CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 9 de decembre

Tònho Castet

Dissabte, 15.8.2015 03h00

In Dei Nomine. Amen


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Atau que comence eth prumèr manuscrit de “Casa Lucia” de Vilamòs (Val d’Aran).
 
Ère eth 30 d’Agost de 1682, dimenge. En Espanha que reinaue Carlos IIu “Er Encantat” e mès ensús de Pontaut, en França Loís XIVau, eth “Rei Solei”. Ère eth dia des nòces entre Lucia Pedarròs, ua polida gojata de vint ans que se maridaue tamb Andrè Monge de trenta ans, es dus de Vilamòs.
 
Era nòvia Lucia arrecep coma dòte era casa pairau, qu’a compdar d’alavetz prenerà eth sòn nòm “Çò de Lucia” e acuelherà as catorze generacions següentes dera familha enquia aué.
 
Era casa, coma pòt veder-se ena fotografia, seguís en pè alièna ath pas deth temps en tot acuélher as succesors de Lucia e Andrè.
 
Es capitulacions matrimoniaus entre Lucia e Andrè son eth prumèr des près de dus cents manuscrits recuperadi d’ua vielha mala trobada en tot oishinar en humarau. Aué toti es documents son depausadi en Archiu Generau d’Aran e mos compden era petita istòria d’ua casa,  d’ua familha e des que i an demorat pendent mès de tres sègles: es neishences, es nòces, es mòrts, es eretatges, es testaments, es crompes, es alegries, es malurs, en fin…er itinerari vitau d’ues persones en un tròç de temps e un tròç de territòri.
 
Encara qu’eth nòm “Casa Lucia” demore sense alterar des de 1682, eth cognòm dera familha, junhut ath der eretièr experimente quauque cambi a trauès des matrimònis:
 

Pere Pedarròs → Andrè Monge → Victorien Monge → Nadau Monge → Jacinto Monge → Carlos Monge → Francisco Monge → Jaime Castet è Francisco Castet → Pilar Castet →…
 
Impressione pensar que des dera pòrta dera Casa aué contemplam exactaments es madeishi païsatges que pendent aguesti 333 ans vedien es nòsti ancessors cada dia pendent tota era sua vida: èra Maladeta, eth cimalh der Aneto nheuat, era Montanha de Delà, era Cabana d’Arró, eth Pujolàs de Santa Bárbara, eth campanau dera glèisa de Santa María e eth solei que ges per Arres. Arren d’açò a cambiat bric des d’alavetz.
 
Coma qu’es arbes genealogics son un engüeg e sonque interèssen ath que les diboishe, guardarè de no agaçar-vos damb toti es eveniments des manuscrits e sonque soslinharè quauqui episòdis e donades interessantes.
 
Eth document le redacte mossen Jaume Aunòs des de Joanchiquet, rector de Vilamòs.
 
Es tèxtes que son escriti en catalan dera epòca, trèt de quauques invocacions en latin, en tant qu’es uniques expressions en aranés son es referéncies as nòms des cases, es prats, es tèrres, es bòsqui, es lòcs.
 
Era casa que Lucia arrecep coma dòte ei avalorada en 70 liures, moneda dera epòca ena Val, en tot compdar que cada liure vau  dètz reaus e cada reau vau  vint ardits. Un paredèr que guanhaue alavetz cinc reaus de jornau en tant qu’un mosso dus reaus diaris, per çò qu’era valor dera casa equivalerie a un an e miei de trabalh d’un mosso en tot trabalhar de deluns a diuendres.
 
Ath delà de diuèrses finques Lucia arrecep coma dòte cent liures, “dues pelhes tamb cuadrat, mieja flassada e d’autes causes”(sic). Andrè apòrte coma dòte 16 liures, er equivalent a ueit jornades de trabalh d’un mosso.
 
En complir-se es 28 ans des sues nòces Lucia e Andrè concèrten ues nòces multiples en tot maridar ath madeish temps as sons dus hilhs Vitorien e Catarina damb d’auti dus frairs dera familha Morell de Vilamòs, Joana e Bertràn.
 
Lucia, era praubeta, sonque viuec enquias 48 ans d’edat, en tant qu’era majoritat de hemnes dera familha semblen transmeter-se eth gèn dera longa vida e es manuscrits de Casa Lucia enregistren edats d’enquia 80 ans. Era majoritat des maridatges formadi pendent aqueri tres sègles se compausen d’òmes damb edats entre dus e dètz ans màgers qu’es sues hemnes. Era mieja de hilhs per matrimòni ei de tres.
 
Es leis de Mendel se manifèsten de manèra evidenta en arbe dera familha: ena generacion catorze a compdar de Lucia apareish un mainatge Pau, neishut en 2009, qu’ei ua reproduccion exacta d’un ancessor sòn Yves, neishut en an 1936. De manèra estonanta Pau non ei sonque ua replica d’Yves en aspècte fisic mès tanben enes regues de caractèr, expressions, postures, eca…
 
Es nòms des persones mès utilizadi qu’apareishen enes manuscrits son es següents:
 
ÒME: Bertran, Victorien, Nadau, Blasi, Andrè, Pere, Jaime, Martin, Jacinto, Carlos, Pere Joan, Joan Pere.
 
HEMNA: Eulària, Lucia, Blàsia, Catarina, Marieta, Maria Joana, Joaquima, Ana Maria, Francisca, Maria, Pilarita, Roseta.
 
Aué, mès de tres sègles dempús es pèires de Casa Lucia seguissen en sòn lòc en tot sostier era casa qu’acuelh as sons succesors. Uns descenents que contunhen de parlar era madeisha lengua aranesa que seguraments parlauen Lucia e Andrè en 1682.
 
Era permanéncia en temps dera Casa, era familha e era lengua aranesa son quasi un miracle istoric.
 
Son seguraments quauqui uns des elements comuns que mès an contribuït a que perdure era nòsta identitat damb eth pas deth temps.
 
Enguan, eth pròplèu 30 d’Agost de 2015, tanben en dimenge, mès 333 ans dempús, hestejaram  eth 333u Aniversari de “Casa Lucia” de Vilamòs (Val d’Aran).
 
Lucia e Andrè seguraments serien plan erosi en tot veir qu’aué en dia pas sonque se contunhe de parlar en aranés en nòste País, mès qu’ath delà s’escriu, se lieg e se publique en mejans coma Jornalet ena madeisha lengua qu’eri utilizèren aqueth 30 d’Agost de 1682 entà prometer-se amor etèrn damb un “Òc, que voi”.
 
Ada eri eth pròplèu dia 30 anarà dirigit eth nòste aumenatge. Ada eri e a toti es que an sabut mantier viui a trauès deth temps era familha e era lengua aranesa.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

16 d'agost 16.58h

Ei ua tradicion pirenenca de trasméter es noms de casa en plaça des noms "de familha". Eth mei coneishut des bearnés, Bernadòta, ei er arrèr-arrèr-hilh d'un Pèir de Bernadòta (+1649) hilh de Joandon deu Poei e de Germana de Bernadòta, qui donèt eth nom dera sua casa ar òmi...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 13.50h

Fòrça Gràcies Tònho


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 12.25h

Planvolut Tònho,
Era vertat, vertat, me cau dider-te Tònho que dempús de liéger tot, sò 'levitant' peth cèu plan ensús er aguesta tèrra aranesa des mèns mès ancians parents. Gràcies Mª Lluïsa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'agost 09.31h

Aué qu'ei era Hèsta Major de Vilamòs.
Donques bona hèsta a toti.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions