Divendres, 7.10.2016 03h00
Lo Temps Quatre de l’occitanisme es pas encara arribat mas lo Temps Tres ja es mòrt. Moribond dempuèi un moment, aqueste tresen periòde d’activisme, malgrat de bonas capitadas, es pas estat capable de lutar globalament e durablament contra l’occitanofobia institucionala e sociala permanenta. A pas pogut entravar la davalada de l’usatge de la lenga. A pas permés al país de se projectar amb seguretat cap a l’avenidor. En permanéncia sèm atacats per un sistèma estatal que la siá darrièra invencion es de designar una partida de nòstre país del nom de la totalitat del país. Raportat a França aquò valdriá per exemple a batejar la region Bourgogne amb lo nom “Région France”. Una estupiditat. Paradoxalament en çò nòstre, aquel nom OCCITANIE —supausat èsser portaire de promessas— es vengut lo luòc nòu de la nòstra alienacion. E aqueste nom tanben es vengut lo crusòl de totas las garrolhas ideologicas a l’entorn d’Occitània.
Dempuèi de meses ara, quantitats de personas s’opausan a l’entorn de punts coma lo nom de la region LRMP o coma las atacas contra l’ensenhament de la lenga, o encara a l’entorn de l’organizacion de la manifestacion per la lenga. Res de bon ne sortís. Lo monde son estrifats entre far valer lor conviccion d’un costat e de l’autre demorar dins una unitat occitanista. Mas l’unitat impausa que se cal associar amb de personas que tenon d’idèas desparièras e sovent contràrias. L’unitat es una postura dificilament compatibla amb son integritat intellectuala pròpria. Voler demorar dins lo mainstream impausa d’abandonar una partida mai o mens gròssa de sas conviccions. Es una mena d’autocensura que fatalament, amb los frenatges que genera, desfavoriza l’accion e l’eficacitat.
Personalament cresi a l’existéncia de la nacion occitana e del pòble occitan. Mas esperanças en matèria linguistica son de veire l’occitan pluricentric, lenga de dignitat, reconquistar lo país. Politicament mas conviccions me menan fins a desirar un estat independent federal per Occitània. Aprèp, sabi ben que l’esper es mai que fèble qu’aquò arribe dins un futur mai o mens pròche. Mon militantisme occitan lo vivi coma una luta de liberacion nacionala. Aquò exclutz tota postura ideologica minimalista: liberar un país se pòt pas far en collaborar amb lo sistèma politic que manten lo país encadenat. Me seriá dificil de m’associar amb de militants que reconeisson pas a minima l’existéncia d’un país occitan e d’una societat occitana.
Longtemps ai pensat que l’unitat dels activistas occitans, quinas que sián lors diferéncias, èra necessària per poder far avançar la causa occitana. Mas i cresi pas pus. La crisi de l’occitanisme es tròp pregonda, irreversibla. Las divergéncias son tròp largas. Las volontats egemonistas de certanas entitats empachan tota possibilitat d’unitat. E sèm forçats de conclure que se volem avançar caldrà qu’avancem cadun a nòstre pas, cadun amb nòstras idèas sens nos sentir forçats de mesurar nòstras ambicions a d’autras sensibilitats que nos desagradan.
Coma occitans, lo modèl de societat assimilacionista a la francesa nos fa orror. Li preferissèm lo modèl integrador ont cadun pòrta sa pèira a la construccion de l’edifici comun sens i desaparéisser. Pensi que la nòstra militància occitana se deu inspirar del modèl integratiu e non pas assimilacionista: que cada entitat o individú bastisca l’ostal occitan comun segon sa conviccion sens cercar a fargar una quimèra de l’impossible amb d’estrangièrs en idèas. Aquò empacha pas qu’i pòsca aver de moments que diferentas tendéncias se poiràn associar per un objectiu comun. Mas nos devem liberar del corset de la falsa unitat que nos empacha de progressar. Sus la planèta Occitània l’unitat es una engana que nos fa pèrdre temps e energia per i ganhar pas res.
Totes los franceses militan pas dins un meteis partit o associacion. Ne trapam de l’FN fins al PCF e del Secors Catolic fins a la Federacion Léo Lagrange. Los franceses fan avançar la construccion de lor país segon lors diferentas sensibilitats. Çò meteis amb lo movement autonomista e independentista còrse que se basa sus una granda varietat de movements que cercan pas l’unitat assimiladoira mas que s’adicionan. Tanben n’es çò meteis del procés independentista catalan que la basa militanta va de l’esquèrra sociala fins a la dreita centrista.
Lo País Nòstre i ganharà lo jorn que l’occitanisme se serà desfait de l’egemonisme, de las guerrilhas e que cercarà pas a voler clavar la maissa de los que pensan diferentament. E la democracia occitana i ganharà en maturitat tanben.
#6
Parli -coma de costuma- deus innombrables aspèctes de la cultura : cosina, caça, pesca, agricultura (agrosistèmas tradicionaus),silvicultura (gematge, subericultura, castaneïcultura...), hèstas tradicionalas, jòcs tradicionaus, musicas e instruments tradicionaus, danças, arquitectura, costumas divèrsas (velhadas, halha Nadau, conjuracion deu renard en Cairan...), art e artisanat...
Sabi bien que d'autas associacions s'aucupan d'aquò en duhòra de l'occitanisme. Mès pensi que tot ... Legir la seguida
#8 Petat de rire (qu'es pas faus, peace, love, my friends, pertant quò siriá un brave project)
Fin finala avem obligacion de resulta...apondrai a cort termes.
Aver resultas suspausa una organizacion e un sistem !
#7 "Anam vers un temps de patz, de solidaritat, d'amor universau mai si aquò a dau mau a se veire."
La question es de saubre dins quantben de segles... ;-)
La fin d'un temps per l'occitanisme, titrava l'editorial d'Occitan la revista de l'IEO nacional? Plan segur. L'occitanisme a reussi sa mission : balhar aus territoris de lengas d'òc una dinhitat a la lenga e assegurar sa defensa e sa promocion. Merces per ilh.
Quò es pas solament la fin d'un temps per l'occitanisme; quò es la fin d'un temps per l'umanitat tot entiera. Anam vers un temps de patz, de solidaritat, d'amor universau mai si aquò a dau mau a se veire.
Franca es pus aquel estat ... Legir la seguida
#5 A que pensas tu quand parlas de la resta ? La lenga es lo punt comun, çò que nos reünis. Apres, la resta, si n'i a una resta, quò depend de te. Volia pas particuliarament expausar mon biais de veire, mon project "occitan" (qu'es d'alhors mai que mai "lemosin" dins un acceptacion transfrontaliera dau mot - lo Lemosin Beu de Garait a Elx).
Personalament, sei un democrata. Accepte coma necessari que d'autres pensen pas coma me. Per contra, çò qu'es pas necessari, qu'es las disputas sens fin. Dins los conflictes entre occitanistas e ultralocalistas (provençalistas, gasconistas, ...) ai totjorn dich "que lo melhor ganha, per la linga". Bon manca que l'objectiu daus ultralocalistas es generalament pas la linga mas de combatre l'occitanisme...
Per contre, pense que podem aver un objectiu partejat: defendre la linga, e, mai que mai... Legir la seguida
Soi globalament d'accòrdi amb'aquela analisa.
Tròp sovent l'occitanusme reverta una batalha de pelharòts la sinergia existís pas e se se passava la mitat de l'energia que passem a se carpinhar se peltirar la tonha a bastir, fariam mirandas.
Nos caldria aver una mena de service desk, un pauc d'estructura, una organizacion transvèrsa.
N'en parlèri per las manifestacions..faguèri pas receta.
(Ajuston a mon comentari precedent)
Ai acabat per aquò d'aquí : "PLURAUS dinc lo COLLECTIU, DIFERENTS e COMPLEMENTARIS au còp !".
Quò d'aquí es l'envam que deu nos menar a contunhar batuèsta per las PRIORITATS seguentas :
1) Au mièlhs, una lenga d'Òc naturala orala socializada emb d'una lenga escricha vesedoira (nommariái aquò "matracatge vertuós", contrariament au matracatge mediatic viciós, el)
2) Au pièger, l'entreten e lo manten dau particularisme sonòre francitan (que vai d... Legir la seguida