Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Politicas lingüisticas aicí e ailà

Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule

Poeta e prosator, e mai se se definís mai coma legeire que coma escrivan. Foguèt director de la revista 'Occitània' pendent 30 ans. Es ara collaborator de Lo Lugarn, la revista del Partit de la Nacion Occitana (PNO).

Mai d’informacions
Fa pas gaire, exactament lo 20 de març de 2015, Le Figaro, quotidian francés de drecha coma cadun sap, publicava un long article tocant a la francofonia en Loisiana. Òc-ben, m’arriba de l’anar quèrre a cò de ma vesina mejancièra qu’ela lo legís cada jorn.
 
Laura Mandeville, la jornalista autora de l’article, fa la virada de tot çò que parla o qu’ensaja de parlar francés dins aquel Estat de la federacion nòrdamericana. Nòta que lo revelh identitari loisianés data de las annadas 1960 en meteis temps que lo reviscòl de la musica acadiana.
 
Amb ela, anam vistalhar qualquas escòlas immersivas ont d’unes francofils fan de resisténcia dins “un ocean anglofòn”, per tornar prene sas pròprias e justas paraulas. Per una autoctòna practicanta de la lenga francesa “Las causas se gastèron amb son interdiccion dins las escòlas e l’anglicizacion forçada al nom de l’integracion… Tota una generacion foguèt sacrificada. D’unes escolans èra privat d’anar als comuns per çò que sabián pas o demandar en anglés. Èra fòrça dolent. Tanlèu qu’una paraula en francés escapava a un mainatge èra mes a piquet, pè descauç sus de grans de ris”. Tè! Aquò nos rebremba quicòm. Ieu ai pas conegut la punicion per aver daissat anar un mot en occitan, mas mon fraire ainat, si-ben!
 
E mai a rason la jornalista de relevar tot lo vam que cal a n’aquel monde per far viure d’uèi lo pauc de cultura francesa que lor demòra. A quitament pas paur de parlar de “rotlèu compressor cultural estasunian” per qualificat la politica lingüistica angloegemonica de l’Estat loisianés. Se regaudís ça que la del capuditge de las joves generacions que tornan descobrir la lenga de lors aujòls amb “una singulara obstinacion”. E aquela obstinacion li agrada a Laura Mandeville! Tan li agrada l’obstinacion dels Loisianeses pel francés coma Le Figaro ignòra e combat “la singulara obstinacion” dels Occitans per aparar e servar lor lenga. Doas mesuras per un meteis pes al país de jules Ferry!
 
Per ne tornar a l’ensenhament del francés dins las escòlas primàrias de Loisiana, segon las chifras que balha la jornalista, son 4500 mainatges a n’aprofiechar. Sus una populacion de 4,65 milions d’estatjants que compta l’Estat òm se maina còp-sec que las autoritats loisianesas entretenon artificialament un tot pichon fogal francofòn, just çò que cal per balhar un interés toristic al país. Aquela espleitacion lingüisticotoristica es reconeguda per Laura Mandeville. Nimai a pas mina d’i trobar a redire. Per ela, çò caporal es l’espandiment del francés. Las rasons del manten de la lenga dins lo parçan sembla pas li enchaure gaire.
 
La situacion del francés en Loisiana revèrta la de l’occitan. En defòra de son ensenhament, es pas oficiala dins las administracions. Aquò fa qu’es pas socializada brica. Alavetz, sempre segon lo reportatge de Laura Mendeville, existisson en Loisiana de cèrcles francofònes coma en Occitània existisson de cèrcles occitans. I a malurosament pas pus de mèdias francofònes en Loisiana. Fin finala, l’ensenhament del francés servís mai que mai a formar d’interprètes francofònes per l’armada estasuniana. “D’uèi fòrça implicada en Africa francofòna”, ajusta la jornalista.
 
Aquò empacha pas que, segon Gregor Trumèl, lo consul general de França a la Nòva Orleans, “Fòrces joves loisianeses vòlon far viure la francofonia e França vòl èsser tras que presenta”. Talament vòl èsser presenta França, qu’a l’ora actuala, per encoratjar l’ensenhament del francés, destaca 150 professors dins los licèus locals. De mercés al marrit esperit que me caracterisa, es aquela chifra que m’interpelèt.
 
Me regaudissi que França balhe la possibilitat a de joves, d’ont que siaguen, de Loisiana coma d’endacòm mai, la possibilitat de venir bilingues. Soi un partidari convencit del multilingüisme. Mas aquel investiment francés dobrís qualques questionaments. Lo primièr que me ven a l’esperit es de me demandar se dins aquel afar França pagariá pas en partida e indirectament la formacion dels interpretes militars estasunians? Rai d’aquò!
 
Ara, per m’amusar, vau rasonar per l’absurde. Tot sapient que son pas que 150 000 personas actualament francofònas en Loisiana (chifra balhada per l’article) e que França paga 150 professors de francés, aquò fa un professor per cada milierat de personas parlant francés en Loisiana. Fai tirar! Ara venjam çò que França poriá far s’aviá tan d’èime per far viure las lengas sus son territòri que n’a per las far viure sul territòri dels autres.
 
Quantes i a d’occitanofònes en Occitània? Solide avem pas de chifras precisas que, sensat, totòm parla pas que francés en França. Pensi pas desrasonable d’estimar a dos milions lo nombre de personas que parlan occitan dins l’Estat francés. Alavetz, se reportavem en Occitània la proporcionalitat d’un professor per milherat actualament en vigor en Loisiana, aquò balhariá 2000 professors d’occitan per ensenhar la lenga. Fariá 67 professors per departament occitan. Quantes son actualament los professors d’occitan per despartament? O sabi pas que seguissi pas que de luènh los afars d’ensenhament. O caldrà demandar a la FELCO, qu’ela mestreja las chifras. Mas quand òm sap lo nombre de pòstes dobèrt cada an al CAPES (quatre se m’engani pas), siem, solide, luènh del compte.
 
Mas tot aquò son pas que questions de politica lingüistica e cadun sap que i a pas res de mai variable qu’una politica lingüista segon la lenga en question. Ara sabi a de qué servís una part de mos impòrts. Partís a la promocion del bilingüisme… en Loisiana. Coma que, es pas jamai inutil de legir, de quand en quora, un jornal francés de drecha. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya apraquital
4.

Dins l'estat de florida atanben cal pas tròp cassar de longa per ne'n troba un que parla francés....

Me venguèc una pensada desempuèi un briu :
Adara l'occitan s'escriu, sul jornalet e sus d'autres, la setmana, suls blògs e tota la tricalada de sits que se pòdon encontrar sul malhum..
Pr'aquò s'ausis de mens en mens que siaguessa per carrièras o pels fieirals quant ne'n damora...!
Dins lo quita fieiral de Laissac en avairon s'ausis gaireben pas l'occitan...

Me disi que sul jornalet i deuria aver d'ausir l'occitan de cada region, legir un text, racontar una istòria...
Saria un biais de mai de far ausir l'occitan.
Parlem de socializacion de la lenga e la cal far resontir de pertot.... subretot en public, telefona e autres d'aquòs que nos porgisson los apleches de comunicacion d'auèi...


  • 5
  • 0
Terric Lausa Quilhan
3.

Amic Sèrgi,

S'i agèsse que Loisiana per utilizar la moneda que nos es refusada! Mas i a sustot i a l'ensenhament francés a l'estange, grand consumeire dels tieus impòstes e dels mieus per la pus granda glòria del supremacisme francés.

Dins una vièlha cronica mieuna, i traparàs qualques chifras que donan la pepida:

http://opinion.jornalet.com/terric-lausa/blog/648/rintrada-escolara-la-moneda-confiscada

  • 3
  • 0
Felip Martel Montpelhier
2.

Lo problèma d'aquelos profs franceses destachats en Loisiana, es que luchan pas solament contra l'anglés, mas tanben contra lo cajun, es a dire lo francés pron particulier dels "francofones" locaus, que lor donan doncas la vergonha de ço que parlan... Incorrigibles los fanatics dau bon francés normat. Una leiçon per n'autres tanben...
Ai retrobat ailai, lo solet cop que l'i sio anat, de descendents de mond de ma Valèia establits aqui despuèi lo sègle XIX. Curios de trobar d'Arnauds, de Caires, de Graugnards e de Reynauds que te parlan en anglés o en francés cajun...

  • 6
  • 0
antalya apraquital
1.

Lo francés en loisiana

https://youtu.be/dYTqI7rF2ys

https://youtu.be/Mgly1vsE7vM en cançon j'ai passé devant ta porte

https://youtu.be/fC6DBsyfido lo grop "Bonsoir catin" : Fais l'amour dans le poulailler.

Cal tanben díser qu'es pas sonque la loisiana actuala. la loisiana venduda per napoleon partis dels grands lacs del nord d'america fins a la loisina actuala es a díser un brave terç dels estatunis!

E l'occitan dins tot aquò .......

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article