Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los franceses en Occitània: immigracion o colonizacion demografica?

Terric Lausa

Terric Lausa

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

Mai d’informacions
Fa unas setmanas, lo Jornalet èra lo centre de discutidas, de còps fissairas, sus la nòstra identitat occitana. Pensi qu’aquestes mini-debats son pas gaire anats luènh. Se la vision que cadun ten de la lenga, encara que siá plan variabla segons sas conviccions, es fòrça mai clara que non pas la vision de l’identitat occitana. La nòstra identitat es sovent, tròp sovent al miu gost, mal definida o encara pièger, denegada.

Per ieu, los occitans sèm un pòble e Occitània es una nacion. Ja fa un brave brieu qu’ai comprés que las teorias que dison que los occitans seriam sonque una comunautat culturala subordinada a l’identitat francesa o espanhòla o italiana son d’istòrias de Bernat mon oncle orquestradas per los estats qu’ocupan lo nòstre país.
 
Èsser una nacion nos deuriá donar la possibilitat de prendre las nòstras decisions per nosautres: es lo dreit basic de cada pòble sul planèta. Nosautres occitans tenem pas aqueste dreit.... pel moment. Avèm pas lo dreit de definir çò que volem èsser, çò que volem dire e coma o volem dire, çò que volem far. Demièg los dreits politics qu’avèm pas se trapa lo de definir la nòstra pròpria politica d’immigracion.
 
Que soi plan conscient que cada còp que se pronóncia la paraula “immigracion”, i a tot un fum de sabents que lèvan los braces al cèl en cridar al lop. Es lo simptòma d’una brava auto-censura que fa que lo tèma, quin que siá çò qu’òm ne pensa, tanlèu passat los pòts, transfòrma lo que ne parla en missant ultra-dreitista.
 
Pauc me fa. Coma sòci de la nacion occitana, tèni lo dreit de pensar qu’un dels dreits fondamentals d’Occitània es lo de tenir una politica migratòria pròpria. Las leis per l’immigracion son decididas a París e sabem totes que çò qu’es decidit per França, es rarament bon per Occitània. Deuriá èsser l’afar dels occitans de decidir jos quinas condicions los forastièrs se pòdon venir installar en Occitània. Deuriá pas èsser a l’estat francés, que nos es estrangièr, d’o decidir a nòstra plaça.
 
Prendrai un exemple dins la miá region administrativa francesa de demorança: lo Lengadòc-Rosselhon.  L’INSEE es l’institut francés encargat de fargar estatisticas. An publicat en 2004 un atlas de la populacion immigrada dins ma region. Es un document plan complet amb una esfòrç vertadièr de veritat scientifica de descripcion e d’analisi. Mas del punt de vista del fait nacional occitan es totalament erronèu. Fa lo pertrait de las immigracions d’autres estats, que sián rics o paures, que sián d’Euròpa, o d’Africa, mas doblida, e aquò nos susprendrà pas, l’immigracion extra-occitana en provenènça de l’estat francés.
 
Per s’assabentar sus aqueste sicut, caldrà gaitar un autre document publicat per aqueste organisme: lo que descriu los flus migratòris anomenats “intèrnes” pels franceses. S’i veirà l’importància dels movements migratòris de França cap al Lengadòc. S’i descobrirà que la primièra nacionalitat a venir immigrar dins la region de Lengadòc dempuèi unas annadas son los franceses. S’i demostrarà lo creissiment iperbolic de la populacion francesa en Occitània dempuèi qualques decadas,
 
S’òm considera qu’Occitània es una nacion e un país, la leiçon de tirar de l’analisi de l’immigracion francesa en Occitània se fa tota sola. Los franceses que se venon installar en Occitània, o fan per la gaireben totalitat d’eles, sens cap volontat integrativa. Se pausan aquí sens se mainar se lo país ont arriban es un autre país, sens apprendre la lenga, en impausar un biais de far e de dire qu’es pas lo nòstre. E per çò far, s’apuèjan sus un arsenal legal qu’es lo de l’estat francés: an pas besonh de se metre a l’occitan ja que l’estat a impausat lo francés. An pas besonh de conéisser Godolin, Mistral, o d’Astras, ja que l’estat a impausat Hugo, Michelet o Céline. An pas besonh d’estudiar Joan Cavalièr, los Trencavel o Marcelin Albèrt, ja que l’estat a impausat Louis XIV, Napoléon e Pétain. An pas besonh de velhadas, dels contes del pepin o de las cargoladas e mongetadas, ja que l’estat a enviat la télé-réalité, los discorses del 14 de julh e las seradas moules-frites. Una imigracion que s’intègra pas, qu’arriba amb una subre-pes demografic al par de la populacion en plaça e amb de leis per l’afortir, aquò se sòna colonizacion demografica.

Sovent, los mèdias francimands e los franceses dison qu’a partir d’un tal nivèl d’imigracion, un país non pòt pas integrar correctament èrsas contunhas d’estrangièrs. Pausi ieu la question: se França es pas capabla d’integrar estrangièrs amb tot l’aparelh d’estat que possedís, cossí Occitània, una nacion denegada e sens estat o poiriá?
 
Me pausi tanben una autra question: perqué ausissem totjorn que son los quitis occitans qu’an daissat de parlar lor lenga? Es una pauc facil de dire aquò! Perqué se ditz pas jamai que la lenga a fortament demesit dins las annadas 50 e 60 en granda partida amb l’arribada d’aquesta imigracion francesa qu’a desvolopat per carrièras lo francés, una lenga que, fins alara, los occitans consideravan coma una lenga gaireben forastièra?
 
L’alienacion nòstra seriá doncas gaireben acabada per qu’òm se rendèsse pas compte que sens evolucion constitucionala de trencadura que balhe un estatut de dignitat a Occitània, als occitans e a la lenga nòstra, l’òbra de destruccion de la civilizacion nòstra començada pels franceses fa 8 sègles s’acabarà dins un darrièr còp d’accelerator?

Me voldriái regaudir d’acuélher amb paratge totes los nòus-venguts dins lo país miu. M’agradariá que mon país foguèsse en estat de lor dubrir las siás pòrtas culturalas, lingüisticas e istoricas. Mas aquesta causida l’avèm pas. L’estatut inexistent d’Occitània e l’absencia d’oficialitat de la lenga nòstra nos proïbís tota politica d’acuèlh e d’integracion dels imigrants, quina que siá lor origina, a la civilizacion nòstra en particular e nos proïbís tota politica migratòria especifica a Occitània en general.

Ai fait una cachavièlha:  del paratge e de convivéncia ne demorarà lèu pas res. Del sentiment d’èsser occitan ne demorarà pas res e quitament lo sentiment d’èsser un estrangièr dins mon pais aurà desaparegut. Aprèp èsser estat denegat dins nòstra occitanitat serem negats dins una mar de francitat. Ainsi soit-il?

S’aviatz tustat a la pòrta, vos auriam fait dintrar e vos auriam donat, mas avètz alandat las pòrtas,  vos sètz servits, e avètz daissat crebar l’ostal.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Neus La Bisbal
70.

Bon dia,
M'agradaria poder trobar informació de qualitat sobre la vostra realitat lingüistica, tinc la impressió de que la vostra llengua és més viva del que sembla, que per sort, al tenir un territori tant extens, permet que encara hi hagi zones on la llengua es viva. Jo no sabia que el trencament més fort de transmisió és relativament recent des dels anys 40 del segle XX, i que gràcies a la bona esperança de vida, encara hi ha molta gent gran amb la llengua materna "amagada" pero que encara tenen la capacitat de transmetre una llengua viva. Veient la qualitat de les vostres intervencions i la varietat geografica, em fa tenir una percepció mes positiva. Com puc trencar la vostra closca i que em deixeu entrar? He intentar trobar experiències i blocs on s'expliquen experiències de persones catalanoparlants de viatge a occitania de com n'és de complicat de trencar aquesta barrera, només compartiu aquesta realitat amb persones de conficança. Se'ns dubte és fruit de molts anys de burles i prohibicions, i d'un sentiment de vergonya que entenc, aqui a catalunya també passa. Però com diu una campanya de la Generalitat de fa uns anys "parla sense vergonya, parla occità" deia català, pero es pot aplicar.
Moltes gràcies

  • 1
  • 0
Faidit Comuns
69.

#68

Vos enganatz, Monsieur, soi pas francés coma vos. Soi occitan.

"Monsieur" es condescendant en lenga francesa ara ? Aquò's quicòm de nòu ! Los mèstres de l'escòla republablana m'avián ensenhat qu'èra una marca de respècte... M'avián dit messorgas?

Sabètz pas çò que son los occitans e ont s'atròba l'Occitània? Avètz rason: tant val per vos (e per nos) que vos n'anatz cap a l'Ogandà.

Ieu me permetrai pas de vos donar una conselh ("en passant...") coma vos cap a ieu, mas m'autorisarai de pensar que se volètz pas èsser jutjats per los vòstres escriches, vos cal pas escriure publicament sus un jornal dins una rubrica d'opinion.

Au revoir Monsieur.

  • 0
  • 0
bla bla bla Sarajevo
68.

#67 Siáu ieu la caricatura? M'en garci ieu de far avançar quauqua causa que siá.

Vos permeti pas de portar de jujaments sus ce que poriáu pensar, premier. Pichòt conselh en passant.

Gardatz vòstra condescendencia per vos, que siatz un "monsieur" tant que ieu (ò una "madame", ne sabi ren): siáu francés, tant que vos, ne pensi ren, es ansín. França es un país, punt. Es pas tant marrit qu'aquò, avèm la secu, lo caumagi, vai ben.

Leis occitans, sabi pas ce que son, Occitania, sabi pas monte s'atròba.

E preferi viure aquí qu'en Ogandà ò dins una utopia (emai sigue nomenada Occitania).

  • 0
  • 0
Faidit Comuns
67.

#65

Aquí una caricatura plan inteligenta qua fa abançar la causa occitana!

De vos legir, se compren que sètz un "monsieur" urós d'èsser francés, e es normal, la França es un país que dòna tant de possibilitats a l'Occitania, als occitans e a la lenga occitana. Perqué demandar quicòm mai ?

Homo felix es !

  • 0
  • 0
Lafontan
66.

Ne cal pas de tabó sus aquela question e tota discutida sus nòstra situacion e sul nòstre futur es plan interessanta, per jo la question de l'immigracion massiva es complèxa e demanda una politica oficiala de l'immigracion basada sus l'umanitat, l'integracion e lo respect de la cultura de cadun e plan segur per onestetat cal ben reconeisser que sens autonomía politica minimala aurèm pas cap de contraròtle possible sus nòstra vida. Donc camaradas coma disian un còp èra, bèth temps i a, engajètz vos ! Las municipalas arriban i se cal preparar.

  • 3
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article