CAPÇALERA: VAU SERENA
CAPÇALERA2: ESTRENA DE L'AN

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 21 de febrièr

Tònho Castet

Dijòus, 23.4.2015 03h00

Er acordeonista querrèr… o dues recomanacions entath dia de Sant Jòrdi


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Generalitat de Catalunya




Etiquetas
castet, istòria grafica daran, libres, òc, sant jòrdi

Recomani dues òbres que pas pòden mancar ena bibliotèca de cap e  larèr aranés /occitan: Istòria grafica d’Aran, ua òbra plea d’imatges bèths e Òc un roman ramplit de paraules bères.
 
Era prumèra, Istòria grafica d’Aran ei ua òbra superlativa en fòrça sensi. Ei un libre que podem daurir de manèra indistinta per quinsevolhe des sues 496 pagines entà immergir-mos en passat deth nòste país e connectar damb era vida vidanta, era istòria, eth païsatge, era arquitectura, era mòda, es hèstes, er espòrt, eca. des nòsti ancessors.
 
Enes fotografies en blanc e nere des sues pagines es nòsti ancessors an demorat inmortalizadi en un instant dera istòria e mos guarden as uelhs, coriosi e capinauti. En aquet moment èren alièni a qu’eth sòn imatge trauessarie eth temps entà hèr part d’aguesta magnifica òbra grafica que mos permet gaudiren tot contemplar doçament cada imatge. Damb aguest libre enes mans podem complir eth sòn que bèth un auem agut quauque còp de viatjar en temps coma es protagonistes de Shivau de Tròia e passejar-mos pes lòcs e episòdis dera nòsta istòria. En tot virar quinsevolhe des sues pagines, en quin cornèr, imatge o scèna que sigue mos podem trobar a quinsevolhe des nòsti ancessors en tot guardar-mos damb cara de bona gent erosa, sense preocupacions. En libre i a sustot persones umanes qu’an demorat fixades ath païsatge e ath temps damb un solet  ”clic”. Desde aquera imatge fixa, podem imaginar, soniar, inventar, faular ua trama e ua istòria entà cada personatge. Eth libre a fòrça contengut e multiples lectures.
 
A jo m’an interessat especiuaments es fotografies de musicians, bandes e orquèstres damb es sòns estruments. En aguestes fotografies s’aprècie claraments quina ère era formacion des orquèstres e es sues posibilitats cromatiques. I a molti estruments solistes, d’auti estruments entà executar dusaus votzes e estone era abséncia deth baish e eth  contrabaish, çò que seguraments auie de limitar es posibilitats ritmiques ath moment de tocar es cançons. Es fotografies son fòrça interessantes pr’amor que mòstren era evolucion istorica de quauqui esturments e era desaparicion de d’auti. I a fòrça estruments dera familha de vent e de husta coma clarinets, trompetes,trombons, fiscorns, bombardins, saxo e quauqui estruments desconeishudi aué en dia. En ua des fotografies apareish un estranh estrument, que plan poderie èster eth desapareishut “serpent” dera familha de vent, qu’encara que fòrça limitat enes sòns posibilitats servie ena glèisa entà qu’es feligresi non perdessen pas eth ton en cant de “Vèspres”.
 
En ua aute coriós imatge, ena plana 465 apareish un acordeonista damb er estrument ath revèrs, eth teclat de piano entà executar era melodia ara man quèrra e eth clavièr de botons entà executar er acompanhament ara man dreta. O plan se tracte d’un faus musician que s’a penjat er acordeon soque entà préner era fotografia o se tracte d’un musician querrèr, qu’ère un autentic vertuós dera acordeon (sajatz de tocar ath revèrs er acordeon!).
 
En fin se guarde coma se guarde eth libre ei ua autentica jòia, non sonque entàs amorosi dera musica mès entà quinsevolhe que volgue conéisher eth nòste passat. En tot guardar es imatges d’aquera magnifica òbra ei ben facil d’arribar ara conclusion qu’eth nòste país e es sues gents an auançat e fòrça enes darrèri decènnis. Era gessuda ara lum deth libre ei ua bona mòstra d’aguest melhorament.
 
Coma didia en article “Es arrominguères” en Jornalet, …”Guardat des de dehòra estone era grana produccion artistica, culturau, esportiua, eca. que genère eth nòste país en relacion as sues dimensions e as sòns recorsi”. 
 
 
Era auta obra que recomani ei Òc dera escrivana Griselda Lozano Carvajal. A estat er succès editoriau sense precedents ena literatura deth nòste País, era edicion deth roman Òc en occitan dera recercaira e escrivana Griselda Lozano Carvajal, que s’a plaçat enes “tops” de vendes de diuèrsi portaus de venta per internet.
 
Sense cap de dobte Òc ei un fenomèn literari que non podem desbrembar de crompar entath dia deth libe. Es que coma jo auem degustat era edicion castelhana e era edicion occitana, demoram despacienti per auer enes nòstes mans eth continuament dera istòria.
 
Encara que comprenem qu’era rapiditat ei pelejada damb era rigor istorica dera recercaira, era escrivana rebat ena òbra ua beutat linguistica de trobairitz e ua prigondor argumentau. Ei ua òbra hèta damb eth primor qu’es sòns personatges elaborauen es sòns pergamins, sense prèssa, damb autentiques filigranes en cada pagina, en cada scèna, en cada païsatge
 
Me cau coheissar que m’a sedusit,  ja ne sò en aguest moment ena tresau lectura, aguest còp en version occitana. Quauques des sues planes, especiuaments es que descriuen era simfonia des paratges d’excepcion dera val des aranesi,  excedissen era pròsa e se convertissen en autentica poesia. Era mia prumèra lectura siguec necessàriaments rapida pera intriga qu’acace ath lector a auançar ena trama. Era dusau lectura ei recomanabla entà recrear-se ena rigor des episòdis e des lòcs istorics e era tresau, ja ena nòsta polida  lengua, er occitan, entà gustar era poesia que se vèsse en es sues planes.
 
Tant Òc com Istòria Gràfica d’Aran parlen dera istòria deth noste país, era prumèra tamb paraules qu’evoquen bèths imatges e era dusau tamb bèths imatges que non an de besonh paraules.
 
Erós Sant Jòrdi a toti.
 
 
 
 


Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran, 2015, Aran, istòria grafica, Pagès editors, 486 pagines.
 
LOZANO, Griselda. Òc. Edicions Larkos (Barcelona), 2014. 632 paginas. 26,28 èuros.



publicitat
BANER1: AOF



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions