Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los qu’enfornan lo carbon e los qu’agachan passar lo tren

Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule

Poeta e prosator, e mai se se definís mai coma legeire que coma escrivan. Foguèt director de la revista 'Occitània' pendent 30 ans. Es ara collaborator de Lo Lugarn, la revista del Partit de la Nacion Occitana (PNO).

Mai d’informacions
M’arriba de temps en quora de rescontrar Joan Sabin. A l’escotar es un occitanista de totjorn e de tria. Tan talament de primièra que capita pas a trapar deguns per li téner pè. Ditz aver pas pogut jamai militar amb deguns per en causa qu’a pas jamai trapat qualqu’un de pro degodit amb qual auriá agut enveja de s’apariar e caminar. E aquò fa de temps que dura! Ai pas jamai conegut Joan Sabin autrament que coma qualqu’un que per Occitània sap çò que cal far, ont o cal far e quora o cal far. Malurosament se considèra coma lo sol a saber. Sabin es lo que sap saber. Sabin sap!
 
Per el, lo Partit de la Nacion Occitana es tròp a drecha. A pas jamai legit Francés Fontan nimai legís pas la revista trimestrala Lo Lugarn, mas benlèu que qualqu’un li diguèt, fa plan de temps d’aquò, que lo PNO èra de drecha. O alara agèt una revelacion transcendentala sus sicut? Pensa que lo Partit Occitan es qu’esquèrra e aquò li conven, mas es pas nacionalista. Segon sos dires, tròba qu’es un partit d’esquèrra “occitanofolclorista”. De son punt de vista lo PÒC a pas melhora premsa que lo PNO. Mas alavetz, avem Libertat qu’es d’esquèrra e qu’es nacionalista… Benbèu! vos rebecarà Joan Sabin qu’es favorable a l’existéncia de l’Estat d’Israèl, mas Libertat sosten los Palestinians. Atanben vòl pas tanpauc ausir parlar de Libertat que per el son pas que de gauchistas de mentalitat franchimanda vestits d’una casaca occitana. Per el los partits occitans son nuls e farián melhor de l’escotar. Se fa fòrt de conéisser la linha politica condreita per enregar Occitània sul camin de sa liberacion nacionala. Planhís de longa d’èsser un incomprés. Ça que la, arriba de se convéncer que s’es incomprés es per çò que son engèni vòla plan en-dessús de çò que porián comprene los occitanistas.
 
Un jorn, sus un trepador de Sant Perdols entre la botica del fonièr e la dels carsaladièr, asardèri que se los moviments e partits politics occitans actuals èran pas a la nautor de la tòca que s’èran fixats, poriá el, qual sap? crear un partit novèl. Un partit que seriá d’esquèrra, nacionalista e favorable a l’existéncia d’Israèl, etc… etc…. Un partit que correspondriá a plec a sas idèias. Un partit sus mesura. Li suggeriguèri que, tot comptat e rebatut un partit de mai seriá pas de tròp per far país, almens que totes siaguen d’accòrdi sus l’essencial, valent a dire la descolonizacion de la nacion occitana. Me respondèt qu’aviá pas léser. De fach, la critica negativa de tot çò que se fa li pren tot son temps. S’en mai d’aquò li caliá far quicòm de positiu, se’n tirariá pas. A ben pro de trabalh amb son entrepresa de demolicion…
 
Joan Sabin ditz aver d’idèias. Urosament es incapable d’expausar publicament la frucha de sas cogitacions morbidas. Sos rasonaments son un verin de destruccion massissa . I a de monde atal, los cambiarem pas…
 
Alavetz, sus un trepador de Sant Perdols entre la botica del cofaire e lo gabinèt de la dendista, gausèri avançar que se los militants politics valián pas res de res, benlèu que las organizacions culturas èran plan mai senadas.
 
— Me parles pas de l’Institut d’Estudís Occitans! çò me diguèt el. Son de monde psicologicament escampilhats. Dins lor accion, de voler tocar a tot, fan pas res de bon. Ademai son venduts als partits franchimands que los apasturàn a còp de subvencions per los far calar.
 
Alavetz, sosténer benlèu la Confederacion de las calandretas que fan un trabalh remirable al nivèl de l’ensenhament? Joan Sabin seriá gaireben prèste d’èsser d’acòrdi amb ieu, mas per el las calandretas s’adreiçan a una elita de la societat occitana. D’aquel punt de vista fa exactament la meteissa sembla-analisi que nòstres detractors los mai fèrs. Mas d’aquò nòstre occitanista-mai-intelligent-del-monde, que sensat pensa a tot, se’n maina pas.
 
L’Estivada de Rodés? Una grand messa inutila que valdriá mai que l’argent metut aquí dedins angue irrigar las associacions culturalas que trabalhan tota l’annada sus l’ensemble del territòri!
 
Las grandas manifestacions protestatàrias per la defensa de la lenga nòstra? Per Joan Sabin es pas que lo cortègi bèl d’un enterrament de primièra classa per nòstre tresaur mai preciós. E aquí tot a pertièras, e mai que mai a tustas e a bustas.
 
Joan Sabin, que crei de saber e de tot saber, sap pas çò que cal d’energia per far avançar la liberacion d’Occitània cap a la seu emancipacion. Sap pas que quasi quodidianament, las militantas e militants, lo ser aprèp lo trabalh, lor cal aprestar de dorsièrs, prener la veitura, anar a d’acamps, tornar a mièjanuèit, de còps dins de condicions atmosfericas deplorablas e dangeirosas. Sabin sap pas los milherats e milherats de quilomètres que fan las militantas e los militants suls camins d’Occitània.
 
Lo reversièr de Sant Perdols sap pas, o fa mina de saber pas, que las militantas e los militants nacionalistas d’Occitània passan lors dimenjadas a anar pegar milanta d’afichas o participar a de manifèstacion culturalas o politicas. Sap pas, o fa mina de saber pas, la mobilizacion permanenta de milherats d’occitanitas que bolegan sens fin ni pausa per far avançar la causa que preten conéisser. Joan Sabin es pas un amòrri inveterat.
 
Cada societat, cada moviment jasilha de sos Joan Sabin. L’occitanisme es pas esparnhat pel fenomèn. Lo contrari seriá estat inquietant. Mentre que las militantas e los militants sincèrs trabalhan dins l’umilitat e dobtan de longa de la pertinéncia de lors accions, los Joan Sabin, sabon. Sabon agachar passar lo tren sens jamai èsser del viatge. Ça que la, jamai de la vida totes los Joan Sabin del mond nos desencantarán pas Occitània. Tirem camin!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pèir
2.

Es: Sent Pardol

http://communes-oc.cg24.fr/cantons/belves/SAINT-PARDOUX-ET-VIELVIC.htm

  • 0
  • 0
lo canonge de misericordia
1.

coneissi pas JOAN sabin, mai existon doas santas Sabina onorada per la glèisa lo 29 d'avost e lo 27 d'octobre.Sai pas quant a viscut, enfin la sabina ei lo nom que donam aici au juniperus sabina, lo genebrier sensa espinas. dins d'autres ròdols de Provença li dison lo morven. Lo Joan Sabin que ne parles me pareis eiriçat d'espinhas coma un orsin, d'aquelei criticaires se ne troban de pertot, vèsi pas perqué n'i auriá ges dins lo movement occitan, lo problèma seriá que n'i aguèsse pas dos còps mai qu'alhors.

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article