CAPÇALERA: CURSOS CAOC

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 26 de setembre

Primaël Montgauzí

Divendres, 29.5.2015 03h00

Pòbles de França, lutem amassa!


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


D’origina bretona e gascona, poi díser que d’un cèrt biais èi l’astre de poder conéisher  de pròp la realitat d’aqueras duas culturas minorizadas de França. Imagini qu’aquò me permèt mes aisidament de comparar las situacions de l’interior – encara que se posca hèr tot simplament en discutir dambe de militants bretonistas, no son pas tant barrats qu’aquò! Com d’autes occitano-catalans/bascos/còrses/creòls/etc… ac pòden hèr tant plan. On ne voi vénguer, es que fin finala e tot ben pensat, las situacions son plan similàrias, quan las culturas e las lengas – p… de mutacion de consonantas[1] – serén diferentas. E plan segur que n’es parièr de las autas culturas minorizadas de l’Estat Francés: subishem tots l’insuportabla gàbia deu franco-centrisme francés e las sivas consequéncias: auto-depreciacion, vergonha culturala e desespèr de poder cambiar quaucom, en mes de la desaparicion programada de las nostas lengas.
 
Çò estranh, es que cadun sembla se sentir solet dins la siva luta com dins la siva istòria. Èri susprés de legir dins d’obratges bretons e creòls[2] – e mèma en Liban au subjècte deu periòde deu Mandat Francés – la critica (o le recit) de l’usatge deu “senhal” peus regents entà qui emplegava la lenga deu país en imaginar que n’èra pas dirigit que contra eths, de véser explicacions sus la vergonha especifica deus bretons per la lora lenga, etc… I a pas agut ua luta deus Franceses (etnicament parlant) contra les Bretons, les Creòls, les Occitans… mès la luta d’un Estat – e d’ua ideologia d’Estat – contra la diversitat lingüistica (e donc culturala) dins le siu ensem (en nom d’ua unificacion nacionala). A partir d’aqueste moment (que sia l’Edit de Villers-Cotterêts, la creacion de l’Acadèmia francesa per la monarquia absoluta, o le discors de l’Abat revolucionari Grégoire, o encara l’escòla de la 3na Republica), avèm tots la medisha istòria, e avèm tots le medish enemic. Èm tots atacats per la medisha malàutia. Prepausi que la curem amassa.
 
Se parla d’ua navèra manifestacion “Anem Òc”, e còpsèc torna la question: de qué servish[3]? Qu’avèm obtengut aprèp las precedentas? Pas fòrça causas, ac cau reconéisher… Perque, a cada còp, èm minorizats per l’Estat e les mèdias, que nos viran de cap a la rèsta de la poblacion locala dont representerem pas gran’ causa… Tanben – e paradoxalament -, cèrcan de nos presentar com etnistas qu’ensajerén de lutar entà obténguer de dreits particulars entà ua petita part de la poblacion, quan seré faus. Mès s’aquesta protèsta representava l’ensem de las culturas minorizadas de França, tiò que serem majoritaris, en fàcia le francés. E en més d’aquò, seré evident qu’èm a deféner la diversitat linguistica de facto: hòra-bandit l’argument etnista. Ja ausishi l’argument nacionalista o regionalista, considerant que nos cau lutar e obténguer dreits au país, mès cau tanben reconéisher qu’atau no fonciona pas vertadièrament, e que seré domatge de nos privar d’ua fòrça tant grana, tant au nivèu deu nombre com deu simbòl.
 
Ça que la, no disi pas que ren no es estat hèit dins aqueste sense: l’accion deus representents de las lengas de França a l’UNESCO, com la candidatura de Troadec son un bon començament, mès mancan encara d’ua coesion entre les moviments. E non soi pas segur que le costat politic d’ua candidatura presidenciala sia le bon biais entà federar les diverses punts de vista. Pensi que nos cau demorar a las reivindicacions linguisticas entà poder amassar le mes de militants possible. Çò que nos unish, au-delà de las afiliacions politicas e ideologicas, es la volontat, plan legitima, de deféner le drèit a l’existéncia d’aqueras lengas, com la d’obténguer la reconeishença oficiala deu lingüicide organizat per l’Estat. E fin finala, çò que compta avant tot, es la lenga: sauvatz la lenga, sauveratz la clau, e la rèsta seguirà (me perdone Mistral!).
 
Se pòt imaginar ua manisfestacion comuna a París, com manifestacions dins cada país, damb ua plataforma comuna mandada aus elegits. O d’autas accions (peticion, concèrts, danças per carrèra, que sèi?). En tot cas, no s’agiré pas de demanar un drèit particular entà l’occitan, o ua reconeishença especifica de las escòlas Diwan[4], etc… Ja sabem que la Republica francesa es “indivisibla”! Mès de demanar le drèit entau “pòble francés” (dins le siu sense democratic: le demos) de poder parlar, aprénguer dins las escòlas, difusar dins les mèdias, a un nivèu larg, la siva lenga istorica.
 
França defen la Fraternitat: lutam entà e per la fraternitat entre tots les pòbles e las culturas de l’Estat. França crida a l’Egalitat: combatem entà l’egalitat entre totas las lengas e entre totas las culturas deus ciutadans. França reivindica la Libertat: reclamam pas que la libertat de parlar, ensenhar, aprénguer e difusar publicament las nostas lengas…
 
Demòra encara un privilègi de l’Ancian Regime (au mens…): le de la lenga deu rei. Se l’estat republican no vò pas aplicar las valors revolucionàrias, rai! Torneram hèr la Revolucion!
 



[1] Règla de cambiament de consonanta d’un mot en breton, que vos expliquerèi pas avant d’aver bevut ua botelha sancèra de chouchenn.
[3]Com le soslinhèc la plataforma Marcha! au subjècte d’Anem Oc, l’autor declara que  «tout cela n’a rien apporté. Cela n’a pas amélioré la situation de l’occitan qui est toujours à l’agonie



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

2 de junh 18.42h

El que és reclama , crec que és pot entendre, no cal ésser molt llest per no veure la realitat.
Però son tant poc intel.ligents, que els costa veure la realitat, serà que posiblement som mès llestos que ells, cosa que ens fa mès forts i valents, avuere si ho entenen d'una vegada: Visca Catalunya i Occitània i tots els pobles que així ho dessitjin Lliures!
Salut "El Tàrrega".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de mai 12.27h

Retener d’aquel polit article que cal anar a Paris seriá fòrça reductor ! Personalament soi pas favorable. Mas Primaël nos convida d’auçar l’agach e trabalhar lo bias pragmatic de s’adreçar als françeses ; de tener paraulas que pòscan esser ausidas de tots, e que ganhen l’adesion.
- de segur per nosautres se tracte de parlar et viure nòstra lenga e nòstra cultura al país, que que siá la perspectiva politica de cadun.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de mai 11.35h

Paris, Paris, Paris ! E perqué pas Strassbuch ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 05.00h

Es aquò oc, es a Paris que nos cal anar totes amassas , es çò que pensi dumpei longtemps.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 19.53h

#3 Pense pas qu'aquò sarvirà de ren, mas qu'es verai, qu'es verai qu'aquò siriá fran melhor de 'nar par las charreiras de vès Paris... Par ilhs, sem solament dau paure petit monde de la província e se'n foton ben de nosautres! Nos fau credar chas ilhs, sos lhors fenestras, par que sián oblegats d'ausir la nòstra crida e que faguèsson pas coma de costuma, en far semblant de pas nos veire! Coma quò siriá fran eficaç!...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 10.17h

Es a Paris que nos cal anar totes, occitans e tots los autres de las lengas mespresadas. Pensi qu'a Montpelhier servira pas a grand causa...


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 08.34h

#1 Tendrai lenga per l'imatge qu'ondra aquel article.
I podem veire tota la folclorizacion nòstre, qu'avem causida , es çò pieger de díser. E aquel imatge es cap representatiu de la populacion occitana d'auèi....!
D'un agach, leu fach se pòt díser que degun se sentis concernit per aquel Imatge.....
E a la sègle de la comunicacion pòrta pena e nos pòrta pena. Atal nos sem embarrats e o contunhan d'o far amb plaser per d'unis , dins la folclorizacion......


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 03.50h

Merces!!!!!! Merces tà d'aqueste article!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Primaël Montgauzí

Primaël Montgauzí logo rss

Cantautor gascon, de Tròba occitana. Master en Letras Modèrnas a l’Universitat de Tolosa-Miralh (especialitat “cantologia”, estudi de las cançons) dambe ua recèrca sus la cançon militanta.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions