CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 6 de decembre

Tònho Castet

Dissabte, 13.6.2015 03h00

Es bèsties prumèr, dempús es persones


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargament


En tot passejar sense prèsses pes carrèrs des nòsti pòbles en Aran e en tot fixar-mos enes petiti detalhs arquitectonics des bastisses, podem encara veir en quauques ues d’eres un coriós element, que fistonaue a començaments deth sègle XXu es lumedans des bòrdes e palhèrs deth nòste País. Hèsqui referéncia ara placa metallica dera assegurança d’incendis.
 
Aquera placa, coma era dera fotografía qu’ei prenuda en çò de Jusèpa de Vilamòs, ath delà d’un element publicitari dera Companhia d’Assegurances, servie entà identificar qu’aquera bòrda, palhèr o casa ère assegurada, generauments contra incendis.
 
Encara que poderíem remontar-mos ath Temps d’Antes ei ena Epòca Modèrna a on trobam es origines des assegurances coma les coneishem aué en dia.
 
En 1698 ena tauèrna Lloyd’s de Londres se comencèren a crubar es prumères cotizacions entà corbir es sinistres des vaishèths. Aqueres cotizacions corbien e resquitauen es pèrtes causades per en·honsament des vaishèths anglesi que hègen es dangeroses singladures dera epòca per ues mars que non èren tan tranquilles coma era Bassa d’Arres. Quauque còp tanben serviren entà pagar eth rescat de quauque capitan capturat pes pirates, que non concedien massa temps entà amassar es sòs.
 
Ara assegurança maritima li seguic era d’incendis que se popularizèc enes zònes ruraus. A principis deth sègle passat en Aran ère freqüent veir era placa dera assegurança contra incendis en fòrça bastisses. Çò mes interessant ei qu’era major part des bastisses protegides pera assegurança non èren pas es cases, a on abitauen es persones, mès es bòrdes a on viuie eth bestiar. Encara qu’era majoritat des rolhades plaques d’assegurança que se conserven son actuauments enes cases, auem constatat que fòrça d’aqueres èren bòrdes anterioraments. Açò mos da ua idèa dera grana importància qu’auien es animaus laguens eth organigrama d’aguesta unitat productiua qu’ère era “Casa” e era “Familha”. Calie suenhar en prumèr lòc as bèsties, donques que d’eres depenie era subsistencia dera familha. Era poténcia economica dera “Casa” ère restacada damb es caps de bestiar que possedie. Quan mès caps de bestiar mes forta ère era “Casa”, encara que tanben major consum d’èrba en iuèrn entà neurir-les.
 
Era composicion basica dera bòrda d’ua familha estandard ère: dues vaques, un shivau, cavala o macho, un somèr, ua arramada d’oelhes, quauques crabes, pòrcs, era garièra tamb es conilhs e era poralha, polois, auques, lits, era lòca tamb es porets, eth poth e…. eth can, tostemp eth can.
 
Entda eri ère era bòrda, que tamb eth corrau èren deth domeni deth bestiar. Ac podec verificar en ua escasença oncle Yves de Tolosa, qu’en ua visita garèc era sua Mobylette ena bòrda e londeman es crabes li auien escurat es cables des frens e, per paur a espatlar-se o que lo multèssen es carabiners,  auec de contunhar eth viatge damb eth car de “La Primera del Flamisell”.
 
Damb aguesta batúria a protegir, es bèsties èren fòrça mès qu’“òm mès dera familha”. Es nòsti ancessors aranesi èren en un cèrt sens deth tèrme, “animalistes” que suenhauen, amigauen e parlauen as sòns animaus.
 
Era majoritat d’eri(es animaus) auien nòm pròpri (Polida, Morena, Mascarina, Moret, Roi, Linda, Picard, Labrid, Barbin, Moreta, Tròtski,  eca...) e arresponien as ordes que se les dauen en forma de monosílabs, veus tipe interjección ,onomatopeies e fiulets: aaa, entà hèr a caminar ua vaca, iii, entà hèr a marchar un shivau, arriii, entà possar ua montura, ooo, entà arturar ua vaca, shooo, entà parar ua montura, tè-tè, entà hèr apropar a un can, tèsi, entà aluenhar a un can, ali, entà ahiscar a un can, ti-ti, entà cridar as garies, Uiish entà aluenhar as garies, brrrr, entà cridar as oelhes, quino-quino entà cridar a un porc, mish-mish entà cridar a un gat, fffuuu entà aluenhar ath gat, tèsi lord!!!, entà culpar injustaments ath praube can d’un pet silenciós e pudent deishat anar a traïson per amo ath cant deth huec mentre compde istòries deth Temps d’Antes as mainatges dera casa en ua heireda net d’iuèrn, en tant  que dehòra en carrèr torbeige de mala manèra. En fin tot un còdi de comunicacion cuert mès eficaç qu’ère partejat pes bèsties e es persones.
 
Deth punt de vista musicau cau soslinhar ua coriosa caracteristica comuna a totes aqueres veus de comandament bisilabiques: es qu’inciten ara accion(ali, arri…) enregistren ua pujada de ton entre era prumèra e dusau sillaba, en tant que es qu’inciten a detier era accion(tèsi, uiish…) enregistren ua baishada de ton.
 
Ei exactaments eth madeish squema de comunicacion emplegat ena armada entà transméter es veus de comandament a trauès deth cornetín d’ordes:
 

Do -> Mi entà activar e quilhar-se,
Mi -> Do entà detier e posà-se.

 Auràn dilhèu es bèsties sentit musicau e apreciaràn es tonalitats? Jo que me sabi!
 
Damb aquera relacion tan intensa non mos a pas d’estonar qu’era mòrt accidentau d’un membre animau dera “Casa” siguesse ua autentica desgràcia e que desvelhèsse era solidaritat des vesins. Quan s’espatlaue ua vaca toti hègen corròp e collaborauen en tot crompar ua partida dera sua carn. Non ei d’estranhar alavetz er interès des aranesi per assegurar as sòns animaus abans qu’ada eri madeishi.
 
Actuauments damb fòrça persones damb mascòtes enes sòns larèrs que son objècte des sòns suenhs e amorasses s’a tornat a generar, encara que per arrasons diferentes as des nòsti ancessors aranesi, tot un corrent “protectritz des animaus” que promò eth respècte e eth suenh des nòstes mascòtes coma èssers viui que son. Ena aseguradora ena que so emboishat acabam de crear ua pionera polissa d’assegurances que corbís totes es ahèrs dera vida(e dera mòrt) des cans e gats deth nòste país, corbís quitament eth coiffeur (…aah se eth praube Pairin lheuèsse eth cap!). Era polissa a ua grana capitada entre es proprietaris de cans e gats.

Eth can ei eth melhor amic der òme” ei ua frasa qu’ei de plea actualitat e pera qu’eth descrabestat deth mèn amic Joan, qu’a mens vergonha qu’un gat en ua matança, se guanhèc dues cogotades dera sua hemna e siguec qualificat de maschista enes hilats sociaus. Tractèc de demostrar era exactitud dera frasa en tot prepausar eth següent exercici: “Embarra ara tua hemna/ome e ath tòn can pendent ua ora ena mala deth coche e quan la dauriràs veiràs qui des dus serà mes content de veder-te”.
 
Era següenta condina dèishe intuir que bèsties e persones èren ath madeish nivèu:
 
 
Sense lum[1]
 
En un pòble dera Val d’Aran, quin nòm mos cau carar[2], er amo d’ua casa prenguec era lum, ena velhada, e se n’anèc entà anar veir es machos ena bòrda que avien agarrada damb era casa. En arribar ena bòrda, un macho que tirèc ua pernada, e amortèc era lum qu’er amo portave ena man; alavetz se metec a cridar, tant que podie, ara sua hemna:
 
— “Tònha! Ò Tònha!... Hè lèu! baisha era lum!
— Qué i a de nau?—  responec era sua hemna, de naut estant.
— Eth macho qu’a tirat ua pernada; e non sabi se m’a tocat a jo, ò ara paret…”
 
Ère mès bèstia er amo qu’eth macho. Deuie èster de Vilamòs (eth macho digui…).
 
En psicologia se considère qu’es mainatges que mautracten as animaus son candidats a desvolopar comportaments violenti ena edat adulta e qu’es societats que mautracten as sòns animaus acaben mes endauant mautractant as sòns pair-sénhers. Donques tractegam damb afècte non sonque as animaus e as persones mès tanben a tota era natura, qu’ací en Aran ei tan generosa  e ara que tant li deuem. En aguest paradís qu’ei eth nòste país i a lòc entà toti quitament entar os, eth lop…(…ah s’eth praube papa lheuèsse eth cap!).
 
Mos cau hèr coma Cisco eth d’Assisi, patron des ecologistes, que tamb eth sòn esperit franciscan hège servir, hè sègles es tèrmes “frair lop” e “fraia lua” enes sòns dialògs damb era natura.
 
Donques, “Pax et bonum” a toti!




[1] Sense lum, J.Condó-Sambeat en l’Armanac dera Mountanho de 1914. l’Escolo deras Pireneos.(facilitat per Eric Gonzales de Pau)



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

13 de junh 22.19h

Una cronica apassionanta


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de junh 18.08h

Foto:J.A. Castet
Ço de Jusèpa(Vilamòs)
Agost de 2012


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de junh 17.30h

molt bo


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions