CAPÇALERA2 DINTRADA2018

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 22 de setembre

Terric Lausa

Divendres, 17.8.2018 03h00

Camp de Ribesaltes: una vergonha francesa


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Camp de Ribesaltes

Barraca de las femnas

Camp de Ribesaltes

Lo camp uèi

Mainatges

Mainatges




Àudios Camp de Ribesaltes: una vergonha francesa (MP3, 5' 27'')

Escolta audio


Etiquetas
camp, catalonha, lausa, migrants, ribesaltes, ribesaltescamp, ribesaltescampcamp

Retorn sus l’istòria d’un camp de concentracion francés en tèrra nòrd-catalana

 
Cada estiu la sortida 41 -Perpinyà Nòrd- de l’autorota A9 (dita La Catalana) es sinonima de vacanças a la platja pels milièrs de toristas qu’an causit coma destinacion la còsta mediterranèa d’aqueste caire. Las gents de la region coneisson aqueste ròdol de per la preséncia d’una zòna comerciala gegantassa, anomenada Clairà-Salanca. Es una plana litorala, una tèrra de transicion entre la Mar Nòstra e lo massís majestuós de las Corbièras. Dempuèi qualques decennis es lo fogal d’una activitat economica de la creissénça fòla. S’i son installats d’entrepresas de tota mena, un cinèma, de restaurants, d’hotels. Es un nos de comunicacion que de desenas de rotas s’i entrecrosan.
 
Entre las milas de personas que cada jorn passan dins aqueste sector, quantas conéisson l’existéncia del Camp de Ribesaltes? E pertant se trapa a sonque doas minutas de veitura d’aqueste formilhadís uman. Sovent los conductors i passan davant sens se’n rendre compte. Plan paucs realizan que pendent un periòde long aquestas installacions son estadas lo testimòni de las paginas mai escuras de l’istòria francesa.
 
Lo Camp Joffre bastit en 1935 coma terrenh d’entraïnament de l’armada aurà pas longtemps servit per sonque l’instruccion militara. Tra l’annada 1939 començarà timidament de servir coma camp d’internament  pels refugiats catalans. Puèi a comptar de 1941, segon la volontat de l’estat francés faissista de Vichèi començarà l’internament industrial dels “estrangièrs enemics, indesirables o supèctes per la seguretat nacionala e l’òrdre public”, çò es essencialament los refugiats catalans e espanhòls, los jusieus estrangièrs e los gitanos (de ciutadanetat francesa).
 
A partir de 1942, lo camp se muda en camp de transit pels jusieus, una mena de “Drancy de la Zòna Liura”: de convòis de jusieus cap al vertadièr Drancy foguèron organizats e a partir d’aquí cap als camps d’exterminacion d’Euròpa de l’èst.
 
Una de las particularitats mai terribla de las condicions de vida d’aqueste camp es que las familhas èran desseparadas: òmes d’un costat e femnas amb mainatges de mens de 14 ans de l’autre. Plan solide, la vida vidanta i èra las que es dins un camp de concentracion: condicions d’igièna lamentablas, ànsia dels presonièrs de pas res conéisser de lor avenidor, promiscuitat a la limita de la foliá. En dos ans mai de 21000 personas foguèron detengudas a Ribesaltes. Mai de 200 (50 nenons) moriguèron de las condicions de vida orrorosas.
 
Aprèp la liberacion del jo nazi, lo camp acabèt pas la siá activitat. L’estat francés l’utilizèt per encarcerrar los collaboracionistas del regim de Vichèi, de refugiats sovietics o encara los espanhòls qu’avián traversat la frontièra illegalement per fugir lo franquisme. I foguèron detenguts de presonièrs de guèrra alemands, fins a 1948.
 
A partir de 1962, lo camp Joffre comencèt la segonda granda partida de la siá activitat de trissatge de l’umanitat en se mudar en camps d’acuèlh pels Harkis, coma consequéncia de l’independéncia d’Argeria. Se las condicions de detencion èran pas tant ferotjas coma dins lo temps 1 de la vida del camp, coneissèm totes lo comportament indigne amb los que l’estat considèra coma los pariahs. Aquò durèt 15 ans, fins a 1977.
 
Puèi, a partir de 1986, la camp comencèt lo sieu Temps 3 en se mudar en centre de retencion administrativa, valent a dire en camp per reténer los despapierats. Aquò durèt fins a 2007. Pendent 21 ans, unes mila personas per an i foguèron internadas. 2007 marca la fin de l’activitat concentracionària del camp.
 
Quand parli de vergonha francesa per aqueste camp, m’apuègi sus dos elements revoltants: d’una part la volontat planificada de RECICLATGE CONCENTRACIONARI de l’estat francés qu’a fait foncionar aquesta usina de la misèria umana pendent 78 ans e d’autra part una incapacitat sincèra e totala de condemnar aqueste triste passat. Es sonque en 2015 que foguèt bastit un lòc de memòria. L’estat i participèt timidament per una part minoritària. Essencialement la construccion del memorial es deguda a la volontat de la collectivitat departamentala e regionala. Se pòt criticar l’estreitor de la decentralizacion a la francesa, mas sul tèma del Camp de Ribesaltes sens los elegits locals i auriá pas agut cap d’institucion de testimoniatge de las tristas besonhas de l’estat. Lo musèu-memorial enfin es aquí per bramar naut e clar que la republica francesa a sabut se comportar coma una pas-res-publica.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

17 d'agost 22.46h

Parièr dambel camp d'Argelèrs de la Marenda (66), installat sus la platja, l'ivèrn sul sable, pels refugiats republicans d'Espanha. I'a un musèu de la retirada fòrt interessant, en francés e catalan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'agost 22.14h

Mercés de ramentar lo camp de vergonha que foguèt lo de Ribesaltes e de se sovenir de la preséncia tanben de Tsiganes franceses (mai o mens 300) , duscas a la fin de novembre de 42 (foguèron puèi mandats a Salies en Camarga). En passant: va melhor parlar de Tsiganes (pas de rason de botar una "z") que non pas de "gitanos". 1- perque es equivòc vist que lo mot es d'un biais generic mas remanda en primièr als Tsiganes d'Espagna. A Ribesaltes, i aviá tanben fòrça Manoches, de Ieniches, d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'agost 19.40h

Els camps de concentració de refugiats catalans e republicans a la catalonha francesa passará a la historia com la vergonha dels goberns burjesos que van colloborá amo lo gobern feixista espanhol.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Terric Lausa

Terric Lausa logo rss

Faguèt d'estudis d'occitan a l'Universitat de Montpelhièr. Militant occitanista e aimador de la frairança occitano-catalana.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions