Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Estròp (III)

Las peças lònjas de sea dau perponch dau Monsur semblavan bolegar, semblavan de flamas sus lo negre dau velut. La barba d’aquel omenàs èra fina e forchüa. Demandèt au chaminaire: “cu siás?” Respondèt: “Sio un Payan.” “Se siás un paian, siás ben un dals nòstres! Pròcha te de la taula, siás benvengut.”
 
Lo monde lo saludavan coma s’èra un nòble, la taulassa èra cuberta, clafia de tians que si veon qu’en cò de reis: Cinhes farcits, civier de lebre, de dormilhosa (aquò me fa remembrar aquela qu’ai esperlucaa, en las annaas sessanta, au soterrament de la cosina qu’a fach levaritz quora sio naissut), e tant d’autres plats fin de fèstas per los richasses. Lo Payan gostava de vins qu’avian ren de veire amb los pus bòns vins qu’avia ja gustat.  (De seguir)
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article