CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 15 de decembre

Tònho Castet

Dimenge, 13.12.2015 03h00

Es landrèrs ath cant deth huec. Istòries de cinèma ena Val d’Aran


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Eth pròplèu 28 de deseme que se hestejarà eth 120u anniversari dera prumèra projeccion cinematografica comerciau hèta pes frairs Loís e August Lumière.
 
Era istòria deth cinèma, eth Setau Art, tanben compde damb quauqui interessanti episòdis plaçadi ena Val d’Aran.
 
Vilamòs en Terçon d’Irissa, se convertic per ues setmanes en un platèu de cinèma.
Era majestuositat des païsatges dera Val d’Aran, sedusic as responsables de localizacion deth filme Un hombre como los demás virada quasi integralaments en Vilamòs en an 1974.
 
Un prètzhèt fòrça important dera fasa de preproduccion d’un filme qu’ei era localizacion d’exteriors e d’interiors. Donques es localizaires d’Un hombre como los demás non aueren de romar guaire e lèu s’encuedèren de qu’eth nòste petit País ei talaments fotogenic, que n’i a pro d’enfocar en quinsevolhe direccion e hèr clic entà gahar un bèth imatge o ua polida seqüéncia que te convertissen eth païsatge en actor principau. Era Val d’Aran qu’ei un immens platèu.
 
Tant es scènes interiores coma es exteriores d’aguest longmetratge, trèt de  quauques excepcions, son filmades enes carrèrs, ena glèisa, ena plaça, ena tauèrna, ena Casa dera Vila, enes bòrdes, enes prats e tèrres, laguens des cases e ena nhèu de Vilamòs. Damb aguesti hons de pantalha eth resultat dera fotografia qu’ère assegurat, tè.
 
Eth filme siguec virat en an 1974, dirigit per Pedro Masó e protagonizat per Emilia Gutiérrez Caba, Mónica Randall, Paco Valladares, Sonia Petrova, e Alesio Orano. A coma coscenarista ath sacerdòt José Luis Martín Descalzo, autor e scenarista que alavetz auie bèra nomentada. Era musica qu’ei de Cristóbal Halffter e era fotografia de Juan Mariné.
 
Ei un drama de ueitanta dues menutes de durada que conde es amors d’un capelhan de montanha, David, eth joen sacerdòt qu’exercís eth sòn ministèri en Vilamòs, que viatge cap a Madrid entà maridar a un coble damb es qu’a ua grana amistat. Pendent es nòces coneish a Marisa, prometuda d’un prestigiós mètge. A compdar d’alavetz, David serà entà Marisa era descubèrta deth veritable amor e aguesta ja non dobtarà en presentar-se, coma un flòc de bones èrbes, en Vilamòs, sense pensar-s’ac guaire entà arténher eth cor deth capelhan e parrabastar a tot eth pòble.
 
Ena vida reau eth rodatge deth filme tanben que siguec ua autentica revolucion entàs abitants deth pòble. Era tranquilla poblacion aranesa siguec aucupada per actors, tecnicians, veïculs, camèras, fòcos... Era major part des sòns abitants participèren coma figurants en rodatge. Eth sòn bestiar, es sues cases e es sòns apèrs apareishen en bèra ua o bèra auta seqüéncia. Eth capítol deth rescat des mainatges dera nheuada ei rodat ena cabana dera Mata d’Aquieu. Son impagables es scènes dera tauèrna de Çò de Velasco en qu’es omenassi hènt a veir que hèn as cartes, mès que non pòden pas evitar de guardar, embadoquidi coma pipauts, ara beròia gojatassa protagonista Sonia Petrova. O era des devòts fidèus ena missa. En es dues seqüéncies que campen coma figurants lèu toti es vesins de Vilamòs. Pera sua participacion ena scèna dera missa se meteren ena pòcha cinc-centes pessetes d’alavetz cadun.
 
Ath delà dera sua importància cinematografica eth film a ua grana valor documentau pr’amor que permet rebrembar com ère era vida en un pòble aranés en temps d’antes. Ei un document grafic fòrça interessant entà conéisher eth nòste passat. Es interiors sigueren rodadi a Cò de Joanet e a Çò de Laujús. Eth proprietari, eth pair de Canaules que te crubèc vint mila pessetes dera epòca pera sua utilizacion. B’èren sòs en aqueth temps!
 
Entàs scènes interiores non i calec pas bastir cap de decorat, en filme apareish una codina-salon autentica dera epòca damb es sons landrèrs ath cant deth huec alugat, es sons candelèrs en palmar, eth sòn almanac ena paret, era sua lampa en tenhat, era sua estatgèra damb era vaishèra bona, es sòns coeires en polader dera arrecodina e era sua nhèu ena hièstra. Tot qu’ei autentic. Non  i a bric d’attrezzo.
 
Es plans exteriors que te hèn a veir era grandiositat des panorames e vistes aranesi e permeten apreciar era melhora qu’era arquitectura des cases, carrèrs e places a experimentat enquia aué en dia.
 
Ua còpia deth filme qu’ei depausada entara sua consulta en Archiu Istoric Generau d’Aran jos era referéncia FONS AGA190-140-T2-196 / Çò de Lucia de Vilamòs.

Un precedent de produccion cinematografica, en tot profitar era beutat des païsatges aranesi mos la trapam en filme Verd Madur (Siega verde), dirigit per Rafael Gil en an 1960.
 
Ua auta filmacion qu’a un interès fòrça especiau entara Val d’Aran ei eth reportatge Vilamòs, scènes quotidianes sègle XX, realizat peth torista francés Lionel de Paquita de Çò de Miquèu.



 
Eth documentau de vinta-e-ueit menutes de durada arremasse imatges prenudi entre es ans 1970 e 1979 dera vida vidanta deth pòble aranés.
 
Prètzhèts agricòles coma carrejar era èrba o era baishada des oelhes ath hons dera vila, compartissen scenari damb activitats ludiques coma era procession dera Hèsta Major d’Agost tamb era creu procesionau ath deuant, es tricòrnis dera Guàrdia Civila, eth capelhan, era banda de musica, es autoritats e quauquarren fòrça pròpri dera epòca, es hemnes en tot marchar en grop separat e ath darrèr deth grop des òmes.
 
Tanben apareishen activitats esportiues coma eth jòc de quilhes o eth partit de fotbòl.
 
D’auti detalhs d’interès que se pòden apreciar enes imatges, son es efèctes deth cambi climatic damb era arreculada dera nhèu deth massís dera Maladeta, era grana quantitat de pardies aué convertides en cases e es veïculs damb matrícules franceses que te dèishen endonviar eth parçan d’a on son es toristes.

Era banda sonora qu’ei plan interessanta. S’i pòt escotar musica aranesa, eth belèc des oelhes e un aspècte fòrça especific dera hèsta, eth tòc alègre der ensemble des campanes, arrepicant en ua sequéncia concrèta entara escasença, ben interpretada peth praube Jusèp de Çò de Jusepa. Ara, aqueth arrepiquet que s’a arrecuperat mercés ath filme e que l’auem escrit ena primièra plana d’ua particion entara sua conservacion.
 

 
Era filmacion que te finalize damb uns polits imatges deth Romiatge de Sant Miquèu.
 
En an 2013 er Ajuntament de Vilamòs pr’amor deth 40 aniversari dera fondacion d’Es Paums, remasterizèc era filmacion, ua còpia que n’ei depausada entara sua consulta en Archiu Istoric Generau d’Aran, jos era referéncia FONS AGA190-140 / Çò de Lúcia de Vilamòs.
 
En aguesti dies de heired e nhèu vos convidam a veir ath cant deth huec, aqueri filmes interessanti. En es sòns fotogrames qu’i demoren inmortalizadi entà tostemp es nòsti ancessors, es nòsti arrebrembes e ua part dera nòsta petita istòria.
 
Bones Hèstes a toti!



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

3 de març 23.57h

Fragment de "UN HOMBRE COMO LOS DEMAS":
https://l.facebook.com/l.php?u=https%3A%2F%2Fvimeo.com%2F97714811&h=OAQHYBK39


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de decembre 18.36h

Era musica qu'acompanhe es imatges dera filmacion que correspon ath grop aranés "Bramatopin", "Sarabat d'Aran"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de decembre 23.33h

Mercés per aqueste article "mòlt" interessant :)

Escrivètz:

"Ath delà dera sua importància cinematografica eth film a ua grana valor documentau pr’amor que permet rebrembar com ère era vida en un pòble aranés en temps d’antes. Ei un document grafic fòrça interessant entà conéisher eth nòste passat. Es interiors sigueren rodadi a Cò de Joanet e a Çò de Laujús. Eth proprietari, eth pair de Canaules que te crubèc vint mila pessetes dera epòca pera sua utilizacion. B’ère... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de decembre 17.35h

Fòrça gràcies Tònho de hèr-mos gaudir d'aguesta informacion. Es tòns comentaris e rassonaments son tostemp molt instructius e pedagogics a mès de portar tostemp de forma intrinseca era estima peth país.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de decembre 11.09h

Òc


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 de decembre 08.33h

Aquò òc, son filmes mai interessants peths occitans que Star Trek o Star War !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions