CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 de novembre

Terric Lausa

Divendres, 9.2.2018 03h00

Dependéncia dels ancians: maltraitament social


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament





Àudios Dependéncia dels ancians: maltraitament social (MP3, 4' 36'')

Escolta audio


Etiquetas
ancians, lausa, lausaancians

Lo 30 de genièr passat la màger part de las centralas sindicalas de l’estat francés an cridat a un movement de grèva dins totes los EAPAD (Establiment d’Albergament per Personas Ancianas Dependentas). Demandan mai de personal (un agent per resident), una revision de las politicas tarifàrias d’aqueles establiments e una melhora reconeissença salariala e estatutària dels agents qu’i trabalhan. Totòm serà d’acòrdi amb aquelas reivindicacions especialament los que coneisson aquelas estructuras.
 
Regularament l’actualitat pòrta resson de maltraitaments cap als residents de çò que fa pas gaire de temps encara anomenàvem ostals de retirada. Plan segur, totes los EAPAD maltraitan pas lors residents. Gausi esperar que son la majoritat, mas sembla que los cases grèus se multiplican. Las responsabilitats son tant collectivas (pas pro de personal e sovent mal formats) coma individualas (comportaments en demission d’umanitat fàcia a un trabalh qu’exigís l’amor del sieu prochan).
 
La dependéncia dels ancians es essencialament deguda a de problèmas neurologics. L’envielhiment de la populacion es lo factor principal de l’aparicion de las deméncias senilas. La medecina prolonga la vida fisica sens garentida de l’estat mental de las personas. Fa qualques decènnis aquí ont lo monde serián mòrts de diabèta, de patologias cardiacas o ossosas, de càncers eca, ara profitan los progrèsses de la sciéncia. Malaürosament lo flagèl d’Alzheimer non ten pas cap de garison. Las familhas desemparadas çò mai sovent meton lors ancians dins un EAPAD.
 
Aquò se compren. La vida modèrna, tala coma la vivèm ara amb la quasi desaparicion de la familha-soca, daissa pas de temps a las filhas e als filhs per s’ocupar de lors parents a l’ostal: cal córrer, totjorn córrer per se ganhar la crosta dins aqueste univèrs ultraliberal en via de desumanitat. Gardar un parent dependent a l’ostal demanda una dòsi de sacrifici personal qu’es pas aisida de gerir. Cossí far manjar son paire o sa maire, li far la teleta, lo vestir, lo levar, lo colcar, lo passejar, quand encara se pòt téner de pè, lo distraire quand lo trabalh nos crida defòra l’ostal?
 
La paradòxa es qu’arriba un moment que lo salari del filh que son parent es en EAPAD, ajustat a la pension de retirada, serviràn a pagar l’establiment (en mejana 2000 €/mes). E s’aquò es pas pro, caldrà vendre l’ostal familhal -sovent l’òbra d’una vida- per poder logar una cambra dins çò que basicament es un internat per vièlhs. Fin de la transmession: pas pus d’eiretatge, ni material, ni uman.
 
Luènh de ieu l’idèa de criticar los EAPAD e los qu’i tenon lors parents. Veire un paire o una maire viure los sieus darrièrs meses o ans dins una estructura collectiva es un patiment moral dels grands e es tanben un sacrifici, financièr sovent, uman sempre. Pensi qu’un país ric e modèrne coma nos dison que sèm deuriá téner una politica vertadièra e digna per las personas ancianas. Son elas e els qu’an bastit lo país que i vivèm. Per los que voldrián gardar lors parents a l’ostal, una vertadièra ajuda en personals a domicili deu èsser generalizada e gratuita. Pensi que la familha es lo melhor EAPAD que pòsca existir. Mas coma demorar dins la familha es pas totjorn possible, per los que causisson la solucion de vida en institucion, aquí tanben cal la gratuitat totala dels EAPAD. La gratuitat dels suènhs pels ancians seriá la marca de la dignitat de la societat devèrs los que l’an tenguda al cap de lors braces quand encara ne tenián la fòrça.

La dependéncia dels ancians es un simptòma de las malautiás de la granda edat. E lo traitament que la societat ne fa es un simptòma de la malautiá de la nòstra societat. Sèm malauts.
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

11 de febrièr 17.13h

#7 quand èri adolescent, mos camaradas m'invitavan a la campanha en çò dels rèires.
Les ancians parlavan en occitan, e sos enfants tanben, mès mos camaradas respondián e parlavan en francés, question d'automatisme. Ai 65 ans...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de febrièr 15.22h

#6 Se lo vièlh aviá volgut parlar occitan als pichons o auriá fach abans de repapiar.

Ma mairegrand volguèt pas jamai me parlar occitan, n'aviá tròp vergonha. A la fin de sa vida quand aguèt virat canturla, aviái los plens poders ieu, e auriái poscut li parlar en occitan, mas alara li podiái far tanben cantar Manon o la Marselhesa....
I cal èsser passat per comprene : la respectavi de tròp ; demorèri fidèl a çò qu'èra estada amb ieu, dins de melhors tempses. Sens traïson.

... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de febrièr 11.53h

L'isolament dels ancians en ostals de retirada es un isolament dels depositaris de la lenga nòstra, que pòt pas se passar a la jovenas generacions coma d'un còp èra.
L'isolament de l'occitanisme pedagogic institucional es un empechament de mai.
Caldriá reactivar l'usatge e la passa de la lenga dels ostals de retirada estant, mès qui s'i interèssa?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrièr 13.48h

# 4
Mei que d'acòrd, amic !
shens oblidar tanpauc las bèstias , dometjas e sauvatjas, e la natura tota ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 22.56h

Es al sieu biais d'ajudar o d'afligir los mai febles fisicament e/o moralament que se reconeis un nivèl de civilizacion : cossí tractan los ancians ? Cossí tractan la joventut e los que l'ensenha ? Cossí tractan los malauts ? Cossí tractan las femnas ? Cossí tactan las minoritats materialas (caumaires, per exemples, refugiats, immigrats), religiosas, linguïsticas (nosautres, tè…), etc… Aver afar a un molonàs de salvatges o a de gents civilizadas, es a-n-aquel biais de tractar los m... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 20.57h

La factura comprend un pretz d'albergament e un tarif dependéncia, obrent dreit a d'ajudas publicas segond le revengut, e la diferéncia laissa una resta a carga.
L'Ajuda Sociala al Lodjament es recuperabla pel Conselh Departamental del vivent o dempuèi la mòrt del beneficiari.
Aquel qu'a pas de ressorsas, aquò le costa pas res; aquel qu'a quicòm, s'i recupèra sus la succession.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 20.32h

AL PASSAR LES SOCIETATS DE AGRICULES A SOCIETATS INDUSTRIALS HA PORTAT A LA DESHUMANITSACIO DE LES SOCIETAS ACTUALS.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 14.26h

Un documentari que tracta un pauc lo subjècte, mai subretot la terapia per la musica:
http://www.tv-replay.fr/redirection/01-02-18/toute-la-musique-que-j-ai-aimee-arte-12804554.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Terric Lausa

Terric Lausa logo rss

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions