Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

'Homo occitanicus': cossí definir l'òme occitan?

Terric Lausa

Terric Lausa

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

Mai d’informacions
Desempèi qualquis mesis qu'existeis el Jornalet, i a tot un fum d'articlis que pareisson regularament sus la lhenga occitana. Cadun i va de la siva definicion, del siu comentari de les sives remarques sus la vision que tenon de la lhenga. Me sembla qu'aquò son debats importants e cada aportacion basteis el nòstre ostal comun. Es pas important que d'unis que i a sigan pas d'acòrdi amb d'autris que i a: les petites diferéncies e  garrolhes son la marca de la bona vitalitat dal nòstre parlar.
 
Mas l'autre jorn un amic d'un autre continent me demandèc: "Mas vosautris els occitans, qui ètz?". De tant evidenta e tant simpla que me semblava la responsa, acabègui que li sapiègui pas de qué dire. Li bretonegègui qualquis banalitats que, al fial que sorteissian de la miva boca, me semblavan asenades de las braves. Fin finala, la reponsa me semblèc pas vertadierament facila. E clavègui la discutida en tot dire que tala question s'amerita una bona partida de soscadissa.
 
Cerquègui els diccionaris per i trapar la definicion. I avia pas res de plan revolucionari per m'ajudar.
 
La nèit arribada, faguègui un sòmi agitat. El miu cervèlh quitava pas de pensar. E vira que viraràs, e sosca que soscaràs, de solelh-colc a la primauba, aquí tenètz totes les questions que me som pausat sens ges de responsa fins al matin.
 
Qui èm nosautris els occitans? Ça sigur es que coma tenem pas un estat dal nòstre nos podem pas lançar dins una definicion politico-estatala. Ça sigur es qu'èm pas els ciutadans d'un estat occitan independent. Benlhèu ne somiam, mès aquò's encara lhènc d'èsser una realitat. 
 
La definicion politico-geografica poiria èsser qu'els occitans son el monde que vivon dins la partida sud de l'estat francés, dins una petita partida nòrd de l'estat espanhòl, al nòrd-oèst e al sud de l'estat italian e dins un barri de l'estat monegasc. Bòf: som pas independent mas d'aquì a me considerar coma dependent d'un estat que m'es estrangièr...bòf...
 
E dal punt de vista de la lhenga? Saria pas més aisit de dire qu'els occitans son tot simplament la gent que parlan occitan? Tiòc de sigur, mas alavètz els occitans sarim pas gaire nombrosis al par de la populacion d'Occitània. E aquelhis que parlan pas occitan e que demòran en Occitània, qui sarin? Sarin occitans mens occitans qu'els occitans que parlan occitan? E aquò sens parlar dals nau-venguts de sigur. E aquestis que venon de Magrèb, de França o d'Euròpa dal nòrd aurin besonh de passar qualquis annades al país abans d'èsser "naturalizats" occitans? D'unis i arriban pas jamai d'alhors. La populacion de soca, sovent, perdona pas als que se vòlon pas integrar. Mas cossí s'integrar lingüiticament ja que la lhenga la cal cercar-cercar que s'amaga plan?
 
E l'accent? Son occitans els que parlan francés amb l'accent dal sud, que siga l'accent de Tolosa, de Niça o de Marselha? Tiòc de sigur, mès els lhemosins, els auvernhats? Jamès me semblèc pas que parlèsson amb un accent "du midi" bravament prononciat. Me sembla puslhèu que parlan ponchut. Encara un còp aquò fonciona pas: es pas l'accent que nos donarà la definicion de ça qu'èm.
 
E la genetica, la sang, la color de la pèlh? Sarim pas una raça els occitans? Oi-oi-oi: perilhosa aquelha dralha! Manhac, i penses pas seriosament? Ja existeis la populacion de soca, mas d'aquí a parlar d'una mateissa genetica, i a un lhac, una mar, un ocean. I a un tipe fisic occitan, benlhèu: nos confondon dificilament amb els escandinaus. E encara: el vesin de ma maire es un danés tot blondinèl que parla francés amb l'accent de Carcassona e jòga a les bòles coma un noirigat de Cassís. S'amerita plan lo diplòma d'occitan. Non, non, non, èm pas una raça: èm una populacion.
 
E l'istòria? Una istòria partatjada, comuna? Saria pas aquò que nos defineis? Quina istòria, o quines istòries?  Tant de parçans, tant de destinades istoriques. Aquí tanpauc res de plan rare e pas cap de definicion.
 
Al matin me som despertat d'un còp  amb el còr que batia fòrt-fòrt e la pèlh de galhina, que fasia pas caud. El jorn s'èra lhevat e piulavan els ausèlhs defòra. 
 
E subte dins el batèg dal miu còr trapègui la primièra partida de la responsa: els occitans sèm monde de còr. Sèm una nacion dal còr. L'istòria nos a pas gastat mès la vida e'l temps nos an preservat e aquò es quicòm que servam dintre nosautris coma un tresaur. L'òme d'òc se defineis per son còr dins totis els sensis qu'aquelh mot pòt prendre. E dins el ventolet frisquet que me donava la pèlh de galhina, trapègui l'autra partida de la responsa: els occitans sèm monde de pèlh. El país, le sentim tanbés amb la pèlh. 
 
L'òme e la femna d'òc son tot simplament monde que vivon lhor país amb el còr e amb la pèlh. 
 
E tot el demès es pas que literatura...

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
13.

Per çò qu'es daus Lemosins e Auvernhats, an un accent pas tant prononciat que lo dau Lengadòc o de Proncença benleu, mas ne'n i a un. Segon ma mair (baionesa) es a pus lo mesma que chas ela. Mas son mai que mai los vielhs que l'an totjorn.

  • 4
  • 0
Castèths
12.

Osca per aqueth article interessent e plan escriut. Jo, ne crei pas goaire au concèpt d'occitan e enqüèra mensh a lo de l'Occitania, donc per jo, l'identitat occitana... Mes, n'es pas un article gloriós e hòra-realitat, com ne tròban a bèths còps, mes ua vertadèra pensada sus un concèpte dont m'escapa un chic mes qu'arrespecti devath aquera fòrma calculada.

  • 2
  • 0
BOURDON Auloron
11.

#9 Tot el demès > tot lo demai

  • 0
  • 0
Faidit Comuns
10.

#9

Xècollons... ,

"El" es una modalitat que l'article definit pòt prendre en occitan. Doncas el = lo = eth = le = so = o (i a fòrça realizacions!)

http://oc.wikipedia.org/wiki/Fichi%C3%A8r:Article_occitan.png

http://oc.wikipedia.org/wiki/Article_definit_en_occitan

Demai/demei/demès es un substantiu. Aqueste mot es atestat dins los diccionaris ancians (Mistral) e recents. Essent un substantiu es normal d'emplegar l'article masculin "Lo demai" - "el demès".
Aquesta frasa, en lengadocian estandard, la diriái: "E tot lo demai es pas que literatura"

Mas soi pas linguista, sonque un parlaire.

  • 1
  • 0
Xècollonsquinaagonia Mataró
9.

#8 "Sabi pas s'aqueste comportament se deu sonar masturbacion del cervèl o masturbacion de la lenga."
Jo en dic palla mental, Faidit. Fer-se una palla és masturbar-se, i potser sí que me n'he fet una amb això de "E tot el demès es pas que literatura". Però al final no m'ha contestat ningú. I vós què, com la diríeu aquesta frase?

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article