CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 9 de decembre

Terric Lausa

Divendres, 5.6.2015 03h00

Los norvegians e los escandinaus, de lingüistas de naissença


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Lo gojat de Gustav Vigeland

Manual escolar norvegian

Mapas d'un manual escolar norvegian




Àudios Los norvegians e los escandinaus, de lingüistas de naissença (MP3, 6' 55'')

Escolta audio


Etiquetas
diversitat, educacion, lausa, lengas escandinavas, norgèvia, plurilingüisme

Agèri l’astre de viure e trabalhar en Norvègia pendent plusors annadas. Disi l’astre perqué es un país magnific amb de païsatges esbleugissents e una natura bèla a ne copar lo buf. Los norvegians son un pòble plan amistós que lo sieu caractèr es a l’encòp doç e determinat. Tenon los pès ancorats dins la tradicion e l’agait visat cap a l’avenidor. En Norvègia, país nordic, se sentís e se viu la socialdemocracia a cada estona de la vida vidanta. Pels escandinaus la socialdemocracia aquò vòl dire que cada sòci de la societat pòrta sa pèira a la construccion de la nacion. Cada paraula es presa en compte. Totas las estructuras politicas, socialas, culturalas e economicas son orientadas cap a aqueste objectiu de prene en consideracion los punts de vistas e las demandas de totes. Ne resulta una societat sens agressivitat e i viure es un delici.
 
 
Norvègia: una curiositat lingüistica
 
Vòli pas aquí far un estudi lingüistic de Norvègia. Es lo trabalh dels especialistas. Simplament voldriái far part de cossí viviái la particularitat lingüistica d’aqueste país. Parlarai pas de la nacion Sami, dins lo nòrd del país, qu’es en plen procèssus de recuperacion de la siá dignitat lingüistica e politica. S’amerita un article complet. Liurarai mon experiéncia sus la lenga del pòble norvegian, lo norvegian, lenga germanica nordica.
 
S’òm gaita una enciclopèdia o un diccionari, òm vei que Norvègia ten doas lengas oficialas que son lo bokmål e lo nynorsk e qu’aquelas doas lengas en realitat son dos estandards de la lenga norvegiana. Per comprene çò qu’aquò vòl dire, cal passar per l’istòria e la geografia del país. Norvègia es un país de valadas e de montanhas. Dins lo passat los mejans de comunicacion viaris èran paucs desvolopats. La consequéncia lingüistica foguèt doncas un grand nombre de dialèctes. Quand Norvègia venguèt un territòri de Danemarca, lo danés (lenga sòrre del norvegian) venguèt lenga oficiala de Norvègia e o demorèt de 1450 a 1814. Al sègle XIXen comencèt un procès de recuperacion nacionala tant culturala coma linguistica e politica sonat nacionalromantisme. Los norvegians que començavan lor darrièrs passes cap a l’independéncia completa (obtenguda en 1905) volián fargar una cultura, d’institucions e una lenga norvegiana pròpria. 

 
 
La recuperacion lingüistica - Primièra solucion: fixacion del bokmål
 

De lingüistas, de letruts e lo pòble se metèron a iniciar una norvegianizacion (fornorsking) de la lenga danesa. Se la fonetica del danés parlat en Norvègia tostemps foguèt norvegiana, la sintaxi, l’ortogràfia e las inflexions recebèron una modificacion per oficializar çò que las gargamèlas norvegianas fasián de la lenga danesa. Atal nasquèt lo bokmål (lenga dels libres) que s’en pòt dire qu’es la solucion que pren la lenga danesa coma es parlada en Norvègia. Per prene una comparason amb un environament que nos seriá mai familiar, lo bokmål es un pauc çò que vendriá lo francés de Quebec se la siá ortogràfia s’adaptèsse a la prononciacion locala e la siá gramatica e lo sieu vocabulari foguèsson reconeguts coma essent la nòrma oficiala.
 
A l’escala del país lo bokmål es la lenga d’entre 85% e 90% dels norvegians, essencialament dins las vilas màgers e lo sud del país.
 
 
La recuperacion lingüistica - Segonda solucion: elaboracion del nynorsk
 
Al meteis moment que d’unes fargavan un estandard norvegian sus la basa de la norvegianizacion del danés, d’autres lingüistas, en particular Ivar Aasen, se concentravan sus las desenas de dialèctes norvegians rurals. Ivar Assen recampèt tot lo material lingüistic disponible per tot arreu lo país, los estudièt e ne prepausèt una mena de sintèsi. L’escomesa èra de poder permetre de recampar las solucions comunas o de solucions amb de variacions moderadas entre los parlars per que cada dialècte se pòsca reconéisser dins aquesta nòva estandardizacion. Nasquèt lo landsmål, ara anomenat nynorsk. Per s’acercar d’aquesta realitat se pòt dire que lo nynorsk es als dialèctes norvegians çò que l’occitan pluricentric es als parlars occitans.
 
Uèi lo jorn, lo nynorsk es lenga preferenciala sustot dins las regions de l’Oèst.
 
 
Quin norvegian dins la vida vidanta?
 
Çò surprenent per un estrangièr que viu en Norvègia es la dubertura d’esperit lingüistica del abitants. Existís pas un lòc ont qualqu’un traparà a redire a l’autre a causa de son biais de parlar. Cada norvegian parla a sa manièra, que siá en bokmål, en nynorsk estandart o en dialècte. L’intercompreneson es fòrça bona: las aurelhas norvegianas son acostumadas a ausir quantitats de dialèctes. La television es totalament dubèrta als diferents parlars.
 
Vertat es que coma lo bokmål es majoritari, los defensors de la nòrma nynorsk sovent se plaçan dins una posicion de reivindicacion lingüistica per assegurar una preséncia egalitària de lor forma de lenga. A l’escòla totes los escolans recebon una educacion a las doas formas de lenga.
 
 
Norvegians e escandinaus: de lingüistas de naissença
 
Aquesta capacitat dels norvegians a comprene los dialèctes trapa una extension al nivèl escandinau. L’intercompreneson entre daneses, suedeses e norvegians e excellenta. Quand se rescontran, cadun parla sa lenga. Los escambis se fan amb una granda naturalitat. Cal dire tanben que la dubertura lingüistica es ensenhada a l’escòla. Los liceans norvegians son educats a l’istòria de lor lenga e al danés, suedés e tanben a la forma mai conservatritz del diasistèma nordic amb una iniciacion a l’islandés e al feroïan.
 
Un exemple curiós per nosautres campa dins lo cinèma nordic. Plan sovent los filmes escandinaus son de produccions pan-escandinavas. Lo filme Hamsun es sovent mostrat en exemple: i figuran d’actors norvegians, daneses e suedeses que se parlan cadun dins sa lenga. Quitament lo ròtle d’Hamsun, l’escriveire norvegian es jogat per lo suedés Max Von Sydow. Las lengas lispan e los espectators escandinaus vivon aquestes escambis lingüistics d’un biais instinctiu. L’intercompreneson fonciona, fonciona plan e d’un biais natural.
 
Ençò nòstre, entre occitans e catalans fasem çò meteis. Coma entre los escandinaus nosautres tanben instinctivament nos entendem perfieitament. Aquò serà degut a la proximitat lingúistica entre las doas lengas mas tanben coma pel norvegians a la nòstra abitud d’ausir d’autres parlars. Tenem aquò en comun amb aquesta partida d’Euròpa.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

10 de junh 10.17h

#5
Las diferéncias lingüisticas entre suedés, danés, norvegian son estadas observadas pels lingüistas tre la fin de l'èra viking (a partir del sègle X), podèm doncas dire que las "nacions" pròprias que coneissem ara èra ja en formacion a aquel temps. Amai, aqueles pòbles avián ja d'orientacions diferentas, los daneses e dins una mendre mesura los norvegians (interessats eles per la colonizacion de l'Islanda), menavan de campanhas militaras en Europa de l'oèst (Normandia, Angleterra... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 10.04h

#7

Bonjorn Álvaro,

Vertat es que entre los defensors del bokmål se trapan de defensors del bokmål exclusiu e entre aqueles son d'extremistas que vòlon tuar lo nynorsk. Mas cal saber qu'aqueles tenon un pes quantitatiu fòrça feble.
Una franja redusida del conservatisme norvegian utiliza l'oficialitat del nynorsk coma pretèxte per exprimir lor extremisme politic.

Es un epifenomèn. Res a veire amb la dimension de l'occitanofobia dins l'estat francés per exemple.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 05.16h

Bon article. Mas cal dire quicòm sus lo conflicte lingüistic entre qualques sectors usuaris del bokmål que refusan lo nynorsk e que volen pas l'aprendre amb eslogàns coma "Nei til Nynorsk" o "Spynorsk mordliste".


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 14.51h

#5

Coma o podètz imaginar partagi pas vòstra analisi mas respècti vòstra opinion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de junh 12.45h

Lo contengut d'aqueste comentari es ocult perque es estat considerat inadeqüat pels legeires de Jornalet
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 23
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de junh 22.13h

Vesi pas perqué descriure la realitat de la vida vidanta çò es l'intercompreneson entre occitans e catalans e la comparar a l'intercompreneson entre norvegians, suedeses e daneses seriá tendenciós.
Podètz desvolopar?


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de junh 21.37h

un article que comença hèra plan e plan se desvelopa, mes fineish de faiçon tendenciosa: la intercompreneson qu’ei pas enter occitan e catalan, mes enter gascon, lengadocian, catalan, provençau ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de junh 08.08h

Un bon article, de bon legir !
Aimi plan d'aprener quicòm en occitan, atal me disi que ma lenga fa pas que de repapias e que vèi la planeta d'un novèl agach....


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de junh 07.32h

Es domatge que l'ostal de Bernadòta, fondat per un bearnés e una marselhesa, que regnèt sus Norvègia de 1814 a 1905, ensagèt pas d'impausar l'occitan coma lenga oficiala. :)


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Terric Lausa

Terric Lausa logo rss

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

lausa   thunberg  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions