CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 6 de decembre

Tònho Castet

Dissabte, 17.10.2015 03h00

Er aranés… dera recodina ara universitat


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Cercèr de çò de Joanchiquet en Vilamòs
© R. Ortuno




Etiquetas
aranés, castet, occitan, univrersitat

Que sò ben content de qu’age tornat era tardor.
 
Tamb era Semicalada qu’a tornat eth cors academic e jo qu’è tornat emocionat entara Universitat dempús de quauqui ans.
 
Eth mèn retorn entas aules, non podie èster mès esmogut. Eth seteme passat que te me n’anè entara Universitat de Lhèida entà passar ua pròva de nivèu d’aranés (occitan dera Val d’Aran), entà poder-me matricular enes corsi que s’impartissen en Aran, Lhèida e Barcelona.
 
Entri impressionat en era formidabla e beròia bastissa deth Campus de Cap-Pont. Sò en era Universitat, era cunhèra deth coneishement, eth centre deth saber, eth lòc a on se formen es actors que protagonizaràn es proplèus procèssi de transformacion sociau. Sò en era Universitat de Lhèida.
 
Me cali ena sala a on se realizen es pròves de nivèu. Ei plea coma un buc d’alumnes concentradi enes sòns examens des desparières lengües. Talaments atapida, que me cau esdegar entà arténher ua cagira en cornèr sense estramuncar tamb es morralets dera joenessa.

E ben ma hilha! Semble qu’es lengües e eth sòn estudi desvelhen fòrça interès. Ei ja eth tresau dia de pròves de nivèu e eth flux d’alumnes qu’ei constant e non s’arture pas. Ena taula des examinadors, longa coma er hame de mai, que i son es documents entar examen damb es huelhes de responsa e es caièrs tamb es qüestions e exercicis. 
 
Era documentacion ei  disponibla entàs pròves de nivèu de desparières lengües: alemand, anglés, catalan, chinés, espanhòu francés, italian, rus …e òc, òc. Ací son. Tanben en aranés(occitan dera Val d’Aran). Ath madeish nivèu qu’es auti idiòmes. Aquiu qu’ac as! Er aranés qu’ei ena Universitat, tè.
 
Ua lengua minoritària que quan jo èra un mainatge, delàger diríem, credia que sonque parlàuem en casa, Vilamòs e pòc mes enlà deth Barranc de Rigodero per autan o pòc mès ençà de Hòs per cogant.
 
Ua lengua qu’ara ei presenta enes itineraris formatius d’ua des Universitats damb mès istòria deth nòste país.
 
Ei formidable. Ua lengua minoritària mès damb ua beutat e ua istòria tan dignes coma era des autes lengües presentes ena Universitat.
 
Ua lengua qu’a passat dera recodina ara Universitat en pòqui ans. Moria!, quin gran cambi, quina transformacion e quina emocion. S’ensenhe, s’apren, s’examine, s’escriu, se lieg ena lengua des mèns pairs e açò m’aumplís de fiertat. Embadoquit coma un pipaut, me hiqui en eth mèn lòc e hèsqui er examen, en aranés. Mès que liéger, chapi es qüestions e exercicis, en aranés. Me shaute  trapar qüestions sus tèrmes tan especifics dera nòsta tèrra coma “crespèth”, “gargolha”,  “hartèra”, “hereuèr”, “junhsèga”, “oishinar”, “paom”, … mots tan pròplèus.
 
En tèst non me demanen pas pera aluenhada Ínsula Barataria” deth Quishòt[1], senon pera pròplèu Isla des diamants[2] deth de Montcorbau. Non me demanen pes províncies espanhòles, mès pes sies Terçons.
 
Quina agradabla sensacion. È era pèth de garia. Maugrat qu’eth mèn lexic ei rolhat coma eth borrolh d’ua pardia e era mia gramatica ei shamostida coma era hauguèra en hereuèr, eth temps der examen que se passe lèu, coma un relampit. S’acaben es qüestions. Me manque lòc ena huelha de papèr entà fenir era redaccion en aranés. M’agradarie qu’er examen durèsse tot eth dia, enquia qu’eth solei gessesse per Arres.  Fenisqui er examen e gesqui dera sala erós e capinaut. Era agradabla experiéncia universitària a refortilhat era mia conviccion de qu’er aranés a pervier.
 
Aué que s’ensenhe aranés ena Universitat(Cagira d’Estudis Occitans), s’escriu ena lengua des trobadors (Òc de Griselda Lozano), se publique en aranés (Istòria Grafica d’Aran), se cante ena lengua de Condò (Alidé Sans: Eth Paradis ei en tu), se compause en aranés (Hilh de J.Masana), s’editen audiovisuaus ena lengua de Nart (Vidèoclip NdH de Vero Barrull), s’editen partitures en aranés (Es Paums), se bare ena lengua d’Alienòr[3] (Còlha de Santa Maria de Mijaran, Es Corbilhuèrs de Les, Es Fradins de Vielha, Es Gripets de Naut Aràn, Es Sautarets de Bossòst), se pregue en aranés(Nau Testament arrevirat per Amiell), se partege enes hilats sociaus coma Facebook ena lengua deth de Montcorbau, (Aran, Èra Cròtz D’Occitània),er aranés ei en es mejans de comunicacion(Jornalet, Segre, Aué, Aran TV, TV Lhèida, TV3, Meddia aranés, Aranésòc, BTV), eca... Er aranés qu’interèsse.
 
S’en parle, s’en parle,... ara cau que se parle.
 
Enes darrèri decennis, anin-anan, er aranés a anat artenhent progressivaments reconeishença en contorn institucionau. Ei lengua oficiau en Aran des de 1990 e en tota Catalonha dempús 2006, quauquarren que fòrça gent ignòre(Tiò ben). Dispòse d’Acadèmia dera Lengua.
 
Maugrat açò aguesti auanci an pas estat bessè tan equivalenti en contorn sociau, qu’ei a on encara a de besonh que la possegam. 


Ja a gescut dera recodina e deth cerèr e  a arribat ena  Universitat. Ara qu’a d’arténher eth carrèr, es places, es comèrci, es supermercats, es hèires, es tauèrnes, es otèls, es corròps, es consultes, es glèises, en fin era vida vidanta.
 
Maugrat que eth 80’7% dera poblacion te compren er aranés, sonque eth 55’6% que la parle[4].
 
En aguest sens que trapi avienta era distincion que hè Barceló[5] entre lengua oficiau e lengua comuna.
 
Er aranés que ja ei lengua oficiau, a de devier lengua comuna, tant en sens de lengua abituau coma de lengua de toti (DGOC[6]). Que pensi que mos cau ua Val “polifonica” e multilingua coma era Isla[7], ena qu’er aranés aucupe eth lòc principau coma “era lengua pròpia dera Val d’Aran”.

No agegam pour de parlar-lo. No mo’n hesquegam se hèm quauque tòrt e beth còp caucigam es Normes.
 
A viatges pensi que se eth praube Mossén Condó lheuèsse eth cap e liegesse çò qu’escriui   m’excombregarie. E maugrat tot jo, testut persuti en guinhauetejar era gramatica. 
 
S’er aranés a artenhut a capitar tant de temps ena recodina tanben s’adaptarà as naui tempsi. Eth futur der aranés, depen de nosati. Er esfòrç que merite era pena. Coma ditz eth de Montcorbau, ei ua des jòies dera corona: “e entà hígee ua pèrla en sa corona, a un lenguatge tot son pro son solet…”[8]
 
Quan èra un mainatge que me tardaue que comencèsse er estudi entà shomar era flaira a nau des libres, es plomiers e es creions, tanben entà hugir d’anar a catar truhes en Segalièra. Ara me tarde que comence era Universitat en Cap-Pont entà gaudir der estudi dera polida lengua deth nòste país e des nosti pairs.
 
Ja n’i a pró de blagar. Ara que cau hotjar ena gramatica e ena sintaxi.  Ja vos ac condarè en un milhor aranés, ben.
 
A lèu.



[1] El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes Saavedra
[2] Era isla des diamants de Mossén Jusèp Condó Sambeat.
[3] Alienòr d’Aquitania, duquessa d’Aquitània e Gasconha (1122– 1204).
[5] Gerard Joan Barceló, lingüista – Hilats sociaus eth 25.09.15
[6] Llei 35/2010 der occitan, aranés en Aran, deth Parlament de Catalonha.
[7] Era isla des Diamants de Mossén Jusèp Condó Sambeat
[8] Era Val d’Aran de Mossén Jusèp Condò Sambeat



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

18 d'octòbre 21.51h

Cresi que la vath d'Aran es un mòdel per tots los occitans.

1) i a pas cap d'autre region al monde ont l'occitan es official coma a Aran;

2) fòrcas causes se fan pels organismes publics e privats (conselh generau d' aran, academia de la lenga.... ) Malgrat lo resultat decebedor de la consulta del 27 S, Aran pòt prendre lo lideratge de l'emancipacion d'Occitània. Si esperem les inicitiavas venent d'Occitània granda, serem tots morts abans que,benlèu, arribe la conscientitzacion de la po... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 14.22h

Bon coratge senher Castet


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions