Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los escambis d’uèi fan l’Euròpa de deman

Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule

Poeta e prosator, e mai se se definís mai coma legeire que coma escrivan. Foguèt director de la revista 'Occitània' pendent 30 ans. Es ara collaborator de Lo Lugarn, la revista del Partit de la Nacion Occitana (PNO).

Mai d’informacions
Escrivi aqueste article l’11 de novembre de 2014. Una rason de mai per ieu de me regaudir dels escambis que se fan un pauc de pertot a travèrs una Euròpa en patz. Los transmudaments temporaris de joves als quatre caires d’Euròpa, participan a renfortir aquesta patz. Cal contunhar a obrar de longa per que 1914-1919 siá pas mai possible al sègle XXIen; nimai als seguents. Lo dialògue permanent entre los individús e entre las nacions enrequesisson l’umanitat tota. Es una evidéncia de dire e de tornar dire. Son una empara contra las incomprenesons e las guèrras. Serem pas jamai pro rics de nòstres escambis d’expreriéncias.
 
Fa pas gaire temps la Cambra dels mestièrs e de l’artesanat d’Albigés sagelava oficialament una cooperacion amb son omològa alemanda de Francfòrt d’Oder (prèp de la termièra polonesa). Es un eveniment pro rar per èsser raportat. Es un cas que pòrta a soscar sus la bastison de l’Union. Aquesta se pòt pas sonca comprene coma un espaci de liura circulacion dels capitals. Deu èsser mai que tot una entenduda entre las femnas e los òmes europèus que fan e que farán l’Union.
 
Joan-Loís Ormièra, lo president occitan de la Cambra dels mestièrs e de l’artesanat d’Albigés e Harald Krüber, lo president alemand de la Cambra dels mestièrs e de l’artesenat de Francfòrt d’Oder an signat una convencion de partenariat. Se tracha d’amodar d’escambis d’aprendisses e de saber-fars dins los domènis dels mestièrs manuals. Alara que los escambis d’estudiants son en òbra desempuèi 1987 jol nom d’Erasmus; que son directament mestrejat e financiats per l’Union; res es pas estat previst ni fach pels aprendisses. Erasmus permet als estudiants de poder far una part de lors estudis (de tres meses e un an) dins un establiment universitari fòra son Estat d’origina. Fins ara, son tres milions de joves que beneficièron d’aquel programa. Plan solide cal desvolopar aquesta formula en multiplicant lo nombre dels estudiants beneficiaris. Aquò se sap ben pro, los vitages dobrisson l’esperit.
 
Los politicians auropèus an pensat als estudiants sens jamai pensar als aprendisses. Seriá un asard? Un malurós oblit? Probablament pas! Los menusièrs, lo mecanicians motoristas, lo plombièrs, los boquièrs, los relotgièrs e los floristas son pas nombroses a trevar las travadas de l’Europarlament. Un còp de mai los absents an tòrt. La màger part des eurodeputats, a qualquas excepcions prèp, an totes seguits un cursus universitari. Alavetz, que siaguen de drecha o d’esquèrra se trufan del monde del trabalh manual coma d’una figa. La realitat es deplorabla, mas es aquesta! Cossí pensar qu’un jove aprendís grèc en maçonariá auriá pas, a priòri, enveja d’anar far sa darrièra annada de formacion dins una entrepresa irlandesa?
 
Los joves trabalhaires manuals serián considerats per èsser de joves de segonda zòna? Se la responsa es non, alavetz perqué son tenguts a demorar embarrats dins lor cultura? Aurián mens de facultat d’adaptacion a una cultura estrangièra que los trabalhaires intellectuals? Aquò demòra de provar.
 
M’estoni pasmens de la similitud de situacion en deçà e en delà del Rin. D’ont mai que de totjorn lo trabalh manual a la reputacion d’èsser mai estimat en Alemanha. D’efièch, es sempre estat patent qu’en Euròpa del Nòrd los mestierals son mai considerats que dins los paises latins.
 
D’unes mancaràn pas d’objectar que l’estudi d’una lenga estrangièra es pas comprés dins los programas del Certificat d’Aptitud Professionala (CAP) e del Brevet d’Estudis Professional (BEP). Aquestas formacions se fan en dos o tres ans en alternància de practica professionala e de teoria. Aquò daissa un pauc de temps per la cultura generala e l’aprendissatge d’una lenga estrangièra. Atanben, los programas escolars actuals pòdon èsser modificats en i ajustant un pauc d’adaptabilitat a la personalitat de cadun. Se i poriá far dintrar pauc e pro de lenga, segon l’interés de l’aprendís. Es damatge que lo poder politic francés daisse atal una part bèla de la joventut occitana sens fenèstra sus l’exterior. A priòri, los trabalhaires manuals an tan d’interés per la diversitat culturala europèa que los trabalhaires intellectuals. Mas lors possiblitats de poder escambiar amb lors omològues dels paises tèrces son institucionalament plan mai redusidas.
 
Alavetz, coma res es pas oficialament organisat pels poders politics per far se passejar los joves aprendisses a travèrs l’Union, son las cambras consulàrias que fan çò que pòdon. O fan quand una escasença se presenta. Atal un quinzenat de joves aprendisses albigeses van poder partir —sonque una pichona mesada— en Alemanha. La recipròca se farà, plan solide. Aquel manat de volontaris a recebut una formacion d’un vintenat d’ora de corses d’alemand abans de se’n anar. Dobti que siague amb aquò que poiran comprene las consignas que lor serán balhadas dins los talhièrs de delà-Rin.  Ça qua la, l’article informatiu del qual teni la novèla, precisa que serán seguits per un interprèt.
 
Me sembla que per descobrir una autra cultura, un an de temps passat dins lo país d’acuèlh deu èsser un minimum. L’escambi d’aprendisses a l’ora d’ara es pas que la resulta de rescontres fortuïts entre professionals. Res de permanent es pas previst dins lo domèni e tot se fa de rifa o de rafa. Un escambi d’una mesada sembla mai a un viatge descobèrta que non pas a un vertadièr escambi d’aprendisses. Se tracha mai d’un bessonatge entre doas Cambras dels mestièrs que d’un escambi de jove. Ademai, dins aquela condicions d’adobaments, res es pas perenne. I a aquí una discriminacion inaceptabla al demens de la joventut manuala. Caldriá pas que sus aqueste sicut las autoritats estatalas discriminatòrias exportèssen lor funèste modèl al nivèl continental.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Alari Agen
1.

A Agen los aprendisses de tota mena, gràcias a la cambra dels mestièrs escambian amb lors omologs de las vilas bessonas de Llanelli (Cymru), de Tolèda (Estat espanhol) e de Dinslaken (Alemanha).

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article