CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Tònho Castet

Dimenge, 22.3.2015 03h00

Eth mistèri d’Arres


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (19 vòtes)
carregant En cargament


Fotografia (AGA190-87-T1-1) d’ua glèisa, aué desapareishuda, qu’aurie estat bastida en Arres de Jos (Val d’Aran)




Etiquetas
aran, archiu, arres, castet, istòria, mistèri, mistèriaran

Arres ei un lòc, dus pòbles, tres glèises...e un mistèri.
 
En tot oishinar enes hons documentaus deth Archiu Istòric Generau d’Aran è trapat un imatge que m’a interessat especiuaments, era fotografia (AGA190-87-T1-1) d’ua glèisa, aué desapareishuda, qu’aurie estat bastida en Arres de Jos (Val d’Aran).
 
Entàs lectors de Jornalet qu’encara non agen descorbit er atractiu singular d’Arres, dider-les qu’ei un lòc unic damb beutat e mistèri plaçat en parçan de Baish Aran. Vau era pena de caushigar sense guitèra es ben-pròp de ueit quilomètres de carretèra acorbaishada que separe aguest beròi cornèr de patz aluenhat deth bronit toristic e deth sarabat que se vèsse pera Val.
 
En Arres regolege era cauma, fòrça cauma. S’i pot caumejar a gost, sustot pendent eth cogant. Eth temps, anin-anan, que se passe doçament. Era distància manten ath pòble acantoat, un shinhau isolat e amortís eth sorrolh deth torisme. Coma ditz eth poèta aranés “…ei soleta enes sues penes e plasers...”[1]
 
En Arres encara podem escotar eth silenci dera auta Val e es sons dera natura: eth panteishar etèrn deth son barranc, er aire des Canaus quan bohe que hè a mòir es huelhes des herèishos, era canta der aigua que còle ena hònt, eth poth que cante ena garièra ara ora que li semble perque no enten mès es campanes, eth bronit deth tauàs que ja non a mès somèra a qui shordar, era tringòla dera craba roieta tamb eth son crabòt, que campen ath cap deth malh, eth resson deth can deth caçaire que laire Coeiseca ensús e eth cant deth corbàs que les escarnís a toti desde es bromalhs deth Serrat.
 
Ua bèra sinfonia interpretada pera natura sense director que l’amie, ena que solament i manque eth “solo” dera melodia deth dalhàire Armand quan enline (enlinaue) era sua dàlha.
 
Era gaimanta gent d’Arres de Jos e d’Arres de Sus gaudissen impasibles de benlèu ua des mes polides vistes deth País. Arres ei plaçat capinaut, des de hè sègles, aquiu delà on eth solei s’amague en Aran cada dia des de hè milèrs d’ans. Un arrepervèri locau senténcie damb sabença e ironia, “Oc, ara qu’eth solei ges per Arres…”quan quauquarren ei irremediable e ei dehòra de temps.
 
Ei un pòble que se pot vantar d’auer mestièr, lèu totes es sues cases, coma cònste ena sua web oficiau, an eth nòm dera activitat ara que se dedicauen es sos propietaris: Farrè, Barber,Teishiner, Sarte, Abelhèr, Sajust, Pallas, Monge, Mosso, Cabrè, Cabalè.
 
Ath delà d’aguesti atractius, Arres a ua fotografia, motiu d’aguest article, que embarre bèth senhau de mistèri digne dera trama der extraordinari roman Òc de Griselda Lozano, qu’ei un present de mistèri e poesia a parts parières. Istòria ena que, a propòs, es sons personatges literaris, en capítol 52 deth “best seller”se botgen pes scenaris d’aguest pòble.
 
Era fotografia qu’a desvelhat eth mèn interès ei en blanc e nere prenuda en Arres de Jos apuprètz entre 1900-1920 (veir fotografia) e en era apareish ua glèisa que pendent ans toti mos auem pensat qu’ère era de Sant Fabian, ua glèisa romanica deth sègle XI que pòt visitar-se, aué en dia, quasi ara entrada deth pòble e que a estat fotografiada milèrs de viatges per centenats de toristes.
 
Maugrat açò, ua analisi detalhada dera fotografia me hè a suspectar qu’era tan repetida vista dera glèisa, non ei pas era de Sant Fabian. I a un detalh contradictòri en imatge: eth petit campanau dera actuau glèisa de Sant Fabian a ua estructura entà ua campana, deth temps qu’era qu’apareish ena nòsta misteriosa fotografia presente ua estructura entà dues campanes. Dilhèu ua reforma posteriora, explicarie era diferéncia, mès era fotografia tanben mòstre qu’eth hiestron dera paret de cogant a forma de crotz e ei diferent deth dera actuau glèisa qu’ei redon e talhat en pèira aprofitant ua estela romana. Dilhèu bèra auta reforma, mès ua naua analisi semble indicar que non ei pas Sant Fabian, ja qu’er angle que formen es dues vessantes deth tet ena fotografia ei de 145º , tant qu’era actuau Sant Fabian a un angle d’uns 90º.
 
È prenut ua fotografia des deth madeish angle e des deth madeish lòc qu’era de 1900-1920 e era ubicacion dera glèisa de Sant Fabià en prumèr plan ei practicaments imposible, serie ath miei dera carretera de Vilamòs.
En tot açò, testut, continui tumant tamb eth mistèri e trapi ua fotografia depausada en Arxiu Fotogràfic deth Centre Excursionista de Catalunya, concrètaments era AFCEC_SOLER_D_1039 prenuda per Juli Soler i Santalò tanben en 1907 que tanpòc ajude a esclarir eth mistèri , se non mes lèu a endrabar eth camishèth, donques qu’identifique era glèisa dera que parli coma de Sant Fabian.
 
Fin finau un ampliament der imatge hè a tresluder de patac, coma un flòc de bones èrbes, un detalh inapercebut enquia alavetz que fenís per confirmar qu’era misteriosa fotografia reprodusís ua glèisa inexistenta actuauments: ath hons der imatge e darrèr dera glèisa deth prumèr plan, apareish ua dusau gleisa, era actuau glèisa de Sant Fabian!
 
Donques Arres non a o auie tres glèises, se non quate: Sant Pèir en Arres des Sus, Sant Joan ath miei deth camiàs[2], Sant Fabian en Arres de Jos e era misteriosa glèisa dera fotografia que siguec bastida a pogui mètres dera de Sant Fabian.
 
Arrés en Arres arren sap dera glèisa dera fotografia, ne tansevolhe es mès vielhs. Semble non sonque auer desapareishut dera sua ubicacion sagrada mès tanben dera memòria de toti, sonque dera de Manel des deth Barber, que viu deuant d’a on aurie estat plaçada era glèisa e qu’ei eth que sauve es claus de Sant Fabian. Manel arrebrembe auer entenut ara sua mair-sénher hèr referéncia a “qu’ena pardia plea d’arrominguères, limacs e ludèrts a on pèishen es crabes, qu’i a deuant de casa i auie ua glèisa”.
En quin cas que sigue, era fotografia d’autor anonim depausada en Archiu en Arròs ei datada apuprètz en 1920 e un diboish de Maurice Goudron, que reprodusís era madeisha scèna tanben depausat en Arròs ei datat en an 1881.
 
Alavetz e aumens enquia aqueres dates era glèisa deth retrat existic.
 
A compdar d’alavetz...
 
Siguec abrismada?
 
Pòt desaparéisher ua glèisa?
 
Pòt desaparéisher en tan pòc de temps?
 
Pòt desaparéisher dera nòsta memòria?
 
Dilhèu mos l’a panada eth lairon deth temps?
 
Son es sues pèires sagrades enes parets de bèra porcingla?
 
Erosaments en Arr era gent deth Archiu, qu’an fòrça mestièr, velhen tà que non desapareishen entà tostemps ne es imatges, ne era copadissa memòria deth nòste passat e entà que beth dia non mos calgue planhèr, “Oc, ara que ges eth solei per Arres…”
 
 
Fin finala a punt de fenir aguest article, entà ahíger mes mistèri, mès entà calar rigor istorica en aguesta pagalha de tèxte, e méter un sinhau de lum ena interessanta e misteriosa fotografia d’Arres, embadoquit liegi ar erodit Santiago Temprado ena sua òbra Arres que concludís qu’en Arres i a sies glèises(6)!!: ua d’eres era nòsta fotografiada, desapareishuda, e fin finala identificada glèisa de… Sant Joan d’Arres de Jos.
 
Trapam dies mès tard en Centre Excursionista de Catalunya ua fòto dera gleisa (AFCECVIDALA0477) qu’ac desembornalhe tot e que confirme a Temprado ja que ei identificada, aguest cop si, coma Sant Joan d’Arres de Jos!
 
Fin deth mistèri, era gleisa que apareish ena fotografia non ei Sant Fabian. Ei era desapareishuda gleisa de Sant Joan d’Arres de Jos. Fin deth mistèri, mès demore eth atractiu d’Arres.
 
Contunhe de meritar era pena gandiar per Arres, posar-se ena hont, a on joguen es capmartèths, feniantejar ua estona e, abans de quan barre era net, préner un cop mès era fotografia de Sant Fabian, sense prèsses ne esdegar-se, aguest còp non desapareisherà, e gaudir dera cauma e d’un nau mistèri.
 
Per qué Arres ei dividit en dus pòbles?
 
A lèu.



[1] Mn. Jusèp Condó, Era Val d’Aran



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

23 de març 14.01h

Força gràcies Joan Francés.
Vam desendrabant eth mistèri......


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 12.59h

Adishatz e mercé ende l'article qui'ns da hami de'n saber mei...

Justament... Un article beròi ací: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/viewFile/261849/376589

Extrèit:
Arres segontes Zamora (1788-1789)
Eth qüestionari lo hè Bernardo Ferrer, rector. Eth lòc de Arres ei dividit en dus vesiats. Er
un nomentat Arres de Sus e er aute Arres de Jos. Era casa der Ajuntament se trap... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de març 00.08h

#2 Òla Tònho. Non sabi era rason des dus pòbles, mès jo è ua teoría personau.
Era glèisa de Sant Joan d'Arres creigui que mès que separar es pòbles, dilhèu les unic, donques m'imagini que se bastic en sègle XVIII quan se deuie hè tanben eth cementèri, probablements en ua epòca on pòbles dera val, entre eri Arres, èren amenaçadi pera pèsta. Dilhèu abantes cada pòble auie eth sòn cementeri ath costat dera sua glèisa romanica, en Arres de Jos ath cant de Sant Fabian o Sant J... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 19.48h

#1 Força gràcies Ricard.
Arres a plan mes tresors a mès des que parli en article, mes cau veirles e "sentirles" aquieu, sustut era aigua que ei present per tot.
Sabes perque en Arres i an dus pobles?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de març 15.49h

Molt polit er article. Un des principaus atractius d'Arres ei era cauma qu'invadís eth parçan, coma molt ben dides, e era magnifica panorámica qu'i a des des dus petiti vilatges entornejats de Prats, a on se pòt arribar a pè pes vielhs carrèrs qu'encara se conserven e que son tan polidi (des deth Pònt deth Pas deth Lop, pes Artigaus, des des Manhadits, des de Vilamòs, des dera Bassa d'Arres...).
N'auie constancia d'aguesta fotografía (a traués de Elisa Ros) e creigui qu'ère plaçada ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

castet   condò  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions