Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Parlar occitan? Òc, mas amb qui?

Terric Lausa

Terric Lausa

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Demòri dins una petita vila de 3500 abitants d’una region rurala del sud de Lengadòc, Quilhan. La generacion de mos parents foguèron la darrièra que visquèt l’occitan coma lenga sociala, benlèu pas tant qu’eles la parlavan, mas èra la lenga de la familha, de la carrièra e del trabalh de lors parents, mos grands. Ai agut l’astre que mon paire utilizava cada jorn l’occitan per se ganhar lo pan: èra especièr barrutlaire e amb lo sieu camion anava pels vilatges pirenencs per vendre manjalhas e articles divèrses. Passava sas jornadas a far comèrci en occitan dins l’Occitània ultrarurala encara occitanofòna de las annadas 1960 e 1970. Mon estèla foguèt doncas que mon paire me transmetèt sa lenga e que la poguèri saborar e la far mieuna a son estat natural.
 
Mas coma o disiái soi estat astruc. Tristament, pensi que soi lo darrièr dels mohicans. Cresi qu’a gaireben 50 ans soi lo locutor d’occitan mai jove de Quilhan. De parlaires de la lenga nòstra n’i a encara qualques uns, mas -pauròts- lor nombre demesís al cap dels ans. E puèi, la màger part son dins la sason de lor vida que los problèmas de vielhum o de malautiá prenon lo dessús. Me trapi doncas dins la posicion que dins la vila ont vivi, pòdi pas parlar occitan amb degun. I a pas degun dins la vilòta o los sieus entorns amb qui pòdi partatjar las conversacions normalas de la vida, la de cada jorn, las banalitats o las causas del còr.

Pas cap dels amics de ma generacion coneisson l’occitan. E aquí parli pas solament de produsir de frasas, senon tanben de comprene la lenga e la lenga basica. Tanlèu passat los “Adieu, va plan”, “Aquò rai” o “Fa cagar”, non i a res de res. Mai que de non poder pas ausir mos vesins parlar, çò que mai m’afècta es lor impossibilitat de me comprene. Logicament mos amics, mos vesins, mos collègas de trabalh per exemple, qu’un fum d’eles an aprés l’espanhòl a l’escòla, d’autres an fait de latin e aquò dins un environament pòst-occitanofòn los deuriá ajudar a comprene passivament la lenga. Deurián èsser capables de comprene la màger part de mas paraulas. E ben non! Aquí tanpauc res de res. Comprenon pas res o pauc se’n manca.
 
Per menar çò que considèri coma lo combat de la paraula occitana, me soi trapat doas solucions. Son pas plan originalas ja que sabi qu’un fum d’amics e de militants de la lenga nòstra fan çò meteis:
 
— D’una part, participi a totas las manifestacions occitanofònas possiblas: aquò se passa essencialament en estiu ont s’organizan un fum de festenals, d’eveniments festius o didactics ont i participan de simpatisaires de l’occitan. Aquí i trapi de personas que partatjan aquesta set de parlar lor lenga amb normalitat. Quin plaser de tornar fargar lo monde en occitan en bevent una bièrra plan fresca! Lo simple fait d’o far dins la lenga rend la bièrra mai gostosa e la conversacion nos sembla mai pregonda.
 
— D’autra part, coma demòri pas luènh de la Catalonha autonòma (e lèu independenta), i vau tant sovent coma pòdi. Recomendi a cadun que n’a pas encara fait l’experiéncia de parlar en occitan als catalans de s’i lançar amb vam. Los catalans e los occitans nos comprenem e nos comprenem plan. E òc, aquò es una realitat: los catalans nos comprenon quand lor parlam en occitan, quitament los que jamai abans avián pas ausit la lenga nòstra. Per eles, sovent es una experiéncia esbleugissenta de se rendre compte que nos pòdon entendre malgrat que nos exprimiscam dins una modalitat lingüistica diferenta de la lor, mas fòrça vesina. E quin plaser, a l’oposat de çò que se passa dins l’Occitània coloniala francesa, de rescontrar de monde que tengan pas cap de blocatges psiquololingüistics qu’entravan la compreneson de la lenga del País Nòstre. Quin plaser de far país amb los nòstres fraires del sud! Disi pas aquí que Catalonha salvarà la lenga occitana. Mas se la lenga occitana ten un avenidor, çò segur es que los catalans individualament i jogaràn un grand ròtle e lor republica catalana tanben.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

josep cardona esteve El Vendrell
28.

Fa més de 30 anys vaig passar uns dies d'intercanvi a Quilhan , a casa dels Caux . En David quan va estar a casa meva recordava paraules i expressions que li deien quan era petit : com " calla e menja" ; li va fer molta gràcia sentir-ho que li dèiem al meu germà petit .He de dir que es va quedar embadalit quan va veure el telenotícies de tv3 , deia que ho entenia tot . Això li explicava al seu pare que amb prou feines em va dir alguna frase , suposo que per la vergonya imposada en l'escola , " llavar es mans " , forca "..encara les recordo
10 anys més tard els vaig visitar i amb la meva parella li traduïa del francès al català ( evidentment buscava les paraules que més s'assemblessin ) . son pare parava orella perquè m'entenia .
Aviat començaré a distància un curs d'iniciació de l'occità , espero en pocs anys pujar a algún festival . PD sempre , encara que sigui en francès , m'he sentit com a casa i d'alguna manera ens entenem perquè som iguals, mateixes expressions col·loquials , mateixos sentiments , sentit de l'humor ..

  • 0
  • 0
Miquel Sala Figueras Castelló d\'Empuries
27.

Es complicat trovar parlants d'occità quan soc a casa vostra, ara fa un temps em vaig aturar a Narbona on feien una petita fira del llibre i vaig comprar un exemplar de "La cosina a vista de nas" de Enriqueta Guilhem, vam provar de tenir una petita conversa amb el llibreter pero sempre acabavem parlant en francès.
M'agradaria molt saber quan i ón es fan aquests festivals occitans d'estiu per poder venir, beure una bierra i poder compartir una estona agradable amb els meus fraires del nord

  • 0
  • 0
Jordi Girona
26.

Si no fossin per les prohibicions la nostra llengua no hi hauria quasi diferències i no tindria tants de noms com ara.

  • 1
  • 0
Pèir Le Bihan
25.

Quan Catalonha sii independenta, soi pas convençut que serà tant d'aisit d'i anar (sustot s'ètz pressats). ah, frontèras, frontèras!

  • 0
  • 7
Ricard Calatayud València
24.

La meua descoberta directa d'Occitània tingué lloc a finals dels setanta en una estada de treball d'estiu a Nimes. Sempre recordaré la primera vegada que vaig sentir parlar occità, la proximitat i la confusió simultània que em produïen certes paraules. Aquell estiu-tardor en contacte amb occitano parlants vaig arribar a sentir les arrels profundes que hi ha entre els nostres pobles. Durant un temps l'amistat va continuar, expressant-nos nosaltres i ells en una mateixa barreja idiomàtica. Quin plaer haver coincidit encara a finals del segle XX amb gent tan pròxima als nostres origens i a partir d'aquest fet haver conegut l'Occitània dels rius, els monuments, els menjars, la música o els boscos. Continue interessant-me per la realitat occitana i sé que és difícil. Us desitge la millor sort i que no desfalliu. Continua sent vàlid aquell antic eslògan: Qui té la lenga té la clau.

  • 20
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article