Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Consideracions sus la Val d’Entraunas

Quauques diches e luecs de’n Casternòu
 
En promier, per parlar coma se deu aicí, chal ben acarar (rotlar) las r, en vivaroaupenc de l’auta valaa de Var. Coma en ben d’autres luecs de Gavotina (que siá de l’anciana Comtat de Buelh coma dins las valaas de Vesubiá, lo nòrd dals Palhons, lo país mentonasc).
 
 
Dos provèrbis
 
Mon paire disia: Quand lo tròn ven dau Sant Onorat, pren los bòus e va laurar.
 
Disia tanben: Quora las campanas de Bochanieras si fan ausir, es segur que va plòure.
 
 
La legenda de Ròcha Rossa
 
Chal saupre qu’a Ròcha Rossa qu’es sus lo chamin dau molin de Barlata fin au Beal màger, se ditz que li èra agut una ciclòpa qu’a recebut d’aiga bolhenta.
 
Auria dich quauqua ren coma: l’aièsso sauput, serio pas vengüa. Aquò m’es estat contat per un ancian enfant de l’assistança (n’i èran ben sovent aculhits dins nòstras valaas) qu’avia ben escotat una contaira famosa d’aicí que son escaisnom èra: Tanta Fina de’n Potz.
 
 
Los toponimes
 
Alora, per charrar dals noms de luecs, per dire, deman justament anarem a un maridatgi que si tendrà en la Pèça Nòva. Qu’es entre l’Ubac e un ben que si sòna “Aco de con” [A cò de Con/Conh?]. Es dins lo cadastre, benlèu ja en aquest de Napoleon. Sabo pas cu èra lo premier. Mas aquelos qu’ai coneguts!
 
Charrarai mai tardi das correccions de faire sus la carta de l’IGN! I an mes la Valiera dau Rei sus una cresta que separa doás valieras.

 
 

Vaquí la mapa en relèu qu’ai facha per explicar lo Beal màger.  L’i es degun que saup se la Ròcha de Rei es pas la Ròcha DAU Rei finalament. Denant de 1760 era la darriera ròcha devant l'anciana frontiera. Sus la comuna de Guilhèrmes.


La Valiera dau Rei en Guilhèrmes, coma Guilhèrmes, èra francesa fin en 1760. Mas en Sauve, comuna vesina, èra ja dals Estats de Savòia.
 
E pus luenc, pensavo que la Valiera Baron èra de costat dau Baron de Buelh, mas en genealogia ai trobat plen de noms de familha: Baron e Ruel.
 
 
 

En detalh, son de còrses que son de lònga data en Torres qu'an fach los bancs. Avian demandat a quauqu'un de la còsta. Mas aicí se ditz «lo repaus dau "chaminaire"», qu'es la forma per los que sabon parlar la lenga. D'alhors sos abitants, los torrencs, son escaisnomenats: los Chambaroniers. Aiüra, an previst de far de novèus bancs enfin dins la lenga dau país. Brau a v-elos! 

 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Los Trucs Entraunas
2.

#1 Son plen de cantons sonats: Cougnas, coni (que si prónoncia: conhe, conhàs).
Mercés d'aquela informacion.

  • 0
  • 0
Felip Martèl Montpellier
1.

Penso qu'es ace (o aquò) de Conh qu'es la bona solucion. dins l'enquesta comtala de 1297 en Ubaia, dau parlar relativament pròchi d'aqueu d'Entraunas trobam regularament de topónimos dau tipe Cognum de... - canton.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article