Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Qué blason? (2)

Per aquesta opinion, excepcionalament, vos prepausam la publicacion d'un estudi trach de Eraldica Occitana gràcias a Olivier Daillut-Calvignac.

S'agisse dau blason de la familha Ginesy originària dau meme endrech que nosautres, que siám de la mema familha, de Casternòu d'Entraunas.



Familha de Ginesi (o Ginesy) e probablament anteriorament Ginestin.
 
Familha de Ginesi (o Ginesy) e probablament anteriorament Ginestin.
 
Concernent las armas d’aquesta familha, ai trobat mantuns blasonaments diferents dins diferentas sorgas que s’ajustan a las armas representadas sus l’arbre genealogic que m’avètz mandat. Es pro corrent de trobar mai d’una version de las armas d’un linhatge, en particular per la borgesia-noblesa de rauba modèrna coma n’èra eissuda la familha que nos interessa aquí. Ai escrich los blasonaments en provençal.
 
1/ H.L. Rabino di Borgomale dins son “Essai d’armorial du comté de Nice” (1941) demorat inacabat dona pels Ginesi, senhors comtes de Venanson en 1757 “Escartelat au 1 d’argent a tres faissas de golas; au 2 d’azur a una estèla d’aur; au 3 d’azur au treule de sinòple e au 4 d’aur au ginèst de sinòple terrassat deu meteis au cap de golas” (sorga Euraldic.com).
 

 
2/ P.R. Garino dins son “Armorial du comté de Nice” (ed.Serre, 2000), citant çaquelà Rabino di Borgomale dona un blasonament diferent vist que menciona pas lo cap de golas dins lo 4en quartièr al ginèst. “Escartelat au 1 d’argent a tres faissas de golas; au 2 d’azur a una estèla d’aur; au 3 d’azur au treule de sinòple e au 4 d’aur au ginèst de sinòple terrassat deu meteis”
 

 
3/ Un cachet datat de 1717, donc sens color, auriá presentat un “copat au 1 faissat (d’argent) e de (golas) e au 2 (d’aur) au ginèst (de sinòple) movent de la poncha”. (sorga euraldic.com)
 

 
4/ Enfin, l’arbre dessenhat per Alexandre Ginesy en 1779 a partir de la genealogia realizada per Sipion Ginesy en 1669, mòstra un escut que se podriá blasonar “terciat en faissa au premièr (d’azur) a l’estèla (d’aur); au segond faissat (d’argent e de golas) de quatre pèças; au tresenc (d’aur) al ginèst (de sinòple) movent de la poncha”.
 

 
Plan probablament, las armas originalas del linhatge devián èsser “d’aur au ginèst de sinòple”, aquesta planta essent evidentament parlanta per rapòrt al nom del linhatge de que m’avètz dich qu’aviá perdut la -t d’origina. Lo biais d’ortografiar Ginesy ambe la –y tendriá a far pensar que l’accentuacion se fsiá ben sus la darrièra sillaba (donc en occitan classic Ginestin) puslèu que sus l’abans-darrièra se èra estat un nom italian Ginesi. Lo fach que lo ginèst siá dich terrassat o movent de la poncha relèva del detalh. Lo cap de golas mencionat unicament per Rabino di Borgomale podriá èsser una marrida legida d’una faissa de golas en dessús del ginèst.
 
Lo faissat d’argent e de golas (o d’argent a tres faissas de golas çò que a l’epòca es equivalent dins la practica) se retròba dins totes los blasonaments e me sembla èsser siá associat tre l’origina al ginèst siá ajustat precociament a l’escasença d’una aligança o d’un eveniment. Es plan domatge que l’arbre genealogic mencione pas las aliganças dels filhs del linhatge. Mai d’una familha de la Contea portavan de faissas o un faissat d’argent o d’aur e de golas coma los Gabiani, los Cassino o encara los Faraudi del Puget donc vesins de la familha. Aqueste faissat pòt èsser tanben raprochat de las armas de la familha de Glandèves.
 
L’estela d’aur sus l’azur, ela, sembla aparéisser posteriorament a 1717, aquí tanben probablament a l’escasença d’una aligança o d’un eveniment. Per exemple, dins la Contea, las familha de Clareti e de Giuglaris portavan una estela d’aur sus camp d’azur.
 
Enfin, lo quartièr d’azur al trefuèlh (treule) de sinòple, non solament respecta pas las règlas del blason mas sembla un pèça raportada, absenta de las figuracions autenticas de las armas.
 
D’efièch, e per conclure, me sembla que val melhor téner compte al maximom de la doas figuracions autenticas de las armas del linhatge (sul cachet de 1717 e sus l’arbre de 1779), tot en s’ajudant dels blasonaments de Rabino di Borgomale e de Garino per las colors. Avèm aquí afar siá a una evolucion dins lo temps de las armariás del linhatge (ipotèsi qu’estimi mai), siá a d’armas diferentas segon las brancas.
 

Blasonament de las armas de la vila e contea de Nissa.
 
 
Vaquí lo blasonament que vos prepausi, totjorn en provençal (a adaptar al parlar nissard se cal):
 
“d’argent a l’aigla coronada de vermelh (o de gula) au vòu abaissat, pausat sus tres rocasses de sinòple (de còps de sable) movent d’una mar ondada d’azur e d’argent”
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article