CAPÇALERA: Generalitat de Catalunya
CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 5 de decembre

Sèrgi Viaule

Dijòus, 15.8.2013 03h00

Entre totes o farem tot


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Fa pas gaire temps recebèri lo disc d’un militant del Partit de la Nacion Occitana que demòra en França, en exilh. Aqueste se nomma Carles de la Diaspòra. Compreni pas perqué se volguèt presentar jos aquel escais puslèu que de declinar son identitat vertadièra. Rai! es indispensable que sa volontat siá respectada. Ça que la, me sembla que son trabalh auriá agut mai de poténcia se l’autor s’èra declarat jos son nom vertadièr. D’ont mai que l’òbra es de bona tenguda e que fa pas vergonha; plan lo contrari!
 
Sus aqueste disc, sonque una cançon de tres o quatre minutas. Son títol n’es Lo vent de lèva. Las paraulas son un tèxte de creacion. Son contengut es fòrt e poderós. La cançon es introdusida per un preambul qu’anoncia la tenor de l’òbra. Se tracha d’una desirança activa cap a la libertat per totes los pòbles, per totas las nacions. Mas se pòt tanben, e subretot, entendre coma una òda a totas las libertats e d’en primièr a las libertats individualas. Es per aquò que l’òbra de Carles de la Diaspòra, mina de res, es “energisenta” (coma se ditz ara). A mòda de vam. Tre son preambul, sa fòrça d’expression es presenta. Cada mot es causit per son contengut semantic e produsís sa carga emocionala: Uèi, d’aquí aquí, en Euròpa e pertot dins lo mond, los pòbles badalhonats reivindican, amb lor linhatge, lor identitat vertadièra... 
 
En seguida, la cançon per se meteissa es compartida es tres tròces. Cadun tocant a una nacion diferenta d’Euròpa. La primièra concernís Catalonha, nòstra cosina e vesina. “E l’independéncia fa tres cents ans qu’eles i somian” ditz, entre mantas causas, lo tèxte. Per ela coma per totas las nacions que saurán luchar, l’evidéncia es que:

 
Lo vent de lèva
La libertat es sul camin.
 
Mentre que delà la paret d’Adrian, de Murrayfield fins al destrech de Pentland, las flors d’Escòcia s’espompisson. L’Escòcia liura, l’Union-Jack deurà “plegar lo cotèl”, per reprener los mots de l’autor. Totas las nacions d’Euròpa se devon de far clantir amassa la cançon de la desliurança e de la libertat. Lo messatge de Carles de la Diaspòra es a l’encòp estetic, poetic e politic. Aquí es sa potença emocionala. La que balha d’alas e de vam als patriòtas, jos totes los cèls.
 
Aquesta crida a la libertat e a la justícia per totes, podiá pas, tocar pas Occitània. “Lo vent, quand donc se levarà?” La fe en l’avenidor, l’evidéncia que justícia nos es deguda coma als autres, se pòt pas debinar de longa. Es inerenta a l’evolucion de l’umanitat. Es promesa a totes. Amb sa bandièra, crotz millenària dels Païses d’Òc, Occitània, nacion d’Euròpa, se desrevelharà. Se despertarà tanplan coma sas sòrres, ancianament oprimidas, se desrevelhèron.
 
L’idèia de Carles de la Diapòra es estat de far un parallèle entre las diferentas situacions de conscientisacion nacionala. Atanben, per l’aire de sa cançon, causiguèt de préner la musica de Flowers of Scotland, l’imne nacional escosés. Aquesta musica lenta es facha per portar de paraulas solemnas. Balha d’ample e de prigondor al tèxte que sosten. Es probablament de mercés a n’aquesta causida que la cançon es tan prenenta, que remena tan fonsament l’èime de l’escotaire.
 
D’unes mancaràn pas de far remarcar que soi a escalcir un plan long discors per, finalament, pas qu’una pichona cançon. Mon idèia es de far part de la gaug e de l’esmoguda qu’agèri a descobrir aquel trabalh artistic e militant. Subretot de dire cossí cada creacion, per tan menela e solitariá foguèsse, a son importància. D’ont mai s’aquesta produccion ven de qualqu’un qu’òm s’i esperava pas. Aquel acte volontós, per qualqu’un qu’es pas conegut per èsser un cantaire, s’amerita d’èsser reconegut e subrelinhat.
 
Dins la situacion qu’es la nòstra a l’ora d’ara res es pas de negligir. Es caporal que cadun, del seu costat, en solitari o en còlha segon las circonsténcias, fague çò que pòt amb çò que son sos centres d’intereses e sas possibilitats. Devem, a cada instant, rebrembar nòstra existéncia al monde sancèr. Alara que de longa l’Estat imperialista francés ensaja de nos far calar, de nos escanar e de nos escafar de la tièra de las nacions a descolonisar (véire recentament la mòrga de París a l’encontre de l’ONU a prepaus de Polinesia); nos devem totes de trabalhar quotidianament a la preséncia d’Occitània dins lo concèrt de las nacions. Es la condicion sine qua non per nos afortir; recobrar e gausir de nòstre degut. Per aquò, tot çò que va dins lo sens de nòstra emancipacion es bon de prene. Aquò’s la soma de totas nòstras accions que fa viure Occitània. Mai ne farem per ela, e pus lèu se reviscolarà. Valentisa e imaginacion nos devon pas jamai quitar. Nos devem de congrear longamai una energia positiva de vida per contrar las fòrças d’anequilament que nos son mandadas. Devem contrar la violéncia e la negror de la mòrt mandada de París per afortir e refortir la gaug e l’engèni de vida. Tota participacion a l’òbra d’emancipacion es caporala.
 
Òc-ben, amb Carles de la Diapòra, totes amassa, entre totes o farem tot. Adès, lo vent de la libertat se levarà.



publicitat
BANNER1 - IEO 09 divendres espaci occitan



Comentaris

16 d'agost 00.18h

Voir le Fichier : 01_LO_VENT_SE_LEVA.mp3


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'agost 00.14h

[url=http://sd-1.archive-host.com/membres/playlist/50837903053546368/01_LO_VENT_SE_LEVA.mp3]Voir le Fichier : [b]01_LO_VENT_SE_LEVA.mp3[/b][/url]


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 23.09h

Elògis mai qu'ameritats per lo Carles.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 22.13h

Sus aquesta pagina : http://www.geocities.ws/diaspora.occitana/prospectus_diaspora_oc.jpg del site sus los occitans de la diaspòra http://www.geocities.ws/diaspora.occitana/Introduccion.htm i es lo contact de Carles Pòns.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 22.04h

Jo tamben,quan receveri aqueste CD,l'escoteri un còp,dus còps....maites còps,las paraulas son plan fròtas e l'aire plan polits,plan conegut de totes los afogats de rubì.Aqueste CD merita d'esser plan mai conegut e difusat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 18.37h

Se cal adreiçar a l'autor: Carles Pons


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 11.04h

Grandmercés de faire partejar vostra gaug. M'avètz donat enveja d'escotar aquesta cançon. Mai justament coma faire per l'escotar ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule logo rss

Poeta e prosator, e mai se se definís mai coma legeire que coma escrivan. Foguèt director de la revista 'Occitània' pendent 30 ans. Es ara collaborator de Lo Lugarn, la revista del Partit de la Nacion Occitana (PNO).

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions