Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Viatge en Auvèrnhe

Tomàs Hirondelle

Tomàs Hirondelle

Professor d’istòria-geografia e occitan. Dins son activitat militanta, s’interèssa fòrça a tot çò que pertòca a la socializacion de la lenga

Mai d’informacions
A dire de se passejar per Auvèrnhe, avèm “profechat”, en familha, del maissant temps per nos arrestar dins un musèu de tipe etnologic, la Grange de Toinette, que se tròba dins lo vilatge de Murat-Lo-Caire, dins lo departament del Puèi-de-Doma, al ras de La Borbola.
 
Lo musèu es plasent, presenta un fum d’apleches e de causas de la vida quotidiana d’autres còps dins las auturas auvernhatas. A travèrs l’istòria d’una femna vertadièra que visquèt durant lo sègle XIX, Antoinette Chaumard, descobrissèm las practicas d’un còp èra: sonhar lo bestial, los maridatges, las longas velhadas d’ivèrn (durava 5 meses, n’i aviá d’istòrias a contar!), l’emigracion de la gent del país fins a París.
 
Çò remarcable, l’occitan i es pas oblidat, e i es quitament defendut cranament mai d’un còp per la persona que nos conta l’istòria dins la quala la lenga es pertot presenta. Ça que la, d’occitan, n’es pas question, i se parla nonmàs de “patois”.
 
Lo problèma es qu’aquesta apelacion, que d’unes voldrián encara defendre benlèu (parli pas aquí dels nòstres grands, al jorn de uèi totes passats de l’autre costat), se marida pas brica amb lo sentiment de la dignitat de la lenga, amb l’idèa que i auriá quicòm que se poiriá manténer, nimai amb la consciéncia de far partida d’un ensems mai bèl. Amb lo mot “patois”, i a e i aurà totjorn quicòm que truca.
 
Quand parlèri, a la fin de la visita, amb los responsables de l’acuèlh, me trachèri que de degun parlava la lenga, e que totes se’n fotián mai o mens. La femna que contava l’istòria de Toinette o faguèt en 1993, e fasiá quauque temps ja qu’èra sepelida. Puèi, entendèri la tièra de totes los poncius abituals: “vous savez le patois, il change d’une vallée à l’autre”, ecm. E degun aviá ausit parlar d’occitan, o, al minimum, de lenga d’òc, levat un dels animators, qu’èra pas natiu del renvèrs.
 
Domatge, me soi dich, ausir de talas cridas a la defensa de la lenga que tomban dins d’aurelhas de toristas, benlèu venguts del sud coma ieu, que seràn possiblament sensibles a aquesta question mas que laissaràn rapidament tombar l’idèa de voler sauvar un “patois”. Es un afar que concernís lo monde d’Auvèrnhe e pas mai.
 
Enfin, totparièr, pòdi pas que mercejar los qu’an concebut aquel musèu per la granda atencion qu’an portada a la question del patrimòni immaterial e per aver integrat una autenticitat inegalabla. A un moment, se progetava lo vidèo d’una velhada jogada integralament en occitan d’Auvèrnhe. N’aguèri los pels dreiçats sus la pèl. E puèi la narratritz, la que nos parlava de l’autre mond estant, nos liurèt quauques polidas expressions de reténer, e que prepausi de contunhar de las far viure per los ans que venon.
 
D’un nèci se disiá: “rescondriá lo burre jos la cendre”
 
D’un pigre: “levariá pas ‘na palha de per tèrra”
 
Del plaser d’èsser mèstre en cò seu e de res deure a degun: “Una perditz chas los grands a pas lo gost del lard chas se”  
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

.t.
4.

# 3
En Bordalés tanben !

  • 0
  • 0
artur La Codonyera (Aaragon)
3.

Ai, la dolor de la lenga, ai!

  • 0
  • 0
Brigon carcassona
2.

L'expression "Levariá pas una palha de per tèrra", ma maira ba disiá. Èra de Carcassona tanben.

  • 3
  • 0
Gerard Cairon Florentin d Albigés
1.

Partagi lo plaser qu" avètz poscut aver, tu e ta familha. a n'aquela visita....e lo macacòr rssentit....

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article