Divendres, 9.12.2016 03h00
Dins aqueste sud d’Euròpa ont vivèm, sovent s’ausís que l’Euròpa del Nòrd es una region mai avançada socialament: Escandinàvia o los Païses-Basses regularament son mostrats en exemple dins de domènis divèrses coma l’egalitat òme/femna, l’eutanasia, los dreits LGBT, los dreits de las minoritats, los dreits linguistics, los dreits dels salariats, los oraris de trabalh o la condicion de las personas andicapadas. Aquesta exemplaritat nordica poiriá far creire que los païses del sud son endarrierits socialament. Vertat es qu’un estat coma França es claufit de crispacions socialas incompresiblas que mantenon las populacions dins de modèls d’un autre temps. Basta se sovenir de la recenta crisi ideologica a l’escasença de la lei del maridatge per totes o de l’impossibilitat dels representants politics de prene de posicions claras sus las problematicas de fin de vida, daissant atal de familhas dins lo desesper, coma dins lo cas de Vincent Humbert.
Per çò qu’es de la condicion de las personas andicapadas, França, amb un brave retard, a mes en plaça un plan de construccion d’infraestructuras d’accessibilitat dins los lòcs publics, plan que son acabament es de longa reportat, per de rasons financièras, çò dison. De leis protegisson -encara fòrça timidament- l’accès a l’emplec de las personas andicapadas. Cada avançada deu èsser saludada. Mas totes sabem ben que viure coma andicapat dins l’estat francés es viure una vida de dificultats e de prejutjats. E çò descoratjant es qu’aquelas dificultats se poirián resòlver amb una vertadièra presa de consciéncia sociala d’aquesta realitat qu’es pas la dels sols andicapats senon qu’es la de totòm. Per çò que tòca a l’integracion sociala dels andicapats, la societat occitana seriá plan avisada de s’inspirar de çò que fonciona dins las societats dels nòstres vesins e l’importar ençò nòstre. Per aquò far, fa pas mestièr d’anar gaitar tròp al nòrd: la societat catalana, amb lo dinamisme d’una nacion en cors de liberacion avança amb benvolença e sens practic.
Causa que se poiriá pas imaginar en França, fa qualques jorns la television nacionala catalana difusèt, a l’ora de mai granda escota e anonciat de jorns en abança amb granda publicitat, un reportatge titolat “IEU TANBEN VÒLI DE SÈXE“. Es un filme consacrat a las personas andicapadas e a lors relacions amb lors assistents e assistentas sexualas. Amb una granda umanitat lo realizator nos fa dintrar dins l’intimitat d’aquestes òmes e femnas que vòlon viure una vida sexuala pels uns e que pels autres permeton a los qu’an pas l’astre de téner un còs en bona condicion, o tot simplament un còs desirable, de conéissser l’amor fisic.
Dins fòrça estats, coma l’estat francés e espanhòl, l’activitat d’assistent sexual es considerada coma de prostitucion, valent a dire coma una activitat criminala. Pasmens gràcias a l’activitat militanta, d’un biais gaireben confidencial, d’associacions arriban a far rescontrar de personas andicapadas e d’assistents.
D’unes pòdon pensar qu’es tristàs de dever passar per una relacion programada e paganta per conéisser una vida sexuala. Es vertat. Dins una vida ideala, los andicapats deurián téner lo meteis poder de seduccion que los valids. Mas malaürosament sèm pas dins aquesta mena d’ideal e tant qu’i serem pas non serà pas immoral de partatjar de moments de sensualitat amb d’assistents volontoses d’o far e que, per çò que ne mòstra lo reportatge, desbordan d’altruisme e de qualitats umanas.
L’activisme cap a la sexualitat de las personas andicapadas pren la forma de reconeissença per l’assistanat sexual e tanben la forma de mobilizacion sus aqueste tèma. Atal lo filme YES, WE FUCK! vòl far tombar los tabós: a impulsat una vertadièra dinamica en Catalonha. YES, WE FUCK! es vengut una crida militanta.
Mas çò melhor per comprene es de daissar parlar las personas concernidas:
“Tèni 55 ans. Soi ieu predestinat a non téner pas d’amor?”
“Las assistentas sexualas son pas de prostituïdas. Fan una accion de vida. Çò dison:’Vau ajudar aquelas personas, e perqué pas sexualament?’ Donan vida”
(Jesús Muñoz, nascut andicapat e victima de la pòlio )
“Quand teniá ereccion mon filh, èri aquí a me demandar’Qué fau amb aquò?’“
(Montse Salat, maire de Xavi, victima d’un accident de veitura e demorat 9 ans dins lo còma)
“Amanhagui lo còs en entièr e al penís li dòni l’importància que ten. E es aquí qu’acabi amb aquesta masturbacion. Son personas qu’an besonh de tocar, d’èsser tocadas, de descobrir. Amanhagar un autre còs es fòrça important”
(Rut Raventós, assistenta sexuala de Xavi dempuèi 3 ans e mièg)
“Quand una dent te fa mal, te’n vas al dentista per te far suenhar. Ieu me cal pagar per que me tòquen”
“Per mon 40en anniversari, los mieus amics me paguèron un gigòlo, mas aquò a pas res a veire. Un assistent es diferent. Ieu sabiái pas que se podiá far tant de causas! Descobriguèri vertadierament çò qu’es lo sèxe. Es una experiéncia deliciosa. M’a ajudat fòrça. Me sentissi fòrça plan. Èri fòrça trista, deprimida. Dempuèi que fau aquò, me sentissi ben. Es coma una terapia. Ai descobèrt tant de patz, tant de patz que n’es incresable. M’a cambiat la vida”
(Imaculada Hernández - nascuda andicapada)
“Cal cambiar las mentalitats, cambiar las estructuras e mostrar que nosautres tanben podem cardar”
(Rafael Giráldez - andicapat e activista)
“Me donan fòrça, me pòrtan fòrça aquestes còsses”
(Carmen Cruz - assistenta sexuala)
La petita Catalonha, amb sa vòlha e sa dubertura d’esperit, en matèria sociala, a pas res a envejar als païses del Nòrd. Se vei ben que quand un vent de libertat bufa sus un país, lo progrès uman es en camin. La television nacionala catalana fa aquí òbra de pionièra e d’utilitat publica. Espèri que serà una font d’inspiracion pel País Occitan. La quèsta de la sexualitat dels andicapats es abans tot una quèsta de dignitat umana e en aquò concernís l’umanitat entièra.
Comentaris
3 de març 03.30h
#13 Lo vòstre mond civilizat fa paur! Se sembla fòrça al que volguèt impausar lo Caudillo en Espanha.
Valora aquest comentari:
0
0
10 de decembre 19.58h
#18 #16
Bogre! Quina caricatura que siatz! Au ponch dau ridicul!
Valora aquest comentari:
4
5
10 de decembre 19.11h
Osca per aquel article!
e disi qu'es una vergonha ( tant qu'a far, darrèr d'escaisses, aquò's pus aisit), de caricaturar l'article de Terric Lausa, per servir una argumentacion flaca al regard dels dreches de cadun a una vida la mai ampla e complida possibla, e aquò incluis la sexualitat.
Se parla pas aqui d'andicapats lubrics a l'escorsa dins lors carretons darrèr un parelh de patèrnas....
I se parla de desir solide, mas amb respècte, de tocars, d'amanhagadas que menon ont menon... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
9
0
10 de decembre 11.55h
#17 La liberacion de las femnas del jog patriarcal es non negociable, andicapats o pas. Los òmes an mas se mainar de las biròtas dels òmes andicapats. Per çò qu'es de las femnas andicapadas en demanda, si 'n òme las vòlon aflatar e lecar, zo pòdon far, mas pietat, pas de PdV.
Valora aquest comentari:
6
6
10 de decembre 11.30h
#16 Remarqui que disètz pas un mot sus las femnas e los òmes andicapats: Deu pas èsser important per vos
Valora aquest comentari:
11
7
10 de decembre 11.30h
#15 Çò mai conservator es lo patriarcat, la dominacion dels òmes sus las femnas que contunhan totjorn d'instrumentalizar lo còs, en crompar lor consentament, de las femnas, mas per lor plaser.
https://jeputrefielepatriarcat.wordpress.com/2013/03/30/pdv-penis-dans-vagin-la-suite/
http://www.feministes-radicales.org/2013/08/06/le-vagin-nest-pas-un-organe-sexuel-pas-plus-que-lanus-ou-la-bouche/
Valora aquest comentari:
6
6
10 de decembre 09.16h
#13
Vesi que comprenètz pas grand causa a l'andicap.
La mentalitat ultraconservatritz met de temps a desaparéisser
Valora aquest comentari:
12
5
10 de decembre 06.31h
si les relacions sexuals son un dret llavors un txaval hauria de posar una noia a la justicia per rebutjar-li fer una protesta o potser obrir un sindicat? i els violadors rebre una amnistia o firmar un acord de pau amb les seues victimes? es a dir com quedariem tots si aço fos posat en plena pratica i valgués per a tothom?com holanda dinamarca o suecia? no ho crec pas!!millor quedariem com Arabia saudita amb la diferencia de que a europa son assistents sexuals allá esclaves sexuals pero res ... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
10
9
10 de decembre 04.50h
#12 en el món civilitzat masturbar un fill s´anomena abús sexual.
Valora aquest comentari:
15
16
9 de decembre 23.25h
#10
S'agèsses un filh o una filha andicapat/da adolescent/a dins l'impossibilitat de bolegar son còs e que te supliguèsse de lo/la masturbar, benlèu qu'auriás pas un discors tant asseptizat.
Valora aquest comentari:
8
8
Comenta
Lo comentari es estat mandat corrèctament
21 comentaris
(14 vòtes)
En cargament
21 comentaris
Mandar
