Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Nos panan fins als nòstres noms d’ostal

Terric Lausa

Terric Lausa

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Un dels elements que mai nos definisson coma èssers umans es lo nòstre nom de familha tanben sonat ençò nòstre coma nom d’ostal. Los nòstres noms los eiretam del paire e dempuèi la lei francesa del 18 de junh de 2003, los mainatges pòdon portar siá lo nom del paire, siá lo de la maire, siá ambedós noms. Los patronims son las marcas de reconeissença de las tribús familhalas. Portar un nom, donar un nom, e quitament escrincelar un nom sus una tomba son de moments importants dins la vida de cadun. Far insulta a un nom de familha es quicòm de grèu dins la societat occitana, pròva se ne caliá donar una del caractèr essencial del nòstre nom d’ostal.

Ieu pòrti un nom qu’es pas lo miu. E la miá familha tanpauc. Pòrti lo nom que l’administracion francesa nos a donat. Es a dire que los registres civils, e segurament abans eles, los registres parroquials nos an batejat del nom “Lauze” [loz] qu’es pas jamai estat lo nom nòstre. Dels temps immemorials nos apelam pas “Lauze”, mas nos disèm “Lausa” [‘lawzɔ]. L’estat francés a francizat lo nòstre nom. Dit autrament, l’estat francés nos pana lo nòstre nom. N’i auràn totjorn que diràn que res nos empacha pas de nos far sonar e d’emplegar la representacion grafica occitana del nòstre nom. De segur, e o fasèm. Mas “Lausa” es pas mon nom oficial e es pas lo nom qu’ai transmetut a mon filh.

Me soi doncas entresenhat se podiái legalament demandar la correccion de mon nom (disi ben correccion e non pas cambiament). Serà pas una suspresa d’aprendre que l’estat francés prevei pas cap de correccion dels noms de familha per los metre en adequacion amb la forma normativa de la lenga occitana. Lalei francesa prevei sonque de poder cambiar de nom per un motiu legitim (nom pejoratiu, nom d’origina forastièra, validacion d’un usatge atestat, per exemple nom del bèl-paire, etc). Mas per çò de metre un nom occitan, i cal pas sonque soscar.

Pr’aquò, los occitans que demòran en defòra de l’estat francés pòdon far cambiar lor nom de familha. Es previst per las leis. En Val d’Aran, son doas leis que permeton als ciutadans de modificar lors noms de familha dins lo sens normatiu. La lei del 7 de genièr de 1998 dona dreit als araneses a la forma normativa de lor prenoms e noms de familha, sens cap autra forma de procediment qu’una declaracion als registres civils. La segonda lei que confima aqueste dreit es la “Lei de l’occitan aranés en Aran“. Lo siu article 12 ditz que: “Es ciutadans an dret a emplegar era forma normativament corrècta en aranés des sòns nòms e cognòms. Es persones interessades pòden obtier era constància dera forma normativament corrècta en aranés des sòns nòms e cognòms en Registre Civiu, pera simpla manifestacion dera persona interessada, cossent damb çò qu’establís era legislacion.”.

E es pas tot: atraversem l’Occitània “granda” fins a las Valadas. Aquí tanben la Lei sus las minoritats linguisticas del 15 de decembre de 1999 prevei dins l’article 11 que “los ciutadans que fan partida d’una minoritat linguistica [...] an lo dreit d’obténer, sus la basa d’una documentacion adequata, lo restabliment [de lor nom e prenom]”.

Tot aquò fa somiar los paures nosautres occitans administrats per París que sèm! E dire que l’estat francés se fa petar las venas del còl de repetir sens relambi que França es “le pays des droits de l’homme”. Mas quines dreits? Nos respècta l’estat francés dins la nòstra condicion linguistica? De pel simple fait d’èsser occitans, l’estat que nos administra nos priva del dreit fondamental a téner un nom dins la siá fòrma lingüistica corrècta, digna, e respectuosa. Una vertadièra democracia nos donariá lo dreit de causir se volem servar un nom francizat o se volem la forma occitana. Una vertadièra democracia autorizariá los ciutadans occitans que tenon un nom linguisticament non-occitan a causir en quina nòrma lo vòlon escriure. Atal mon amic, en Benyacoub, deuriá poder causir la transcripcion de son nom: “Benyacoub” a la francesa, o “Beniacob” a l’occitana o “Binyakūb” segons las nòrmas internacionalas. Mas l’estat francés a decidit qu’el sol seriá antropologicament competent. L’exemple dels noms de familha occitans es plan simptomatic de l’autoritarisme estatal francés en matèria d’antroponimia. Es plan representatiu de la pauretat intellectuala estatala en matèria de politica linguistica. E malaürosament es amb aqueste cinisme oficial que nos cal viure. Deuriái puslèu dire qu’aürosament es contra aqueste cinisme oficial que lutarem.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bordoncle Estève Mirapeis
16.

Aquel article mòstra plan los enjòcs ligats al contacte entre doás lengas sus un territòri uman que reverta la lenga. Vau partir d'una situacion particulara que va illustrar a posita aquel article.
Acte 1.
6 ans a, comencèri lo meu arbre genealogic e quina suspresa de veire dins un acte d'estat civil de la comuna de mon pepin pairal, lo meu nom escrit en francés "Bourdoncle" aital : bourdounclé. L'oficièr d'estat civil aviá transcrich la pronociacion occcitana del meu nom d'ostal mas dins la grafai francesa. Çò qu'apelam un emprunt. Dempuèi aquel jorn signi Bordoncle.
Acte 2.
En 2008, l'Estat espanhòl mercés al govèrn del Sénher José Luís Zapatero fa passar la lei dicha de memòria istorica que concernís los felens de refugiats de la guèrra civila de 1936-1939. Aital mon fraire e ieu sèm a mand, 4 ans aprèp, de venir ciutadans espanhòls. E ai causit de faire inscriure sus mon passapòrt aquel nom : Estève BORDONCLE.Acte 2.
Epilògue.
Aital l'Estat espanhòl me va permetre de portar e de transmetre a mos filhs lo nom occitan de la meuna familha.

  • 5
  • 0
Godon Clarmont d'Auvernhe
15.

Aquò seriá benlèu una satisfaccion, mès pas una avança de cambiar la grafia dels noms. Lo monde diràn [lo'za] aquò seriá pas melhor, aquò seriá benlèu piéger que la prononciacion [loz]

  • 2
  • 2
Domergue Sumien Ais de Provença
14.

Es un excellent article que presenta leis enjòcs amb tota la clarvesença, en se situant dau ponch de vista de la necessària dignitat de nòstra lenga.

  • 7
  • 0
Baudaric Carròs (Aups marinei)
13.

Un bèl article !

  • 6
  • 0
Víctor Capdet Vilanova i la Geltrú, Catalunya
12.

#3 Per aconseguir la llibertat els pobles hem de creure amb l'impossible. No li poseu fàcil a l'estat francès aquesta contínua agressió als pobles que conformen l'actual França. No calleu, no pareu. I sobretot feu-ho amb la il·lusió que comporta el tenir la raó.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article