CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 de julh

Pèire Còsta

Dimars, 16.9.2014 03h00

Òc a l’indepedéncia d’Escòcia e de Catalonha


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


 
Òc a l’indepedéncia d’Escòcia e de Catalonha. Òc a l’autonomia dei regions occitanas. Òc a l’Euròpa dei regions e dei pòbles solidaris
 
Euròpa es pas mòrta. Bolega encara. Va vesèm totei, bolega e de l’interior. D’unei la pensavan esclerosada, en desbastison, a dos dets d’espetar sota l’efiech conjugat dei sobeiranismes e de l’egoïsme deis estats. Fin finala, la reculada istorica dau budget de l’Union Europèa e la traucada fòla dei movements eurosceptics ais eleccions europèas passadas non auràn agut rason d’ela. Maugrat totei lei dificultats conjonturalas e sistemicas que conoissèm e son molon d’imperfeccions, Euròpa fa encara pantaiar bòrd que dos estats deurián rejónher la familha dei sòcis de l’Union Europèa. Vòli parlar d’Escòcia e de Catalonha. Pasmens, aquela situacion istorica d’un alargament intèrne es pas una promiera. Ja en 1989 amb la reünificacion d’Alemanha, l’èx-RDA veniá, sens ges de crispacion, sòcia de l’UE.
 
S’enganem pas! S’Escòcia e Catalonha, conformament a la Carta de l’ÒNU, liuras de determinar elei mesmas son futur, decidisson de s’afranquir respectivament de la Grand Bretanha e d’Espanha, lo procès entamenat d’autodeterminacion sembla mai aquí un movement unionista qu’una volontat separatista. Òc! Va fau dire: la motivacion d’Escòcia e de Catalonha es pas de copar lei pònts istorics que lei ligan amb Londres e Madrid. Leis estigadors de la consulta prepausan qu’après la victòria de l’“òc”, Escòcia vengue una monarquia constitucionala que seriá alora plaçada sota l’autoritat de la reina Elisabeta tant coma Austràlia o Canadà. Autre exemple, cada ciutadan anglés demorant en Escòcia vendriá automaticament ciutadan escocés. E la moneda prepausada per l’estat escocés avenidor seriá la liura esterlina. Non! la finalitat dau projècte escocés e catalan es pas de copar lei pònts mai au contrari de ne’n bastir un novèu. Un que lei ligariá directament a Euròpa. Car lo vertadier poder politic a l’ora d’ara se situa a Brussèlas en mans deis estats membres de l’Union Europèa.
 
Va sabèm ben, d’un latz lei leis votadas dins lei país son a 90% de retranscripcions de directivas europèas e de l’autre, lei politics e lei crèdits europèus son la consequéncia dei caps de govèrn de l’UE recampats au dintre dau Conseu. L’Union Europèa en 2014, es l’union deis interès particulars deis estats d’Euròpa. E mai lo Parlament Europèu, qu’es pasmens l’expression mai legitima, es representat per d’eurodeputats elegits dins cada estat de l’UE e que defendon sovent leis interès deis estats que ne’n son originaris.
 
Es aquesta Euròpa, encaparrada per leis estats que butan lei regions e lei pòbles a se voler constituir en estats sobirans. E se lei regions son au còr de la politica europèa dins la definicion dei programas, a travèrs dau Comitat dei Regions tenon fin finala qu’un microscopic poder consultatiu. Leis estats son l’alfa e l’omèga d’Euròpa e lei regions ne’n son lei grandei victimas.
 
Es causa segura, en periòde de crisi; leis estats tiran naturalament devèrs lo delaissament de sa perifèria, per se focalizar sus son centre e s’interessar en prioritat a sa capitala. Lei velleïtats de recentralizacion a marcha forçada, que deploram dins l’Exagòn despuèi l’èra Sarkozy e prolongadas amb Hollande, se reviran per la supression de l’autonomia fiscala dei collectivitats, la baissa dei dotacions de l’estat ai regions e de fusions arbitràrias e incoerentas de regions; es una tendéncia generala dins Euròpa tota. E Catalonha e Escòcia, maugrat una autonomia desvolopada, son pas estadas esparnhadas per aqueste procès centripèt. En Grand Bretanha per exemple, mentre que leis agricultors britanics an beneficiat d’una aumentacion de sei dotacions mercé la politica agricòla comuna, Londres, encargat de la desparticion dei crèdits, a baissat lei subvencions en direccion d’Escòcia. Quora l’envolopa mejana de la PAC per la Grand Bretanha tota es de 229€ per ectara, Escòcia ne’n perçaup que la mitat.
 
La Grand Bretanha es un fren a l’espeliment d’Escòcia. Lo Parlament Britanic, ben que representant en teoria l’ensem dei circonscripcions dau Reiaume Unit, se compausa a una majoritat bèla de deputats anglés. Verai, mai de 80% dei deputats de Westminster son anglés mentre que la part dei representants escocés es inferiora a 10%. Aquela injustícia rend leis aspiracions progressistas escocesas au dintre d’un Reiaume Unit conservator inausiblas e sens esperanças. Lo camin ensenhat per l’Scottish National Party ven alora la sola alternativa au ferrolh britanic.
 
E aqueste referendum, qu’interpèla e fa cresinar lei dents d’aquesta man de la Marga, se fa tot simplament en Grand Bretanha; e aquò amb l’acòrdi de Londres e de la corona. França, dicha País dei Lutz, enebís tota consultacion democratica sus l’avenidor de sei regions. Pasmens, França signèt e ratifiquèt en 2007 lo Tractat Europèu sus l’Autonomia Locala que precisa que “Per tota modificacion dei limits territoriaus locaus, lei collectivitats localas concernidas devon èstre consultadas en amont, eventualament per via de consulta onte la lei va permet”. Aquò empacha pas qu’en Iparralde, París s’opausa encara a la creacion d’una collectivitat especifica dau País Basco Nòrd. Idèm per la reünificacion de Bretanha. Occitània es pas restada en deure nimai. Verai, per exemple dins l’encastre de la fusion dei regions vougudas per Manuel Valls, mentre que lo conseu regionau d’Auvèrnhe a votat a la debuta de l’estiu un vòt s’opausant au restacamenent d’Auvèrnhe a la region Ròse-Aups, l’estat avança tèsta baissada sens tenir còmpte dau desir deis estatjants e sei representants. La fusion d’Auvènhe amb Ròse-Aups sembla ara ineluctabla ben que perfiechament antidemocratica. E quora la republica accèpta la tenguda d’una consulta sus l’avenidor institucionau de sei territòris, lei règlas dau juec fixadas per l’estat son talas que ges d’evolucion es possibla; es verai lo trist sòrt que fuguèt reservat ais alsacians en 2013: ben que la majoritat deis alsacians ague votat de “òc” a 57% per la fusion dei dos departaments e la creacion d’una region amb estatut especific, París aviá fixat de constrenchas talas que sol lo “non” podiá ganhar. Aquela crispacion jacobina desservís lei territòris e seis estatjants que sabon mielhs qu’endacòm mai, e especialament qu’a París, çò de bòn per elei. La Grand Bretanha, e mai s’es una monarquia, cèrtas constitucionala, balha de leiçons de democracia a França que fariá ben de s’inspirar de sa vesina.
 
Lo projècte de societat elaborat per l’SNP e sei partenaris de l’“òc” (leis ecologistas e lei socialistas escocés), es portaire d’esperanças per un monde melhor. Ja a la poncha en matèria energetica, es prevista la sortida totala d’aquí 2020 dau nuclear civil e militar. Se l’“òc” ganha, Londres serà convidat a organizar fòra Escòcia Sant Miquèu per sei sosmarins nuclears . Autre ponch positiu, l’Escòcia alora independenta serà desbarrassada de totei leis armas de destruccion massissa. Escòca ni fargarà ni acuilhirà d’armas nuclearas, quimicas o bioligicas.
 
Lo projècte independentista escocés representa un vertadier progrès per Euròpa, la democratizacion, lo desvolopament duradís, lo sociau e la patz dins lo Monde. Es per aquò que disèm de òc a l’independéncia d’Escòcia, òc a l’autonomia dei regions occitanas e òc a l’Euròpa dei regions e dei pòbles solidaris.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

17 de setembre 13.26h

#12 Un de ueit per carrèras vorré díser fòrças mei, probable de cap a un de dus per la causa (o mei), estant que los qui favoreishen ua causa baishan pas tots per carrèras.
#9 Lhèu lo P.O. n'ei pas tan incoerent com realista en demandar çò d'abastader ?
Un sentiment identitari d'un endom coma védem en Escòcia o en Catalonha n'existeish pas a noste. Be'ns pòt har degrèu, mes qu'ei atau. Demandà'n "de tròp" qu'auré probable l'efèit invèrs deu qui cèrcam en huéger lo monde au l... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 22.19h

#11 Dos milions d'Occitans per carrièira per reclamar l'independéncia d'Occitània e començarem d'i creire. E enquèra, farà pas qu'un Occitan de uèch.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 20.49h

E se comenciam per metre 1,8 milions de personas per carrièira?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 16.13h

#1
Car amic J M M
escrivètz "Perqué pas de regions autonòmas dins una Occitània independenta? Tròp ambiciós?"

Es exactament çò que lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) desira, Una Occitània Federala e democratica .
Es dins nòstre programa dempuèi la debuta de nòstra accion politica




Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 16.07h

Amic Pèire Còsta

explica me un pauc ...
S'ai plan compres lo teu partit, lo Partit Occitan es per l'independéncia d'Escòcia e de Catalonha ...

Per que doncas lo Partit Occitan reconeis pas que i a una nacion occitana e qu'es per l'independéncia d'Occitània ?

Per que çò que seria bon pels vesins catalans e/o escoceses o seria pas bon per nosaus ?

Quora seretz coerents sus aqueste sicut ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 11.53h

"L'union Europèa en 2014, es l'union deis interès particulars deis estats d'euròpa." ... e sustot l'union dels interèsses particulars de l'oligarquia financièra !


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de setembre 06.57h

Per Catalonha e Escòcia, nacion e independéncia. A Occitània, regions e autonomia dins una França miraculosament venguda democratica e autonomista?
Perqué pas de regions autonòmas dins una Occitània independenta? Tròp ambiciós?


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Pèire Còsta

Pèire Còsta logo rss

Membre de la Direccion Federala dau Partit Occitan Ancian Assistent Parlamentari Europèu

mai d'informacions

contactar l'autor

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions