Dijòus, 10.9.2015 03h00
Mossen Jusèp Amiell
Autar dera glèisa de Vilamòs
Coma cada an, çò de prumèr que hèsqui en caucigar tèrra aranesa enes mies vacances d’estiu, antes de començar a gandiar e romar pera Val, ei visitar ath mèn antic mèstre e amic Mossén Amiell. Era nòsta amistat se bastic en decènni des seishanta pendent es ueit ans en que siguec eth mèn mèstre e Prefecte aquiu delà ena Seu d’Urgelh. Aquiu siguec a on éth m’inicièc ena lectura des autors aranesi e semièc en jo era passion e era tirada pera cultura e era lengua occitanes.
Donques ena visita d’agost passat a Aran e entà profitar era jornada que compartirem amassa l’acompanhè e ajudè ena prumèra missa deth maitin que diguec ena Capèla dera Residéncia Sant Antoni. Ua polida missa, tè. Celebrada ath madeish temps en diuèrses lengües: sermon en aranés, lectures en castelhan, fragments litúrgics en catalan e cants en aranés.
Un exercici de plurilingüisme ena mès plasenta normalitat. Beròia missa plurilingüe, poliglòta, polifonica dideria jo en tot aplicar un tèrme musicau.
Nòste Senher Benedit que deu èster poliglòta e que deu comprener es oracions en quin idiòma que sigue.
Pera net en sopar deth 333au aniversari dera fondacion de Casa Lúcia en Vilamòs, un aute exercici de plurilingüisme: compartirem magra, porron, taula e convèrsa damb absoluda normalitat en aranés, catalan, francés, espanhòu, occitan lengadocian e galhec. Pensa s’era lengua jamès a estat un trebuc en Aran, ath contrari.
Ena convèrsa damb Mossén Amiell, tractèrem er ahèr dera manca de capelhans e li demanè peth nombre de sacerdòts que i a ena Val d’Aran. M’arresponec “dus e miei”. En un acte de modèstia se compdèc ada eth madeish solet coma “miei capelhan” pera sua condicion de retirat.En realitat en tota era Val auem unicaments dus capelhans en actiu qu’atien totes es parròquies. Aguesta manca d’efectius provòque qu’en estiu enes dies de major concentracion de Hèstes Majors e autes celebracions les calgue hèr campuletes oraries entà arribar a temps a totes es celebracions.
Maugrat açò eth rèste de dies der an es glèises des petites parròquies que son quasi uedes, trèt des enterraments.
En Aran disposam d’un capelhan per cada apuprètz 5.000 abitants, ua chifra plan holada se la comparam tamb es ratis nacionaus o autonòmics. Dus capelhans entà 29 parròquies poden arténher a díder missa, mès eth mestier pastorau d’un capelhan ei plan mes larg que díder era missa. Quina grana diferéncia tamb “eth temps d’antes”, en qu’era Val disposaue de mès d’un centenat de capelhans.
Coma ei documentat en ua lista der an 1844 alavetz i auie en Aran 113 capelhans. Sonque en Caneján cònsten recensadi en aquera epòca 8 sacerdòts.
Pes cognòms dera lista que ei facil d’endonviar qu’era majoritat d’eri èren persones arraïtzades e neishudes ena Val:
#2 ola Manèl:
Fòrça gràcies pera importanta informacion.
Ac ignoraua.
Gràcies peth link
"Erosaments disposam des tèxtes sagrats arreviradi ara nòsta polida lengua peth quite Amiell", aquò's pas del tot corrècte. I podèm ajustar quicòm mai.
En la nòstra lenga avèm lo 'Nau testament' revirat DEL CATALAN -d'aprèp la Bíblia catalana interconfessionala- per mossen Amielh, avèm lo 'Petit missau' aranés, avèm los 'Salms' en aranés.
E quicòm mai. Avèm el Nòu Testament valdés, avèm los Evangelis revirats en 1981per Cantalausa, avèm los 'Salmes' revirats per Cubainas en... Legir la seguida
La manca de caperans que parlan la lenga ei vasuda mei problematica que la de caperans qui la volhan utilizar ende díser messa. En un país occitan ont a maugrat deus proclams e deus fantasmes, la mei granda part deus qui parlan la lenga naturaument son catolics.