CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Sèrgi Viaule

Dimècres, 20.8.2014 03h00

Viatge al dintre de la democracia escocesa


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


L'emicicle

Bilingüisme al Parlament

Lo panèl de dintrada

Lo Parlament escocés es òbra de l'arquitècte catalan Enric Miralles




Etiquetas
democracia, escòcia, independéncia, parlament, viaule

Lo 18 de setembre lo pòble escocés se va prononciar, per referendum, sus l’avenidor del país. Una votacion caporala èssent que se tracharà per cada ciutadan de dire se vòl l’independéncia, o pas, de la nacion. L’organizacion d’aquel referendum es una granda victòria per la nacion escocesa, solide, mas pas sonque! Es subretot un victòria bèla per la democracia e pels dreches (entre maites pel drech dels pòbles de se prononciar —sens restriccion— sus lor avenidor). Mas a l’ora d’ara quin es l’ample de las devolucions e del poder autonomic escocés? Quina es l’espandida de las competéncias e quin es lo foncionament del Parlament e del Governament a Edimborg? Es çò qu’ai ensajat d’anar véser, sus plaça, pels lectors del Jornalet.
 
La lei britanica dicha de devolucion per Escòcia (Scotland act) foguèt adoptada en 1998. Aquela lei restabliguèt un poder escocés alara que n’i aviá pas pus desempuèi 1707. Las primièras eleccions legislativas escocesas foguèron organizadas a la prima de 1999 e lo Parlament dintrèt oficialament en foncion tre lo 1r de julhet de 1999. Lo Parlament es estat bastit a Edimborg qu’es, de fach, la capitala politica del país; quitament se Glaschu es la vila mai poblada. Se pòt considerar aquesta darrièra vila coma essent la capitala economica d’Escòcia.
 
Lo Parlament escocés es compausat de 129 elegits que son los deputats escoceses. Aquela Cambra dels representants del pòble escocés vòta las leis que s’aplican a Escòcia. Leis que concernisson mantunes domènis de competéncia. Aquestes domènis de devolucion son exactament los seguents: agricultura, justícia civila e penala, educacion, environament, santat, lotjament, administracion locala, planificacion, servicis de polícia e de secors, assistància sociala (que nosaus apelam l’“ajuda sociala”), espòrts, cultura, carreges.
 
Dins la despartida dels poders entre Edimborg e Londres, las competéncias que disem “ragalianas”, valent a dire los Afars estrangièrs, la defensa, l’immigracion e la securitat sociala, dependon exclusivament del govèrnament del Reialme Unit.
 
Dins lo foncionament de la democracia escocesa, lo Parlament es l’organ legislatiu encargat de tractar de las questions devoludas per l’estatut d’autonomia e d’examinar e contrarotlar lo trabalh del Governament. Aqueste es cargat de metre en òbra las orientacions politicas definidas pel Parlament. Es, generalament, constituit per de sòcis del partit majoritari al Parlament (o tanplan d’una entenduda entre mantunes partits per arribar a fargar una majoritat de governament). Lo governament es bailejat per un Primièr Ministre e es compausat de ministres e de ministres delegats. Fin finala, la democracia escocesa fonciona coma gaireben totas las democracias democraticas del monde. Se me permeti d’emplegar lo pleonasme “democracias democraticas”, es ben per çò que i a de democracias mai democraticas que d’autras. En Escòcia coneisson pas de regime presidencialobonapartista, tal que lo que patissem en Occitània ocupada. D’un autre latz, paradoxalament, veirem pus luènh que vòlon demorar reialistas.
 
Las eleccions legislativas escocesas se debanan cada quatre ans. Lo mòde d’escrutinh es basat sus la representacion proporcionala. Lo partit conservator e los autres partits unionistas, an una infléncia subretot dins las regions frontalièra d’Anglatèrra. Aquò se deu poder explicar per una fòrta immigracion anglesa, mas es probablament pas lo sol factor a dintrar en linha de captenença. Son tanben las regions mens gaëlitizadas. Lo país dispausa, plan solide, d’un Jornal Oficial ont son consignats, entre maitas causas, los procés-verbals de totas las sesilhas plenièras e trabalhs de las comissions del Parlament. Es possible per qual que siá (dins los limits de las plaças disponiblas) d’assistir a las sesilhas del Parlament. Los quitis acamps de las Comissions son publics. Aquestes se pòdon recampar, segon las circonstàncias, ont que siá dins lo país.
 
Un projècte de lei agen per tòca de modificar la legislacion generala d’Escòcia pòt èsser presentat al Parlament; siá per un deputat, siá per un sòci del Governament, siá per una Comission parlamentària. Lo procèsus parlamentari d’un projècte de lei pòt cambiar en foncion de la mena de proposicion, mas generalament compòrta tres estapas:
 

1 – La o las Comissions parlamentàrias concernidas reculhisson los testimoniatges tocant a la proposicion e redigisson un rapòrt suls principis generals d’aquesta proposicion. De seguida, aqueste rapòrt es examinat pel Parlament que decidís, o pas, d’aprovar los principis generals de la proposicion. Se lo Parlament los apròva, la proposicion passa còpsec a l’estapa segonda. Se los refusa, la proposicion es condreitament fòragetada.
 
2 – A l’estapa dos, la proposicion es espepissada en detalh per una Comission o qualques còps per l’ensems del Parlament. Es a n’aquel moment que d’esmendaments pòdon èsser portats a la proposicion.
 
3 – A la l’estapa seguenta e tresena del procèssus, la proposicion es tornamai examinada pel Parlament. D’esmendaments novèls pòdon èsser introdusits, puèi, lo Parlament ne debat. Fin finala, per vòte, decidís, o pas, de l’adoptar.
 
Çò pus trist —es l’opinion del democrata republican que soi— es qu’una lei votada al Parlament escocés, abans d’èsser promulgada e aplicada deu aver lo consentament reial. Fins ara, cap de lei es pas estada jamai fòragetada per la reina. A çò que sembla, emai es d’evidéncia, la quita lei que prevei e qu’organiza lo referendum sus l’independéncia del país es pas estada fòragetada. Nimai aquel foncionament d’anar corbetar davant la reina, per tan deplorable que siá, risca de cambiar pas en cas d’independéncia d’Escòcia. D’efièch, es estat estipulat qu’en cas d’independéncia, la reina del Reialme Unit demorariá lo cap d’Estat d’Escòcia. Imagini que seriá alara lo cinquanta-quatren Estat a integrar lo Commonwealth of nations (la Comunitat de las nacions). Totes aquestes païses son sensats, mas es simbolic, aver per cap d’Estat la reina d’Anglatèrra. Quitament los que, de mai en mai nombroses e d’uèi majoritaris al dintre de l’organizacion, son de… republicas!
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

1 de setembre 15.23h

Vòc per una cervesa tèba James, segur, mi pòdes contactar sus julien ponch(".") f r i s o n at gmail ponch com


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 d'agost 14.07h

#11 Siáu completament d'accòrdi amb Julien — Serai a Edimborg apres lo 12 de setembre, anam si beure una pinta?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'agost 19.19h

Diriáu que siáu en máger part d'accòrdi ambé James, quitament se siáu probablament laugierament mai optimiste sus lei conseqüenças d'una potenciala independença.

L'Escòcia es pas lo paradís democratic que Sèrgi vodriá aguer trobat. Es mai o mens una democracia borguesa coma lei autrei. Quora vesi lo governament mandar (via una mena de "charity") de mèls que nos perpausan (a nautrei, respectables doctors) de discutir ambé elei dins una serada a £300, es qu'es vertadierament lo ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'agost 23.24h

#5 "Emborgesit" es pas "edimborgés"! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'agost 08.44h

Error:#2


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 d'agost 08.32h

#1-Se òm se pòt pas pus crèire en lo paure defuntat Bobby Sand, ont anam...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 20.03h

A prepaus de l'scots d'Ulster, un bilhet interessant: http://irlande.blogs.liberation.fr/ballyban/2010/06/on-parle-le-ga%C3%A9lique-mais-on-cause-lulster-scots.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 19.20h

#5

Sèm ben d'acòrdi doncas. Aquesta Escòcia d'obrièrs, populara e egalitària es un mite, un mite que los politicians de tot costat vòlon vendre a de fins electoralas. E la classa politica escocesa escapa pas a la diglossia scots/anglés presenta dins tota la societat escocesa: l'anglés per far seriós e l'scots per far populò. Aquò es domatge. Un estatut de dignitat per la lenga poiriá sortir del movement independentista. Mas coma o dises i a pas de demanda sociala organizada fòrta... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 16.59h

@ #4 siáu absoludament pas d'accòrdi que la classa politica escossesa siegue sortida d'un mitan intellectual emborgesit. Per exemple aquí lo 1er ministre:
https://www.youtube.com/watch?v=P8WJV1OX2WM
Au contrari cresi que fau sortir deis esquèmas tradicionaus per comprene Escocia. Lo govern, tot nacionalista que siegue, a besonh de vendre lo país ai mercats e ais investissors estrangiers coma un país anglofòn. Es aquò que farà venir leis investiments, es aquò que farà que voudràn pa... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 d'agost 16.48h

Al nivèl de la politica lingüistica, s'un vertadièr esfòrç es estat fait pel gaelic, d'un autre costat ne demòra que l'scòts patís un vertadièr procès de discriminacion. Es essencialament degut a la proximitat amb l'anglés, un fenomèn que buta los quites parlaires d'scòts (40% dels escoceses) a mespresar lor lenga e a la considerar coma d'anglés incorrècte. L'abséncia de volontat del govèrn escocés de voler donar un prestigi social, politic e de dignitat a l'scòts es degut a ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule logo rss

Poeta e prosator, e mai se se definís mai coma legeire que coma escrivan. Foguèt director de la revista 'Occitània' pendent 30 ans. Es ara collaborator de Lo Lugarn, la revista del Partit de la Nacion Occitana (PNO).

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions