CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: OPLO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 27 de setembre

Ramon Ginolhac

Dijòus, 31.3.2022 03h00

Punts en debat sus la crotz occitana: 
12. Emblèma, bandièras


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament





Segon Jòrdi Passerat, seriá Antonin Perbòsc qu’auriá prepausat la crotz occitana coma emblèma d’Occitània. Mas, se vei mai d’una bandièira.

Lo pus sovent es una crotz grèga, patenta, clechada, vuidada, d’aur sus fond roge. Se vei sus de monuments d’Occitània, per d’activitats culturalas, comercialas, dins las manifestacions… Es notadament adoptada pel Partit Occitan. I pòt aver de modificacions de formas, quitament des cambiaments de colors.

Francés Fontan, originari del país niçard a prepausat d’ajustar l’estela de sèt brancas que poiriá representar los dialèctes de la lenga: auvernhàs, gascon, lemosin, lengadocian, niçard, provençal, vivaro-alpenc. Es la bandièira preconizada pel PNO (uèi Partit de la Nacion Occitana) fondat per Fontan.
 
 

Bandièira a l’Estivada de Rodés en 2006

Aquesta bandièira es emplegada dins las valadas occitanas d’Itàlia. De comunas organizan de fèstas per son installacion.
 

Placa dins las Valadas d’Itàlia
 
Se tròban de complements locals:  Val d’Aran a una bandièra amb la crotz, una corona, los pals catalans e la clau de la Val; en Bearn, doas vaquetas acompanhan la crotz; a Niça tanben se vei una figura particulara… Los emalts pòdon cambiar: crotz d’azur sus un fons d’aur a Venasca, crotz d’argent sus un camp blau a Gigondàs. A Marselha se pòt veire de croses de las colors de l’O. M.
 

Bandièira a Vièlha. Aran
 
La crotz occitana a figurat dins lo logò de la region Lengadòc- Rossillon abans d’èsser remplaçada per un trelís. En 1986, lo president Baudis l’aviá plaçada dins lo logò de la region Miègjorn-Pirenèus. Ara, una mescla dels dos  se troba sul logò de la novèla region.

Sèt departaments franceses an plaçada la crotz dins lor blason: NautsAlps, Aude, Erau, Gard, Nauta Garona, Tarn, Tarn e Garona. Costat francés, ai recensat mai de cent-seissanta comunas qu’an plaçada la crotz dins lor blason[1].
 
 

Manifestacion a Tolosa per l’ensenhament de l’occitan lo 17 de febrièr de 2019
 
 
 
 


[1] La lista se tròba paginas 202-203 dins Histoire de la croix occitane, Institut d’Estudis Occitans de Tarn, març de 2021.




abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

31 de març 17.24h

Totun l'estela de las sèt brancas es d'en primièr l'estela del dieu Ermes, o Mercuri, e los adèpte ( o pretenduts tals) de l'alquimia a reivindican per lor. Correspond al nombre de "mobils", solelh, luna, mercuri, vènus, març, jupiter e saturni, e dels cèls que lor correspondon, segon las cresenças eretadas de las astrologias ptolemaïca e babiloniana, los alqimistas lor fasent correspondre aitant de metals intermediaris en partir del plomb per arribar a l'aur.

Sèt es tanben lo nombre... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Ramon Ginolhac

Ramon Ginolhac logo rss

Escrivan e professor de matematicas a la retirada. Autor d’un libre sus la crotz occitana, de divèrsas publicacions sus Enric de Ròchaguda, sol o collectivament, e en setembre de 2015 Escriches de femnas tarnesas

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions