Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Cronicas dei tèrras luenchas (19)

Theò Bajon

Theò Bajon

Estudiant, poèta, e musician. Passionat de literatura, d'istòria e de geopolitica e felibre

Mai d’informacions
 
La mar luencha s’agitava cap a l’orizont de l’avenir mausegur. Aviam pres lo larg tre lei primieras lusors de l’auba magistrala que s’èra enauçada sus la còsta oèst dei tèrras luenchas. Lo batèu èra pas fòrça solid, mai l’aviam pas crompat ben car, e èran lei dos Dragons que m’acompanhavan ara qu’avián avançat la soma necessària. Èra donc gràcia aus fons de mon país que me lançave a la recèrca de Clemença. L’esperit plen d’espèr e lo regard perdut cap au fòrt que s’enauçava au mitan d’aqueleis islas, me podiáu pas empachar de pensar a ela, tot en m’avisant un pauc mai de la proposicion que m’èra estada facha per lei dos joinei Dragons.
 
La vela dau pichòt batèu de pescador s’estirava doçament au grat dei vents e nos a caugut mai d’una mieja ora per jónher lo pichòt pòrt situat en bas de la fortalesa. Quand siam enfin arribats, aviam amarrat lo batèu, e aviam montat lei lònguei marchas que menavan a l’intrada de la fortalesa. Cada pas efectuat sus aquelei pichòtas marchas, talhadas dirèctament dins la pèira dau rocàs que formava l’isla, èra una veritabla espròva. Darrier s’enauçava la vila d’Aubèrt, majestuosa e movementada. Despuei aquela vista, comprenguère l’importància de la vila, qu’èra la mai granda de totei lei tèrras luenchas e subretot comprenguère a quin ponch Aeria èra minuscula en comparason. A la cima de la vila, ansin coma la cima de la fortalesa qu’eriam a montar, se trobava lo drapèu d’Aubèrt que flotava fierament au dessús dei mars, coma se l’ensemble dominava totei lei tèrras luenchas.
 
Quand fogueriam enfin arribats au cap d’aqueleis escaliers, foguèt possible d’admirar de mai près l’enòrma poissança de fuòc d’aqueu pichòt país que menaçava lei empèris enfriunats de tota Euròpa. I aviá ailà d’immens canons, ai quatre cantons de l’impressionant bastiment de guèrra. Aqueleis armas impressionantas avián la capacitat de protegir lei islas a l’entorn, tota la vila fortificada d’Aubèrt e l’ensemble de la peninsula que s’estendiá au larg. Jamai un batèu de guèrra, e mai lo mai poderós dau mond, se seriá ausat aventurar a mens de quatre quilomètres d’aquela maquina de guèrra. Lo tot semblava de flotar au dessús de la mar, coma se l’ensemble èra solament un immens naviri de guèrra, retengut au larg per una immensa ancora pausada au fin fons deis aigas.
 
Tot en s’avançant cap a l’intrada, apercebère un joine garda que deviá, sensa ges de dobte, s’ocupar de la garda principala dau luòc. De segur, èra pas solet e quand foguère a sa portada, poguère veire darrier eu una desena d’autrei sordats. Sempre acompanhat dei dos Dragons comtadins, explicave alora la situacion au joine, que m’escotèt fòrça atentivament. Quand aguère evocat Clemença, en fasent sa descripcion, puei en precisant simplament qu’èra comtadina, son regard cambièt bruscament. Enaucèt un pauc mai lo cap e observèt mai lei dos Dragons qu’èran darrièr ieu, en s’atardant sus son unifòrme. Son regard s’illuminèt alora un pauc mai. Me demandèt de l’esperar quauqueis instants, e se n’anèt per delà la pòrta de la fortalesa.
 
Aviam esperat ailà mai d’una minuta, nòstrei regards intrigats se crosant de còps que i a, emplits d’una incompreneson certana. Puèi lo joine es aparegut tornarmai e nos a demandat se lo voliam lo seguir, per que nos menèsse a son oficier superior que nos voliá veire. Es çò qu’aviam fach e un còp de mai, avèm montat d’escaliers, e après èstre passats per mai d’un corredor e d’un escalièr, siam arribats dins un burèu quasi vuege, dins lo quau i aviá degun. Un còp de mai, lo joine sordat nos a demandat d’esperar, e es çò qu’avèm fach. Quauquei segondas après que lo joine sordat es partit, una pòrta au fons dau burèu s’es dobèrta e un grand òme en costum de sordat n’es sortit. A pres una cadiera au costat de la pòrta e l’a pausada en fàcia de nosautres, laissant solament un pichòt burèu nos separar, sus lo quau i aviá ren mai que quauquei papiers. L’òme semblava embestiat, comencèt per se presentar. Èra un oficier de l’armada d’Aubèrt, nos contèt d’en primier qu’èra occitan e qu’èra originari dei Cevenas. Tot en avisant leis unifòrmes dei Dragons que m’acompanhavan, expliquèt pereu que sa grand èra comtadina e qu’aviá sempre esprovat un certan respècte e una granda simpatia per aqueu país e son pòble. Puei ne venguèt ai fachs e contèt, d’un ton mai que geinat, çò que s’èra passat. Diguèt alora que Clemença èra estada levada per error, qu’èra estada confonduda amb una joineta eiretiera francesa, filha d’un ministre de l’estat francés, qu’auriá degut desembarcar a Aeria e qu’un comando d’Aubèrt èra cargat de capturar per efectuar de pressions sus lo ministre en question, e lo corrompre au servici de la causa d’Aubèrt. Malastrosament, èra Clemença qu’èra estada levada e lo truc d’aquel eveniment li aviá fach pèrdre coneissença tot lo long dau trajècte fins a aqueu fòrt onte s’èran avisats de son òrra error. Alora avián ofèrt una abitacion a la joineta femna coma una dotacion per compensar aquela inexcusabla confusion. Aviá alora exprimit son desir de tornar a Aeria per retrobar un joine qu’èra degun mai que ieu, e li avián prepausat una garda per l’acompanhar. Èra alora restada tres jorns a Aubèrt per se preparar au viatge e finalament èra partida sota l’escòrta de dos sordats d’Aubèrt, fasiá dos jorns. Malaürosament, ièr, un dei dos sordats èra tornat a Aubèrt a pè, portant sus eu leis estigmatas d’una ataca. D’efiech, lo convòi èra estat atacat per de bregands qu’avián laissat per mòrt un dei sordats e qu’aviá sequestrada la raubada Clemença un còp de mai. Lei bregands èran partits en direccion dau sud, e tre que n’aviá agut la nòva, l’oficièr aviá enviat deis òmes per perseguir lei raubaires e recuperar Clemença.
 
La nòva me rassegurèt tant coma m’esfraièt. D’efiech, aviáu retrobat la piada de Clemença e en mesme temps, m’avisiáu que corriá un grèu perilh. L’oficièr expliquèt que lei comtadins èran mai largament expausats ai raubaments, que lei bregands sabián que lo Comtat Venaicin èra un deis estats mai portats a pagar de rescats per recuperar de ciutadans. Un dei dos Dragons, que semblava d’aver de grandas coneissenças sus lei tèrras luenchas, expliquèt que lei raubaires de Clemença s’èran deguts tornar a Sèt Laus, qu’èra un repaire important de bregands, ont èran laissats, per çò que l’endrech aviá pauc d’interès.
 
Amb determinacion, explicave a l’oficièr l’importància per nosautres de retrobar Clemença au mai lèu, e nòstra impossibilitat de restar aquí, sensa agir, a esperar lo retorn deis òmes qu’aviá enviat. En retorn, nos prepausèt un plan d’accion per interceptar leis òmes qu’avián levat Clemença. D’efiech, nos prepausava de costejar la còsta per la mar, çò qu’èra fòrça mai rapida que per lei camins ennevats, e ansin de copar la progression dei bregands, que devián pas encara èstre arribats a Sèt Laus. Nos prepausèt de nos dotar d’un velier mai rapid ansin coma d’armas e d’esquipament.
 
Es aital qu’aviam acceptat sa proposicion e que nos siam preparats a partir dins la jornada.
 
 
 
 
 

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Cairon Florentin d Albigés
1.

Quin plaser de vos legir! Una polida lenga qu'enlusentís un raconte pivelant ! Òsca!
Esperem qu'un jorn ne sortiga un libre!

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article