CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 13 de novembre

Terric Lausa

Divendres, 3.4.2015 03h00

Lo sistèma electoral francés es una engana


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament





Àudios Lo sistèma electoral francés es una engana (MP3, 7' 56'')

Escolta audio


Etiquetas
departamentalas, eleccions, lausa, sistèma electoral francés, sistèma electoral francésdepartamentalas

Acabadas que son las eleccions departamentalas francesas. Mai de la mitat dels ciutadans d’aquel estat se’n son pas sentits concernits, tant los occitans coma los autres pòbles que vivon embaralhats darrièr las frontièras imperialas.
 
Es normal que lo monde vejan pas cap d’interés a trigar los qu’anaràn téner sesilha dins un conselh departamental que ja las competéncias son pas encara estadas votadas. Pendent d’annadas, los professionals de la politica estatala nos an explicat, amb saviesa, que los departaments èran passats de mòda, que caliá dissòlvre lo milafuèlha administratiu, qu’i aviá tròp de collectivitats territorialas e que dins un contèxte de crisis, caliá ben estalviar la moneda... Rarament nos expliquèron que los departaments avián pas cap de sens del punt de vista de la realitat umana. Paucs foguèron los que denoncièron l’artificialitat andicapanta d’aquestas entitats administrativas napoleonianas. Mas al final o nos vendèron atal: se caliá debarassar dels departaments. Aquò èra sens comptar las resisténcias dels barons locals de la politica, grands o petits, que volián pas que París los sortiguèsse lo pan de la boca: la politica èra lor mestièr. Per pas far fàcia a un front de contestacion intèrna, la politicalha parisenca decidiguèt de pas res cambiar als departaments en tot far creire qu’o cambiava tot.
 
Los prefèctes de la republica recebèron mandat per prestir las divisions cantonalas e ne fargar de nòvas sens demandar pas res als ciutadans que sèm. Dos còps mens de cantons doncas, mas autantmai de politicians ja qu’inventèron los binòmis. Aquí ont abans i aviá dos conselhièrs per dos petits cantons desenant aurem dos conselhièrs per un canton un chic mai grand. Autra granda innovacion d’aquesta darrièra eleccion: de “general”, lo conselh passa a “departamental”, una subtila distincion cosmetica. Res d’estonant a çò que los ciutadans s’agèsson pas volgut far complicis d’aquesta farça electorala e que la mitat d’entre nosautres causiguèrem de demorar tranquilles a l’ostal o a nos passejar jos la polida capa del cèl.
 
Mas la reorganizacion cantonala de l’anciana-nòva mòda foguèt pas que la mitat de l’espectacle. Èran per venir los resultats. Anèri sul sit internet del ministèri de l’interior, per i trapar las chifras. Aquí l’exemple del mieu departament Aude:
 
 

Binômes de candidats Voix % Inscrits % Exprimés Nb Sieges
Binôme du Parti Socialiste 61 803 24,51 44,59 32
Binôme Divers gauche 5 212 2,07 3,76 2
Binôme Union pour un Mouvement Populaire 4 300 1,70 3,10 0
Binôme Union de la Droite 5 948 2,36 4,29 2
Binôme Divers droite 7 211 2,86 5,20 0
Binôme Front National 54 131 21,46 39,05 0
 
 
Aqueste tablèu representa çò que serà l’amassada departamentala d’Aude. Trapatz pas que i a quicòm que truca? L’esquèrra divèrsa, amb mens de 4% dels vòtes aurà dos sètis mentre que lo Front National amb mai de 39% de vòtes n’aurà pas cap! Plan solide, aquesta votacion se compausa de mai d’una eleccion e que de cada eleccion ne sortís un binòmi. Legalament los resultats son corrèctes. Mas s’òm considèra que los conselhièrs departamentals tenon pauc d’autonomia e que çò essencial de lor accion politica se passa dins l’encastre de l’amassada departamentala o en comission, es legitim de considerar los resultats departamentals coma una entitat politica per natura. Qu’òm siá d’acòrdi amb lor existéncia o pas, la vida politica departamentala se viu a l’escala del departament. Lo mòda d’escrutinh per canton, e non pas per listas al nivèl departamental, crea una vertadièra parodia de representativitat democratica. Se comparam amb las eleccions regionalas, cossí explicar qu’elas se fan amb escrutinh de lista proporcionat (encara que las listas son lisadas per una prima)?
 
D’autres resultats confirman aquesta tendéncia. Per exemple en Erau, l’FN es lo primièr partit.  Amb mai de 36% dels vòtes obten sonque 12% dels sètis del temps que lo PS amb 22% dels vòtes obten 40% dels sètis.
 
 
Binômes de candidats
Voix
% Inscrits
% Exprimés
Nb Sieges
Binôme du Front de Gauche
8 801
1,14
2,28
2
Binôme du Parti Socialiste
88 023
11,39
22,81
20
Binôme Union de la Gauche
5 831
0,75
1,51
0
Binôme Divers gauche
61 728
7,99
16,00
14
Binôme d’Europe-Ecologie-Les Verts
8 585
1,11
2,22
0
Binôme Union pour un Mouvement Populaire
42 281
5,47
10,96
6
Binôme Union de la Droite
30 249
3,92
7,84
2
Binôme Front National
140 353
18,17
36,37
6
 
 
Dins quin país democratic, los 40% dels electors demòran sens cap d’elegit? Quin es aqueste sistèma que fòrabandís de la vida publica 2 de cada 5 personas? Aquò pòrta un nom: es una democratura valent a dire un estat que jos la masqueta de la democracia amaga la cara de l’autocratisme. La democratura es la democracia ipocrita. Es çò que las institucions francesas fan d’Occitània.
 
Los escrutinhs franceses son una messorga constitucionala, en particular las eleccions departamentalas e legislativas perqué enebisson tota possibilitat de representacion dels elegits en proporcion de las votacions. Aqueste sistèma inicialament foguèt creat per manténer los comunistas en defòra del poder. Desenant, aqueste sistèma d’eleccion d’una persona (e ara d’un binòmi), puslèu que de listas proporcionadas, servís a escartar l’FN del poder.
 
Ben segur qu’es una excellenta causa que l’FN siá mantengut defòra de l’esfèra de las decisions en Occitània. Mas a quin prètz aquò se fa! Los sacrificis que cal far per i arribar! Cal sacrificar l’idèa de la democracia representativa d’en primièr. Tanben cal sacrificar l’accès a la vida publica dels petits partits, coma los partits occitanistas o coma los Verds que patisson eles tanben d’aqueste sistèma electoral injuste.
 
Lo Front National me fa orror. Es un partit que representa un ideal aissable e sens cap de dignitat tant per la siá ideologia perifaissista que pel sieu imperialisme occitanofòb exacerbat. L’FN deu èsser combatut e sortit d’Occitània. Mas per o far, nos cal utilizar d’artificis e sacrificar una partida de la democracia? Ma conviccion es que l’FN deu èsser combatut al dintre de la vida politica e non pas en lo manténer defòra. Los del PS se malcòran de la pujada de l’FN? Que se metan al trabalh, e que s’i metan amb una vertadièra politica socialista! La dreita trapa los nèrvis de perdre de terrenh fàcia a Le Pen? Qu’arrèsten de lepenizar los sieus discorses! Que la classa politica trempe un pauc la camisa per combatre l’ideologia bruna de l’FN puslèu que de nordcoreanizar la representativitat democratica!
 
Temi qu’un jorn arribe lo moment que los electors frontistas non s’acontentaràn pas de la legalitat electorala e vendràn reclamar çò que considèran coma legitim: lo poder.  Çò que podem témer es que fàcia a la frustracion qu’auràn acumulada, demandaràn çò degut sens cortesiá e amb violéncia. Quand vendrà aqueste moment l’esquèrra francista plorarà sus las solucions qu’auràn pas volgut e pogut trapar. Dins aqueste contèxte de fin d’empèri lo besonh de bastir una esquèrra occitanista, desliurada de las influéncias de l’esquèrra ipocrita francesa, es mai que jamai d’actualitat se volem pas que lo francisme e l’ultradreita nos vengan gangrenar lo país.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

4 d'abril 09.03h

#4 "s'i venon ajustar " correccion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 08.51h

Vaquí un brave article.
E cau saber tanben que se lo regime representatiu es mascanhat per aquelas eleccions, es pas tanpauc la democracia, qu'es quan los ciutadans vòtan eths medishes las leis.
Doncas la "democratura" (bona formula) es la parodia d'una parodia.

Ça que là, se l'FN a pas lo nombre de representants que seré logic après la votacion, cau pensar qu'ambe un sistèma a dus torns, l'FN es lo partit mès rejetat au dusau torn, lavetz que d'autes partits qu'amassan mensh de votze... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 20.17h

Una crida pichona.Voli pas que l'FN arribe al poder. Dins aquel cas me caldrá quitar lo país meu (França, Occitánia que siá). Es pas una question ideologica o de comptes mal o ben fach, mas per d'unes, de segur minoritaris, es un simpla question de subrevida. Comptatz cossí volatz, votatz çó que cal, ensenhatz las massas, mas que capite pas aquel partit liberticidi e mai generalament mortifèri!


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 18.04h

#3 Perqué votan LO PEN?
Perque son nacionalistes frances. Per eus la França es sacrada mesme si se disan far partida de la França dau sud, mesme si se senten "made in França".
Demandar l'autonomia d'Occitania quo es far petar la França en dos e aquò podan pas lo suportar. Podan mesme pas envisatjar una relacion transversala. Pertant quò seria necessària de reliar l'est a l'oest particuliarament au sud de la Leira.
Lòr an talament dich que son frances, que la França es...qu'i a 'gut t... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 15.55h

Felicitacions per l'article.
Amb tot aquò ai pas lo vam de ne dire mai sul sicut ,endivinaretz per de qué quand vos dirai que vivi sus una terra avodada al FN.Per qué lo mond los vòton e tant e mai o sabi pas , gausaria dire que de conasses francesats fins al nacionalisme FN n'aviem dejà un fum de pura soca lengadociana en mai d'aquò s'i venon ajustat totes los venguts de la francimandia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 10.02h

Ai totjorn votat, de longa, mas...
La democracia "à la française" :
- Lo tractat europeenc. Un vòte, un referendum, un resultat : NON. En seguida, un "ÒC" del govèrn francès.
- La lei "MACRON". D'unes elegits a l'assemblada (dich) nacionala per far un vòte. En seguida, un "49.3" del govèrn francès.
Solament, dos exemples.
Dins los dos cas, una supression de la democracia. Un còp, lo contrari del vòte del poble. L'autre còp, una contornejada dels elegits.
Fa de temps que crisi pas m... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 09.55h

Òsca per article. Me sembla probable que se i aviá la proporcionala integrala los faissistas farián pas 30%. Farián pas 30 % per çò que i auriá una ofrida politica alargada. Per exemple aurián de partits nacionals occitans amb, a la debuta, qualques elegits. Pauc a cha pauc los partits nacionals occitan trobarián lor plaça e lor electorat. Qual de melhor plaçat per luchar en Occitània contra los ultracionalistas franceses que los nacionalistas occitans?
A mon vejaire (mas me pòdi ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Terric Lausa

Terric Lausa logo rss

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions