Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Matracatges e encluscatges

Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule

Poeta e prosator, e mai se se definís mai coma legeire que coma escrivan. Foguèt director de la revista 'Occitània' pendent 30 ans. Es ara collaborator de Lo Lugarn, la revista del Partit de la Nacion Occitana (PNO).

Mai d’informacions
En anguent de cap los Pirenèus, sus l’autorota Tolosa-Baiona, aquò me tornèt sautar pels uèlhs. Un temps o aviái constatat, planhut, puèi desbrembat. Èra lo matin. Lo temps èra brumós e quitament, per passas, pluvinós. L’alquitran èra tremp e l’aire espés. Dins lors prats, las vacas semblavan s’enuèjar, benlèu se demingrar. Lo monde rotlavan amb los còdis alucats. Los camions se trigossavan en raufelant. Va sens dire que dins talas condicions atmosfericas, la montanhas demoravan amagadas darrèr las nívols. Aquestas, carrejava bas. Fasiá un temps d’ivèrn a vos balhar la petega. Ça que la, me caliá ben seguir mon esquipa de rugbi. Quand òm es engatjat coma benevòl dins un club esportiu es coma quand òm es dins una associacion: cal saber respondre present quand òm a besonh de vos.
 
Lo carri traçava plan planet sus l’autoestrada. Se seriá pogut creire que se moviá dins d’oata; e nosauts amb el… Me seriái pogut endormir dins la calor tebesa de l’abitacle s’èra pas que, tot d’una, me bombiguèt als uèlhs. Lo panèu verd de senhalisacion senhorejava sus son portic al bèl mitan de la caussada. Indicava… Indicava… Òc-ben indicava… Lérida! De saber pas s’aviái plan legir me’n fretèri los uèlhs.
 
Desempuèi l’entrada en vigor del novèl estatut d’autonomia de Catalonha, en 1978, la vila de Lleida a urosament perdut son apelacion franquista. Totas las mapas, quitament las Michelin alestidas e imprimitas en França, pòrtan lo nom condreit de la vila. A creire que totes los franquistas son pas encara mòrt! Supausi que devon èsser encara nombroses d’aquesta part dels Pirenèus. Sabiái que lor densitat èra espessa dins l’administracion francesa… Sabiái que los foncionaris franceses son pas pagat per se copar lo cap, nimai far pròva d’autonomia… Sabiái que son encluscats dins una ideologia regda… Mas d’aquí a voler far perdurar las marcas del fascisme espanhòl mai de trenta cinc ans aprèp lo retorn de la democracia dins la peninsula, i a pas que l’ideologia bonapartista de l’UMPS per aquò far. Se parli d’UMPS es que, se dempuèi 1978, avem conegut maitas alternàncias politicas, mas lo dògma expansionista demòra lo meteis.
 
En trenta cinc ans de temps, agèron léser de restablir la toponimia sus las mapas, mas pas encara suls panèus indicators. A n’aquel nivèl d’encluscatge, es pas mai de conservatisme, aquò’s de glaciacion cerebrala! Denòta mai que mai una crispacion, una tetanisacion politica. L’irreductibla volontat de negar la quita existéncia de la nacion catalana dintra dins una logica de politica imperialista. Reconéisser l’existéncia de la nacion catalana dins l’Estat espanhòl seriá, d’evidéncia e de fach, la reconéisser per sa part al nòrd del Pirenèus. Parivament pel País Basc. Ne va atanben per totas las autras nacions sens Estat d’Euròpa. Reconéisser una sola d’elas seriá admetre que las que son enclausas, en partida o en totalitat, dins l’Exagòn, an tanben drech a lor libertat politica. Es impensable per un esperit franchimand formatat a l’escòla de la republica jacobina e als mediàs jos contraròtle, de daissar passar lo mendre indici de liberacion sul sicut.
 
D’unes pensaràn que München se ditz ben en francés Munich e que, doncas, perqué pas servar en francés lo nom espanhòl de la vila de Lleida? Se poriá admetre atal, fòra que presentament i agèt en Catalonha un fenomène politic gaireben unic de recobriment d’indentitat. Dire Munich en francés e Munic en occitan enlèva pas res als Bavareses als quals res lor es pas jamai estat panat. Als quals degun lor venguèt pas jamai desbaptejar la capitala. En cambient pas los panèus sus l’autorota, los Franceses fan mèfi de balhar pas de gatges d’encoratjament al procediment d’emancipacion de la nacion catalana. La mesquinariá anisa pertot e quitament dins los detalhs los mai menèls. Es d’alhors una de las rasons per las qualas los panèus indicators son pas en lenga nòstra en Occitània.
 
Pensavi a tot aquò alara que lo carri avançava en traucant la nèblas pirenencas. Una pensada ne fa totjorn venir una autra. E es aquí que me tornèt l’afar de çò qu’apèli ieu “Ròsàsss”. Dins mon vesinatge, son qualqu’unes a aver crompat un apartament sus la Còsta Brava. Planes lo crompèron a Roses. Desempuèi de decennis van passar lors vacanças a “Ròsàsss”. Desempuèi las annadas uèitanta lor expliqui que van pas mai a “Rosas”, mas, coma indicat sul panèu d’aglomeracion e sus las mapas a Roses. Nimai per lor porgir totas las explicas e totas las pròvas del cambiament toponimic, i a pas res a far. A creire qu’i veson pas. A creire qu’ausisson pas. Contunhan ad vitam aeternam a dire que se’n van a la mar a “Ròsàsss”. I a pas res a far per los tirar d’aquí. Cèrtas, a fòrça n’i a qualqu’unes —los pus joves— que començan d’admetre que van pas mai en Espanha, mas en Catalonha.
 
Es a n’aquestes detalhs que ne son pas pas, a n’aquesta inercia, que se pòt mesurar lo trabalh que nos demòra de far abans d’obténer qualquas resultas dins la reoccitanisacion del país. Mas abans la reoccitanizacion nos caldrà recuperar lo poder politic perdut. Doblidessem que la desoccitanizacion es la consequéncia de la confiscacion del poder politic. Tornarem radobar çò qu’es estat afrabar pas qu’en nos tornam apoderar los utisses que permetèron lo destrusiment.
 
Amb Manuel Valls coma Primièr ministre a París podem èsser solide qu’al pè dels Pirenèus, sus l’autoestrada Tolosa-Baiona, los panèus “Lérida” aurán encara l’escasença de prene la puèja. S’amb el lo procès de ratificacion de la Carta europèa de las lengas es enterrat per plan temps. Per contra, la fin dels matracatges e dels encluscages es pas per deman. Entre totes, o farem tot.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

FFAF (Fonctionnaires Français Anti Franquistes ) AGEN
22.

Aprèp de dobtar de la respectabilitat de vòstras pausicions, nos sèm dit qu'èrem en preséncia de la craca del sègle, e que vos caliá invitar a juntar l'equipa de Charlie Hebdo o son equivalent occitan.

  • 5
  • 2
manjacostel mureth
21.

Un brave article, que pausa la question del gras d'embarrament mejan de l'occitan mejan frances malgrat el. ’
Solide que l'oncle va totjorn a Rosassa en Espanha olé.
E i a un fum d'occitans retirats que volon subretot que 'ren non cambia.
' magina demane los escoceses renegan la lenga de Shakespeare e los catalans la lenga de Cervantès,
e nosautres empegats ambe la de la molher....
E Vist que la un fum d'occitans que creson encara de viure dins un à democracia aquel article es bon per lo moral

  • 3
  • 2
Cristian FORMENT AGEN
20.

_"Aviam , jo coma repentent ..." es una error. Es "Aviem..."
_Lo"D'acòrdi ..." respond a l'interpellacion "Mes Monsur..."

  • 9
  • 9
Cristian FORMENT AGEN
19.

#10- Mes, Monsur, basta damb aquelas caricaturas !
_ D'acòrdi, es puslèu indecent d'estendre la condemnacion dels foncionaris als simples exécutants.
_ D'acòrdi, èi passat l'òsca damb la SNCF (Société Nacionales des Chemins de fer Franquistes ). Puèi, una solucion : Aviam, jo coma repentent, un movement inspirat per lo famós ... movement :" Stop aux conos " del non mens famós Massilia Sound Sistem. Nos lo cal sonar :"Stop aux théoriciens fa... fumeux ".

  • 11
  • 14
Gerard Loison Tolosa
18.

#17 Mercés per l'envit.

  • 5
  • 18

Escriu un comentari sus aqueste article