Benasc, Gistaín e Bèlsa); los catòrze articles del tractat, integralament redigits en occitan, son acòrdis de pastura, de comèrci e d’ajornament de guèrra, permetent a las populacions compresas dins lo territòri definit de continuar lors activitats en temps de patz coma en temps de guèrra. A costat d’aquela granda patzeria[1], d’autras unissián sonque doas vals o comunitats coma Èrce (Coserans) e Tavascan, Vicdessòs (país de Foish) e la Vall Ferrera, Ordino (Andòrra) e Siguer (país de Foish), Ordino e Miglòs (país de Foish)... La mapa que poiriam far de totes aqueles tractats dessenhariá una vasta zòna “neutra” de cada costat dels Pirenèus occitans e catalans. I caldriá ajustar, mai pontualament, l’existéncia de privilègis signats, a tal o tal autre moment, entre comunitats occitanas e catalanas coma las que son mençonadas dins lo Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà per 1543 (“fonc fet comers entre lo comptat de Cerdanya y Capsir de una part ab lo comptat de Foix y terra de Donosà, per ser guerra entre los reys d’Espanya y Fransa”) o per 1554 (“se féu comers ab los del comptat de Foix y Donosà”).
 
L’epòca modèrna, temps dels estats-monarquics, de las guèrras e de la definicion de las frontièras-linhas, particularament lo començament del sègle XVIII amb la guèrra de Succession d’Espanha, menèt a la decadéncia de las ligas e patzerias. Lor suspension, mai d’un còp, foguèt una arma entre las mans dels estats de tal biais qu’aquelas convencions, tant importantas per las populacions, venguèron, cada còp mai jos la pression dels estats, unas causòtas localas, toleradas quand metián pas en causa los interèsses dels reialmes e lors frontièras. Atal, los tractats se voidèron de lor significacion politica qu’èran las clausas d’ajornament de guèrras per se redusir a las soletas convencions pastoralas. Es evident que tot aquel procèssus de constitucion d’una frontièra rectilinèa e dirèctament controlada per las monarquias esquincèron los ligams entre populacions pirenencas, coma, en mai, la construccion de rotas destinadas a religar e restacar las vals pirenencas als centres urbans e politics: tot aquò desvirèt las populacions occitanas de lor vesin catalan que tot unissiá.





[1] Tanpauc, desbrembrem pas lo tractat de Canfranc, signat en 1514, entre las vals bearnesas e aragonesas. 







publicitat
BANER1: AOF



Perfil

Patrici Pojada

Patrici Pojada logo rss

Istorian, lingüista e cercaire

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions