CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 9 de decembre

Tònho Castet

Dijòus, 10.9.2015 03h00

Dus capelhans e miei


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


Mossen Jusèp Amiell

Autar dera glèisa de Vilamòs




Etiquetas
amiell, aran, castet, glèisa, mèssa, missa

Coma cada an, çò de prumèr que hèsqui en caucigar tèrra aranesa enes mies vacances d’estiu, antes de començar a gandiar e romar pera Val, ei visitar ath mèn antic mèstre e amic Mossén Amiell. Era nòsta amistat se bastic en decènni des seishanta pendent es ueit ans en que siguec eth mèn mèstre e Prefecte aquiu delà ena Seu d’Urgelh. Aquiu siguec a on éth m’inicièc ena lectura des autors aranesi e semièc en jo era passion e era tirada pera cultura e era lengua occitanes.
 
Donques ena visita d’agost passat a Aran e entà profitar era jornada que compartirem amassa l’acompanhè e ajudè ena prumèra missa deth maitin que diguec ena Capèla dera Residéncia Sant Antoni. Ua polida missa, tè. Celebrada ath madeish temps en diuèrses lengües: sermon en aranés, lectures en castelhan, fragments litúrgics en catalan e cants en aranés.
 
Un exercici de plurilingüisme ena mès plasenta normalitat. Beròia missa plurilingüe, poliglòta, polifonica dideria jo en tot aplicar un tèrme musicau.
 
Nòste Senher Benedit que deu èster poliglòta e que deu comprener es oracions en quin idiòma que sigue.
 
Pera net en sopar deth 333au aniversari dera fondacion de Casa Lúcia en Vilamòs, un aute exercici de plurilingüisme: compartirem magra, porron, taula e convèrsa damb absoluda normalitat en aranés, catalan, francés, espanhòu, occitan lengadocian e galhec. Pensa s’era lengua jamès a estat un trebuc en Aran, ath contrari.
 
Ena convèrsa damb Mossén Amiell, tractèrem er ahèr dera manca de capelhans e li demanè peth nombre de sacerdòts que i a ena Val d’Aran. M’arresponec “dus e miei”. En un acte de modèstia se compdèc ada eth madeish solet coma “miei capelhan” pera sua condicion de retirat.En realitat en tota era Val auem unicaments  dus capelhans en actiu qu’atien totes es parròquies. Aguesta manca d’efectius provòque qu’en estiu enes dies de major concentracion de Hèstes Majors e autes celebracions les calgue hèr campuletes oraries entà arribar a temps a totes es celebracions.
 
Maugrat açò eth rèste de dies der an es glèises des petites parròquies que son quasi uedes, trèt des enterraments.
 
En Aran disposam d’un capelhan per cada apuprètz 5.000 abitants, ua chifra plan holada se la comparam tamb es ratis nacionaus o autonòmics. Dus capelhans entà 29 parròquies poden arténher a díder missa, mès eth mestier pastorau d’un capelhan ei plan mes larg que díder era missa. Quina grana diferéncia tamb “eth temps d’antes”, en qu’era Val disposaue de mès d’un centenat de capelhans.
 
Coma ei documentat en ua lista der an 1844 alavetz i auie en Aran 113 capelhans. Sonque en Caneján cònsten recensadi en aquera epòca 8 sacerdòts.
 
Pes cognòms dera lista que ei facil d’endonviar qu’era majoritat d’eri èren persones arraïtzades e neishudes ena Val:
 

Abadía, Ademà, Amiell, Aner, Arjò, Arró, Baquería, Barra, Berart, Bernadets, Bruna, Cau, Caubet, Castet,  Consul, Decors, Demiquel, Deò, Escala, España, Jaquet,  Medán, Moga, Monge, Nart, Paba, Pena, Peremartí, Peremiquel, Portolà, Pujol, Riu, Saforcada, Sala, Sans, Sirat, Soca, Subinach, Subirá, Vergés, Vidal.
 
En Aran, ara actuau manca de sacerdòts se junh era dificultat de celebrar eth culte ena nòsta lengua. Actuauments en tota era Val sonque ua missa ara setmana (Vielha entàs 19:30h dimenges e hèstes) se celèbre en aranés peth canonge Amiell, darrèr capelhan que parle er aranés.
 
Predicar en aranés, batiar en aranés, confirmar en aranés, combregar en aranés, maridar en aranés, extremaunciar en aranés, pregar en aranés, coheissar-se en aranés, penedir-se en aranés….que son bones manères d’enfortir era nòsta lengua qu’en parçan religiós ei entecada e en clar desauantatge. En nòste País auem ues polides glèises, bèra ua desmangoriada coma era de Arres. Qu’en cau suenhar es pèires, tiò,  mes tanben era llengua que s’i parle laguens.
 
Erosaments disposam des tèxtes sagrats arreviradi ara nòsta polida lengua peth quite Amiell e auem er astre de compdar, quan l’auem de besonh, damb “miei capelhan” aranés que vau per “miei centenat” pera sua impagabla contribucion ara lengua ara cultura e ara istòria deth nòste País.
 
È ací quauques des sues òbres e distincions: Petit Missau Aranés (1978), Crotzes e drapèus istoriques dera Val d’Aran, Nau Testament (2010), Salms (2011),Prèmi Lengua Viua (2004), Medalha d’Or deth Conselh Generau d’Aran(2010), Creu de Sant Jordi(2012), Canonge del Capítol Catedralici del Bisbat d’Urgell.
 
Dera madeisha comunitat eclesiau an gessut prepauses entà remplaçar era manca de sacerdòts: mès participacion des laics, era egalitat des hemnes ena Glèisa, ordenacion d’un nombre mès gran de diàques, accès ath ministèri de persones veudes o maridades e ua prepausa fòrça imaginativa, hèta per un collectiu de sacerdòts progressistes: celebrar era missa tamb videoconferéncia.
 
Entad açò sonque calerie hicar pantalhes enes parròquies connectades a ua glèisa basa. Era celebracion la presidirie un religiós o un laic, qui repartirie es òsties en moment de combregar.
 
Encara que des d’un punt d’enguarda teologic era missa transmetuda a distància e en ua pantalha pas ei valida entà complir damb eth precèpte dominicau, des d’un punt d’enguarda morau, era abséncia de sacerdòt e era dificultat deth desplaçament pòden relheuar deth precèpte dominicau, segontes eth  Codi de Dret Canonic (can. 1248 §2). Ua possibilitat mès sèrie profitar eth servici de bus escolar entà botjar as feligresi enquia ua missa centralitzada en ua parròquia.
 
Totes es prepauses anteriores, que poden semblar ua lhocaria, son perfèctaments valides entà Aran pr’amor de preservar era preséncia der aranés en encastre religiós. Ath delà de tot aquerò, ua auta mesura que contribuirie ara normalizacion dera nòsta lengua serie era emission dera missa dominicau en aranés retransmetuda en dirècte per Aran TV des dera glèisa de Sant Miquèu de Vielha.
 
Justaments auem es exemples des misses retransmetudes des de Montserrat per TV Lleida, El Punt TV o La Missa de TVE-2, eth programa mès ancian en catalan a quini responsables cau demanar-les qu’emeten quauqua missa en aranés.
 
Totes aguestes prepauses son d’aplicacion immediata en present. Entath futur Diu Nòste Senhor, que tanben parle aranés, ja provedirà. Amen.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

20 de setembre 23.16h

#2 ola Manèl:

Fòrça gràcies pera importanta informacion.
Ac ignoraua.
Gràcies peth link


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de setembre 22.42h

"Erosaments disposam des tèxtes sagrats arreviradi ara nòsta polida lengua peth quite Amiell", aquò's pas del tot corrècte. I podèm ajustar quicòm mai.
En la nòstra lenga avèm lo 'Nau testament' revirat DEL CATALAN -d'aprèp la Bíblia catalana interconfessionala- per mossen Amielh, avèm lo 'Petit missau' aranés, avèm los 'Salms' en aranés.
E quicòm mai. Avèm el Nòu Testament valdés, avèm los Evangelis revirats en 1981per Cantalausa, avèm los 'Salmes' revirats per Cubainas en... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de setembre 13.55h

La manca de caperans que parlan la lenga ei vasuda mei problematica que la de caperans qui la volhan utilizar ende díser messa. En un país occitan ont a maugrat deus proclams e deus fantasmes, la mei granda part deus qui parlan la lenga naturaument son catolics.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions