Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La coardisa dels politicians occitans

Sèrgi Viaule

Sèrgi Viaule

Poeta e prosator, e mai se se definís mai coma legeire que coma escrivan. Foguèt director de la revista 'Occitània' pendent 30 ans. Es ara collaborator de Lo Lugarn, la revista del Partit de la Nacion Occitana (PNO).

Mai d’informacions
Dins la annadas 1990, alara qu’èrem parents d’escolans a Sant Sulpici la Punta, amb l’amic Xavièr Cremoux e plan maites, menèrem la batèsta per la dobèrtura de la filièra bilinga a las escòlas mairalas e primàrias de la vila. Pus tard butarà fins al collègi. La batèsta foguèt omerica que nòstres enemics son de longa en alèrta per nos empachar de viure. D’ont mai quand se tracha d’afrontar l’imperialisme francés dins una de sas fortalesas mai sanctuarisadas que siague. Pensatz! Los ussards negres e formatats de la Republica se levèron de vam, totes cròcs a l’aire, prèstes a nhacar, per empachar lo projècte. Me rebrembi que, fraita d’aver quicòm mai de senat a dire contra lo bilingüisme, lo darrièr argument paradoxal qu’empleguèron per far lo far capilhar, èra qu’aqueste ensenhament privilegiariá los que n’anavan aprofiechar. E pr’aquò sabián qu’aqueste “privilègi” n’èra pas un per çò que, justament, èra ofèrt a totes. Mas puslèu que se reconéisser l’eviéncia, d’unes encluscats privèron lors mainatges d’occitan sonque per de rasons blosament ideologicas. Lo colonisat que s’es vendut se carga tanlèu d’una clèsca psiquica espessa per poder melhor s’autorenegar. Lo fenomèn de rebofament identitari es conegut. Rai!
 
Xavièr Cremoux, ecologista non afiliat a cap de partit, èra faborable a l’ensenhament de l’occitan. Occitan lengacopat coma la majoritat dels Occitans; se parlava pas la lenga, disiá almens la necessitat de la tornar socialisar. Lo temps passèt e en 2008 se faguèt elegir conse del vilatge de Luganh, una comuna rurala de 423 estatjants, tenenta de Sant Sulpici la Punta.
 
Un an aprèp que se foguèsse sèit sul fautulh de conse, li rebrembèri son engatjament de cara a l’occitan. Li suggeriguèri que lo minimum a far èra ne metre los panèus d’aglomeracion en lenga nòstra. “Daissa-me arribar, Macarèl!” que me diguèt. “Filh de lop, daissa-me lo temps de me revirar! Comenci pas qu’a pena de me metre al plec dels afars comunals e me cal m’i aconstumar. Tanlèu que serai installat dins la foncion, i pensarai”. Una annada plena me semblava rasonable per començar a far la debuta del començament de quicòm. Mas sabiái l’amic del genre lemuride. Alavètz lo daissèri anar a son ritme. Mas, ja me fasiái pas mai d’illusion sus son compte. Aviái ja viscut milanta còps pariu afar.
 
Los temps passèt e res se fasiá pas. Xavièr Cremoux (es caporal de balhar lo nom dels responsables politics que devon assumir lors responsabilitats de cara als ciutadans) aviá sempre pas bolegat una aurelha. O puslèu, aviá desbrembat sa profession de fe per l’occitan. Tornèri a la carga dos ans aprèp, siá a mièg mandat. Mas aquí foguèt una autra musica. Entonèt lo refranh plan conegut de la moneda: “Sabes, siem una pichona comuna, avem un budgèt estequit e sarrat al possible. Avem besonh del pauc d’argent qu’avem per far de causas concretas (aquò se sap ben pro, promòure la lenga occitana es pas jamai estat quicòm de concret e de seriós). Lo monde comprendarián pas que se gaste de moneda a n’aquò (se sap ben pro, socialisar la lenga nòstra es gastar de picalhons). Avem fach tornar rebocar l’exterior de la glèisa, foguèt una gròssa despensa (se sap ben pro la promocion de la lenga naturala del país es pas jamai estat una prioritat). Etc... Etc... Totes los militants occitanistas coneissèm la cançon represa de longa pels notables.
 
A un an de la fin de son mandat me maini qu’a fach metre qualques panèus al masatge del “Pas du Loup”. Tre que me’n mainèri li demandèri perqué aviá pas redigit los panèus toponimics dins la lenga. Auriá tanplan pogut metre de panèus “Pas del Lop” qu’a doas letras prèp totòm auriá comprés, d’ont mai las gents del país que dison encara “Pas del Lop” en bona lenga nòstra. Es aquí que, sens argument a se metre a cima de pòts, me torna prene per un ase un còp de mai: “I ai pas pensat!”. Los politicians/politicards (que cadun causisse segon sa sensibilitat) son pas coratjoses. An sovent de mal a assumir lors opcions politicas. Plan solide, li manquèt pas res. Entre amics se pòt e se deu tot dire. Faguèri córrer la lenga en francés e en occitan dins l’oralitat. L’estalvièri pas.
 
A qualques meses de la fin de son mandat, anam amassa far una randolada pedèstra. De còp qu’i pensèssa pas, li rebrembi qu’aprèp gaireben sièis ans de foncion los panèus d’aglomeracion son totjorn pas en plaça. Mas arribi amb un novèla de mai: es pas mai question d’argent estant que lo Conselh General paga 80% dels dos primièrs panèus. Ficre! Se deguèt pensar el. Los arguments de temps, d’informacion e de moneda tenon pas mai. Pasmens tròba la parada e torna sul temps. S’a la debuta de son mandat èra tròp lèu, aqueste còp es... cossí dire... tròp tard. E perdieu! Que soi bèstia, o auriái degut comprene solet: un còp es tròp lèu, un autre es tròp tard. E se compreni pas lo perqué del cossí es tròp tard, el se carga de m’o escalcir.
 
Es tròp tard per çò qu’es en campanha per un renovelament de son mandat. Que sentís que dos o tres de son conselhièrs son benlèu pas favorables (lor a pas jamai demandat) e qu’es pas lo moment de prene lo risc de los mancar. M’explica: “Imagina que n’i age qualqu’un que siague pas d’acòrdi. Res que de far la proposicion en Conselh riscariá de los macar e tanplan porián rejúnher la lista que me fa la contra. Seriá una catastròfa per ieu. Riscariái de pèrdre ma comuna”. Remarrètz lo “ma”. Los notables, mai son pichons e mai tenon a s’apropriar çò qu’es de tot lo monde. Contunha: “Non, non, e mai per aver los panèus gaireben a gratis es pas possible...”.
 
Alavetz, coma soi bon crestian, l’avertissi gentament: “Xavièr, paure coard, subretot me fagues pas la promessa de metre los panèus tre ton ipotetic mandat venent, se que non te vas far assivadar un còp de mai”. Contunhèrem la randolada siaudament. Me demòra pas qu’una causa a far, anar desbolonar los panèus en francés. Question de salubritat publica.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Manjacostel Murèth
14.

Clar e net l'article. Mantuns còps, los elegits se'n chautan de l'occitan. Avèm viscut la meteissa experiénca aici . Espèran pas qu'un brave cadièral e d'i tornar . E l'occitan que sabon pas mai lo parlar o qu'an encara vergonha.
Van sinhar la Charta? Nos dison! E visca la patria dels dreches de l'òme, de la femna e de la canhòta.....
Cresètz que cambiarà quicòm pels conses coards? Lo mal es plond!

  • 1
  • 0
Viaule Sèrgi
12.

Gèli Grande aconselha amb rason de tornar legir "Le portrait du colonisé" d'Albèrt Memmi. Rebrembi que lo libre se pòt legir en lenga nòstra dins una traduccion de Cristian Rapin. Se pòt crompat "Retrach del colonisat" a la edicions Vent Terral. La version occitana es pareguda en 1983.
Un còp de mai cal dire a las joves generacions que partissem pas de res. Los trabalh dels militants d'aièr fan que d'uèi dispausam d'aqueste libre en occitan. Una brava capelada a Cristian Rapin (traductor) e Jòrdi Blanc (editor).

  • 3
  • 4
Gèli Grande Lairac en Agenés
11.

#9
Vertat es Garric que sèm pas colonisats, que los franchimands son fòrça gents amb nosaus, nos tratan umanament ... nos tiran la lenga de la boca e del cervèl e nos daisson en vida. Avèm pas de que se planher

P.S. : Un conselh de lectura "Le Portrait du Colonisé" d'Albert Memmi ... me pensi que t'i retrobaràs

  • 3
  • 4
Castèths
10.

#2 Cadun qu'escriu çò que vòu. Espiatz deu vòste costat.

  • 2
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article