Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’Institut Occitan d’Aquitània respon

Sèrgi Javaloyès

Sèrgi Javaloyès

Escrivan. Director de l’Institut Occitan d’Aquitània, de las colleccions “Entre 2 lignes” e “Escapades” ed. de l’Atelier In8, cronicaire deu diari “La Républiques des Pyrénées”.

Mai d’informacions
Marçal Girbau, dens la soa tribuna d’opinion publicada delager dijaus sus Jornalet, que parla de l’arrevirada en occitan deu site de l’Euroregion Aquitània-Euskadi, en plànhent que s’i aja emplegat, ad aqueth parat, ua forma de gascon.
 
Que’u responem uei, puishqu’aquera traduccion, l’Euroregion que la hidè a l’Institut Occitan d’Aquitània, e que mercejam Jornalet de nse’n balhar l’escadença.
 
Que i a au mensh duas inexactituds dens l’’article de Marçal Girbau:
 
— Prumèr, quan ditz que “l’Euroregion Aquitània-Euskadi acaba [sic] de tradusir a l’occitan tot lo sieu sit web”: non, malurosament, n’ei pas lo cas. Que manca, mei que mei, sus la version occitana deu site, tota la rubrica d’actualitats, dont n’avem pas arrevirat qu’un article;
 
— Quan escriu: “Perqué an triat una mena de gascon de la plana pretensiosament estandard? Perqué non en bearnés?” Un academician que deveré saber que lo “bearnés” n’existeish pas. Los bearnés, despuish mei de 40 ans, qu’escrivem un gascon qui empronta, subertot per çò de la morfologia, a divèrs parlars gascons e, despuish pòc, au gascon ancian. Aquera forma de gascon, entaus bearnés e, dab quauques variantas minoras, entà quauques gascons non-bearnés, que hè lo ròtle de lenga escriuta. Donc, la remarca de Marçal Girbau qu’ei eishenja de sens.
 
Mes que son detalhs. Qu’ei mei grèu, e mei triste, que Marçal Girbau ne comprenga pas que l’InÒc Aquitània, operator privilegiat de la Region Aquitània, l’Estat (DRAC Aquitània) e los cinc departaments aquitans dens l’encastre d’ua convencion d’objectius pluriannau, ei, com ac ditz lo son nom, encargat de méter en practica la politica lingüistica, precisament, de la Region Aquitània. Aquesta, despuish dètz ans qu’a decidit de promòver l’occitan dab las soas tres formas presentas suu noste territòri: gascon, lemosin e lengadocian. Coneguda causa sia: se per cas e volèm, l’InÒc, utilizar e promòver l’occitan artificiau de l’Acadèmia, n’aurem pas l’autoritat ni la legitimitat qui’ns permetossen d’ac har.
 
Mes imaginem totun qu’ac hascam: las reaccions deus bearnistas, deus gasconistas que serén immediatas e de las mei veementas. Que tienerén fin finala la pròva qu’an rason quan disen despuish annadas que “l’occitan ei ua lenga diferenta deu gascon”. Que cridarén, que peticionarén, que harén pression suus elejuts, com ac saben har e ac hèn despuish annadas; que se n’i parlaré au Conselh Regionau, que i auré mocions de depausadas e de votadas, que seré, au cap de dus ans, la fin assegurada de l’InÒc, lhèu la fin de la politica lingüistica de la Region Aquitània, e ua grana des·hèita entà l’occitanisme. Que Marçal Girbau e sòrtia deu demiei occitanista tolosan, qu’aprenga a conéisher lo país on a causit de víver, e la soa realitat lingüistica. Que s’avisarà lavetz – lhèu! – que se a de bonas e vòu obrar en favor de la lenga nosta, qu’existeishen mejans mei eficaç d’ac har, que de har arcasts e proposicions complètament desconnectats de la realitat. Aquò rai, a l’InÒc, qu’avem causit, en òmis libres, de respectar las granas variantas de l’occitan, non pas d’impausar a un pòble ua forma de lenga qui n’ei pas briga la soa.


La question de las variantas
 
Sus un sol punt qu’a rason Marçal Girbau, quan estima que n’ei pas normau que las autas variantas occitans d’Aquitània ne sian pas presentas suu site de l’Euroregion. Entà qu’aquera presa en compte e sia possibla, ua causa que hè hrèita: qu’existesca en Aquitània un hialat de traductors competents e disponibles en cadua d’aqueras variantas. L’InÒc, a l’òra d’ara, n’a pas aqueth hialat, e qu’esperam que l’Ofici public de la Lenga occitana qui ei per se crear, poderà e volerà, dab los mejans qui’u sian balhats, collocar dens los sons objectius la constitucion d’un tau hialat.




Sèrgi JAVALOYÈS, director de l’InÒc Aquitània

Eric GONZALES, consultant-expèrt au près de l’InÒc, traductor deu site de l’Euroregion Aquitània-Euskadi

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Josep Terrassa
10.

Que vedi qu'eth Marçal non se bremba qu'era arrevirada oficiau dera Constitucion Europeana ath catalan ei hèta en valencian. Soent aqueris hèts que balhan mès fòrça tara unitat dera lenga que'ns pensam pas...

  • 2
  • 0
Guilhèm Bearn
9.

#5 B'as rason perdiu !
Qu'ua institucion e tienga aqueth devís que hè gai.

  • 2
  • 0
Mathieu Castel Amians
8.

#7 Bòna umor ? Vòstre comentari fasia puslèu pensar a un reglament de còmpte personau ! Cu siatz per parlar de "Nosautres, lo mond qu'avèm bon gost" ? Un monegasc ?

  • 20
  • 24
ERT
7.

#6 Un pauc de bona umor e de galejada al mitan de la tempèsta, aquò fa pas de mal.

  • 20
  • 5
Halhèr Les
6.

#3#4 Semblatz era mainadèra deth pati d'ua escòla

  • 11
  • 13

Escriu un comentari sus aqueste article