Opinion
L’abséncia d’una television occitana: una arma de destruccion massissa
Tèxte legit
Coma tantes umans sul planèta e coma los d’Euròpa en particular, quand dintri del trabalh e que pel primièr còp de la jornada capbussi dins lo miu cadieral, aimi de me voidar lo cap amb causas leugièras pendent una mieja-oreta. Sens suspresa m’agrada alucar la television per gaitar un programa de jòc o d’informacion, qualques reportatges o una seria que se pren pas tròp al seriós. Òc, m’agrada. Mas a la diferéncia de la màger part dels autres europèus soi forçat de gaitar una television dins una lenga forastièra, la de París.
Parlarai pas aquí de saber se la TV es estat una bona invencion o se passam tròp de temps a la gaitar o se a l’epòca del papeta lo monde èran mai uroses al canton a se contar las istòrias del temps que las bèstias parlavan. Non. Aquí vòli parlar de la dignitat umana, de l’egalitat ciutadana cap a la lenga. Aquí vòli parlar de programas en occitan que lo miu filh n’es privat. Aquí vòli parlar del fenestron dubèrt cap als programas informatius, musicals, literaris, cap als divertiments, a las serias, als filmes doblats o jos-titolats en occitan. Aquí vòli parlar del miu dreit fondamental de téner un accès a una TV en lenga miá, ja que soi obligat de pagar a l’estat francés una talha audiovisuala e qu’en retorn, aqueste estat s’acontenta de difusir ma lenga 25 minutas tres còps per mes.
Per resumir la situacion, la vergonhosa situacion, cal que cadun se renda compte que uèi lo dia lo veredicte es aqueste: l’occitan es present a la television francesa mens de 24 oras per an!
Ja sabi que d’unes diràn que la cultura occitana es pas coma las autras culturas, que servís a pas res de pantaisar d’un país que seriá coma França amb sonque la lenga en diferéncia, qu’Occitània es un país diferent etc, etc. De bada! Vertat es que sèm diferents: sèm encadenats e enbadalhonats. Sèm censurats de nos poder pas exprimir o d’ausir los nòstres que s’exprimisson a travèrs lo mejan de comunicacion màger de nòstra epòca: la TV. D’autres diràn qu’amb internet lo besonh de TV es pas tant fòrt. Benlèu, mas benlèu pas.
L’existéncia d’una TV occitana en occitan es a l’encòp una question de dignitat e d’egalitat de dreits (seriam nosautres occitans excluses del dreit a la TV de per la nòstra condicion lingüistica?) e una question de subrevivéncia de la nòstra lenga. Se sap que l’ensenhament obligatòri de l’occitan (e idealament en occitan) es una condicion necessària per far passar la lenga, mas es pas la condicion indispensabla. L’occitan contunharà de viure se se fa la trasmession familha e al sègle aqueste, la TV essent un utís present dins la vida familhala, sens TV, i a pas de trasmession de la lenga. Sens TV, cossí pòdon lo monde, cossí pòdon los mainatges téner un imatge digne de l’occitan?
Cada jorn mon dròlle se demanda a de qué servís l’occitan: “Papà, perqué vòs que parlem occitan ja que i pas jamès de filmis dins aquesta lhenga e que digús la parla pas lhevat tu?”. Se ditz que la vertat sortís de la boca dels mainatges.
Far passar la lenga nòstra es una causa mas çò important es de se demandar en quin estat la fasèm passar. Totas las nacions, totes los pòbles europèus sens estats ja possedisson lor TV nacionala dins lor lenga: los catalans amb las cadenas de TV3, los escoceses amb BBC Scotland e BBC Alba, los galècs amb TV Galicia, los bascos, los Frisians amb Omrop Fryslân, los galleses amb BBC Cymru, los samis amb NRK Sápmi e ne passi. Mas en Occitània, bernicle! L’egalitat lingüistica a pas encara traversat la trissadoira republicana francesa.
Per l’avenidor, vòli servar una lusor d’esperança. Serà dobla. Dempuèi qualques annadas, Corsega ja ten lo siu canal pròpri, Via Stella, que difusa un parelh d’oras per jorn en còrs, e la rèsta del temps en francés, de programas originals còrses. Es una bona debuta malgrat que l’experiéncia d’un canal regional digital sembla pas voler atraversar la mar.
La segonda esperança es que lo pauc de temps de difusion de television occitana qu’existís ara es d’una immensa qualitat, tant dins los canals publics (canals regionals de França 3) que dins las web-TV en plaça (Òc-TV, Dètz-TV): los jornalistas e tecnicians fan un trabalh sensacional amb pauc de mejans financièrs . Doblidarem pas tanpauc que del costat sud dels Pirenèus, l’occitan es present a l’encòp a Barcelona TV (quitament se i a de dificultats per lo mantèner) e sus TV3 en Aran.
Podem obténer una TV nòstra. Devem obténer una TV nòstra! E per l’obténer cal començar per una causa basica: la demandar! E puèi la tornar demandar, la redemandar, l’exigir. E cal arrestar de negociar e de s’agenolhar amb flaquesa per demandar 5 minutas, 10 minutas, 15 minutas de mai per setmana. Valem mai qu’aquò! Se demandam gròs, aurem pauc mas se demandam pauc, çò segur es qu’aurem pas res. Ja es vengut lo temps de doblidar la tebesor e la timiditat cap a l’estat. L’estat francés vòl pas qu’Occitània tenga la siá TV? Plan! Alavètz qu’al jòc de la democracia comence la batèsta!
Son 20h15: cada jorn França 3 passa una seria presada pel joves e pels grands: “Mai polida la vida”. L’accion se passa en Occitània, a Marselha. Cadun i parla francés, amb un accent ponchut. Levat un dels actors qu’es un occitanofòn de tria. E ieu ne pensi “Que seriá polida “Mai polida la vida” en provençal!”. Polida e normala...
Ah! Viure una vida normala tot en òc un jorn dins ma vida! Un jorn, sonque un jorn abans de clucar l’uèlh e la maissa...
Parlarai pas aquí de saber se la TV es estat una bona invencion o se passam tròp de temps a la gaitar o se a l’epòca del papeta lo monde èran mai uroses al canton a se contar las istòrias del temps que las bèstias parlavan. Non. Aquí vòli parlar de la dignitat umana, de l’egalitat ciutadana cap a la lenga. Aquí vòli parlar de programas en occitan que lo miu filh n’es privat. Aquí vòli parlar del fenestron dubèrt cap als programas informatius, musicals, literaris, cap als divertiments, a las serias, als filmes doblats o jos-titolats en occitan. Aquí vòli parlar del miu dreit fondamental de téner un accès a una TV en lenga miá, ja que soi obligat de pagar a l’estat francés una talha audiovisuala e qu’en retorn, aqueste estat s’acontenta de difusir ma lenga 25 minutas tres còps per mes.
Per resumir la situacion, la vergonhosa situacion, cal que cadun se renda compte que uèi lo dia lo veredicte es aqueste: l’occitan es present a la television francesa mens de 24 oras per an!
Ja sabi que d’unes diràn que la cultura occitana es pas coma las autras culturas, que servís a pas res de pantaisar d’un país que seriá coma França amb sonque la lenga en diferéncia, qu’Occitània es un país diferent etc, etc. De bada! Vertat es que sèm diferents: sèm encadenats e enbadalhonats. Sèm censurats de nos poder pas exprimir o d’ausir los nòstres que s’exprimisson a travèrs lo mejan de comunicacion màger de nòstra epòca: la TV. D’autres diràn qu’amb internet lo besonh de TV es pas tant fòrt. Benlèu, mas benlèu pas.
L’existéncia d’una TV occitana en occitan es a l’encòp una question de dignitat e d’egalitat de dreits (seriam nosautres occitans excluses del dreit a la TV de per la nòstra condicion lingüistica?) e una question de subrevivéncia de la nòstra lenga. Se sap que l’ensenhament obligatòri de l’occitan (e idealament en occitan) es una condicion necessària per far passar la lenga, mas es pas la condicion indispensabla. L’occitan contunharà de viure se se fa la trasmession familha e al sègle aqueste, la TV essent un utís present dins la vida familhala, sens TV, i a pas de trasmession de la lenga. Sens TV, cossí pòdon lo monde, cossí pòdon los mainatges téner un imatge digne de l’occitan?
Cada jorn mon dròlle se demanda a de qué servís l’occitan: “Papà, perqué vòs que parlem occitan ja que i pas jamès de filmis dins aquesta lhenga e que digús la parla pas lhevat tu?”. Se ditz que la vertat sortís de la boca dels mainatges.
Far passar la lenga nòstra es una causa mas çò important es de se demandar en quin estat la fasèm passar. Totas las nacions, totes los pòbles europèus sens estats ja possedisson lor TV nacionala dins lor lenga: los catalans amb las cadenas de TV3, los escoceses amb BBC Scotland e BBC Alba, los galècs amb TV Galicia, los bascos, los Frisians amb Omrop Fryslân, los galleses amb BBC Cymru, los samis amb NRK Sápmi e ne passi. Mas en Occitània, bernicle! L’egalitat lingüistica a pas encara traversat la trissadoira republicana francesa.
Per l’avenidor, vòli servar una lusor d’esperança. Serà dobla. Dempuèi qualques annadas, Corsega ja ten lo siu canal pròpri, Via Stella, que difusa un parelh d’oras per jorn en còrs, e la rèsta del temps en francés, de programas originals còrses. Es una bona debuta malgrat que l’experiéncia d’un canal regional digital sembla pas voler atraversar la mar.
La segonda esperança es que lo pauc de temps de difusion de television occitana qu’existís ara es d’una immensa qualitat, tant dins los canals publics (canals regionals de França 3) que dins las web-TV en plaça (Òc-TV, Dètz-TV): los jornalistas e tecnicians fan un trabalh sensacional amb pauc de mejans financièrs . Doblidarem pas tanpauc que del costat sud dels Pirenèus, l’occitan es present a l’encòp a Barcelona TV (quitament se i a de dificultats per lo mantèner) e sus TV3 en Aran.
Podem obténer una TV nòstra. Devem obténer una TV nòstra! E per l’obténer cal començar per una causa basica: la demandar! E puèi la tornar demandar, la redemandar, l’exigir. E cal arrestar de negociar e de s’agenolhar amb flaquesa per demandar 5 minutas, 10 minutas, 15 minutas de mai per setmana. Valem mai qu’aquò! Se demandam gròs, aurem pauc mas se demandam pauc, çò segur es qu’aurem pas res. Ja es vengut lo temps de doblidar la tebesor e la timiditat cap a l’estat. L’estat francés vòl pas qu’Occitània tenga la siá TV? Plan! Alavètz qu’al jòc de la democracia comence la batèsta!
Son 20h15: cada jorn França 3 passa una seria presada pel joves e pels grands: “Mai polida la vida”. L’accion se passa en Occitània, a Marselha. Cadun i parla francés, amb un accent ponchut. Levat un dels actors qu’es un occitanofòn de tria. E ieu ne pensi “Que seriá polida “Mai polida la vida” en provençal!”. Polida e normala...
Ah! Viure una vida normala tot en òc un jorn dins ma vida! Un jorn, sonque un jorn abans de clucar l’uèlh e la maissa...
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Jo ja estic cansat D'Espanya i de França, de falses democràcies,perquè ens maltractant tan?ens roben , la dignitat,solament per que tenim un altra llengua?si practiquessin mes la democràcia no hauria independentista,senyors governants:LA LLENGUA ES CULTURA,res millor per promocionar una llengua que una bona escola i una bona televisió,a Suïssa conviuen 3 LLENGUAS en perfecte armonia,i es un pais unit.
#26 Per culpa de les retallades! s'haurà de buscar la manera de poguer-ho pagar, a Madrid aixó no hi accepten, diuen que no es poden malgastar els diners amb aquests aires de grandesa de tenir satelits, aixó passa per no ser un pais normal, no ens deixen gastar els diners en allo que volem, els fan servir per nacionalitzar autopistes buides a Madrid...uffffffffffffffff
Fa longtemps, a l'epòca de la creacion de Radiò Lenga D'Òc, proposèri al Bruno Cecilhon e a còlla de bastir una coorporacion de ràdio e television occitana per capitar los mejans de bastir quicòm de seriós e fugir l'amatorisme. Tanben de plan formar als jornalistas amb la collaboracion de la Generalitat (pel finançament).
Mas degun aguèt lo coratge politic d'anar luenh. L'enemic de l'occitanisme es en cò nòstre. Sens risc, impossible d'avançar.
mercé per l'enregistrament àudio
L'inocéncia occitana pensa qu'una televison se fabrica pel net ... Non une television es un programa, una produccion, un fialat industrial, una aisina comerciala e mantunes emetedors en numeric; Es una decision industriala e politica.
La FIMOC refusèt un projecte d'aqueste escantilh doás annadas farà. Qu'ai plan de sharrar sul subjecte, mas es tanben important d'aver en cap tot çò qu'es estat fait en susterranh per n'aver una e qu'es estat refusat ... pel sistèma politic, de la decentralizacion o dels supausats occitanistas mas que, els, cercan un projecte que lor agrada poltiicament, abans de pensar a la lenga.
Ai participat a doás vias d'aqueste escantilh : - una engana a subvencion catalana, - a un projecte de television en collaboracion ambe tres television d'Occitània, tres television existenta jà ! Se cal demandar perqué lo projecte aquel es estat refusat, e o portavi pas de la meuna mans, qué non, mas soi estat conselh lingüistic sobre aquel.
Mai o mens es una politica industriala ... Los projecte se dèu portar per professional de la creacion de projectes ancians occitans de television ; e n'i a ! Malastrosament, es pas un apèl d'ofèrta a una pichona subvencion, coma se faguèt creire pels elegits dels CRs, que aital fan trabalhar l'inocéncia dels Occitans sul tèma.
Quí dels elegits a preparat una peticion d'elegits per demandar coma lo projecte breton de television France Télévision Breizh ; quí dels elegits ? Quí de las elegidas ?
Cal evitar las fadessas del culturalisme a-n aquel nivèl. Pensar que la television es un projecte industrial per Occitània, res de mai.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari