CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Tònho Castet

Dissabte, 16.4.2016 03h00

Blagar en aranés


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Grop de Convèrsa en aranés, un projècte que ja a començat a caminar
 
Ça’m par qu’entà apréner a esquiar, non i a pas pro de liéger un manuau o guardar un vidèo, que cau cauçar-se es esquís e esguitlar-se pala enjós. Talaments entà apréner a parlar ua lengua e artenher-ne un cèrt domeni non n’i a cap pro de participar en un cors, ath delà, que te cau practicar; parlar, parlar e parlar.
 
Aquerò qu’ei çò que mos auem prepausat un grop d’alumnes d’occitan/aranés dera UdL, Universitat de Lhèida. Auem constituït eth “Grop de convèrsa” d’occitan/aranés dera UdL, un projècte entà parlar, parlar e parlar en aranés.
 
 
Objectiu
 
Er objectiu d’aguest grop qu’ei de practicar era lengua de manèra informau laguens d’un grop de convèrsa amiat per un dinamizador nadiu non professionau. Ath delà, de tant en tant qu’auem prevista era participacion de quauque convidat aranés nadiu entà auer era oportunitat de blagar damb persones de dehòra der encastre academic.
 
Damb era practica orau, en dubèrt, intensiva, biais taula redona e sense professors que hèsquen un seguiment didactic, pretenem qu’es participants perdegam era pòur de parlar, guanhegam autoconfidança e la trasladegam dehòra dera sala d’estudi.
 
 
Descripcion
 
Que hèm ua session d’apuprètz ua ora  e mieja per semana, damb un nombre redusit d’assistents per session pr’amor qu’ei çò mès semblable ara realitat e permet ua frequéncia d’intervencions individuaus mès grana. Era activitat qu’ei gratuïta e ei dubèrta a quinsevolhe que sigue interessat en practicar era lengua.
 
 
Metodologia
 
Es sessions deth grop de convèrsa comencen tanlèu qu’acabe era classa “oficiau” deth Cors d’Aranés, atau que profitam de qu’es alumnes auem encara fòrça presents es aspèctes teorics dera lengua entà practicar.
 
En çò que tanh ara metodologia, pendent es reünions de grop establim ua interaccion orau tamb uns patrons de convèrsa ath torn de quin tèma que sigue. Totun sajam d’evitar ahèrs problematics coma era politica o eth sèxe. En çò que tanh ara politica qu’ac hèm entà qu’era convèrsa no se vire en un debat ideologic emocionau intens que bensè mos amortarie eth tèma linguistic.En cas deth sèxe que non ne parlam pr’amor deth redusit lexic disponible sus era matèria.
 
Tanlèu que trauessam eth lumedan dera pòrta dera sala d’estudi qu’entram en “territòri occitan” e a compdar d’alavetz que non ei permetut er emplec de cap auta lengua que non sigue er aranés. Bric.  Aguest requisit qu’a prumèra vista pòt semblar de facila aplicacion, ena practica non n’ei pas guaire, pr’amor qu’es participants mos coneishem damb anterioritat ena nòsta lengua mairau.
 
Era lengua en que te comuniques iniciauments tamb quauquarrés que coneishes per prumèr còp semble determinanta entara comunicacion futura. Atau, eth prumèr còp que te coneishes tamb quauquarrés, semble establir-se ua sòrta de  troquelatge lingüistic en cervèth que condicionarà era comunicacion e perdurarà en futur. Fòrça soent qu’escotam a cobles o matrimònis parlar entre eri en ua lengua, aquera ena que se coneisheren, mès que viren a d’auta lengua quan se dirigissen as sòns hilhs. Aquieu qu’as era importància de promòir er emplec der aranés enes prumèrs estadis der itinerari formatiu, tè.
 
Entà superar aguest troquelatge lingüistic, que començam es reünions deth grop de convèrsa damb era lectura per part des participants de quauqui tèxtes en aranés.  Pendent aguestes lectures no s’interromp ath lector, mès que se corregís era prononciacion ara fin. Es tèxtes des que mos en servim  son de ua dificultat creishenta entà arténher ua gradacion en aprendissatge. Dempús, mos hicam de plen ena convèrsa.
 
 
Tèmes de convèrsa
 
Tant qu’es participants utilizaram çò d’aprenut, enes nòstes convèrses de relacion sociau, tocam tèmes dera vida vidanta entà qu’artenhegam  correccion e soplesa expresiva ena  nòsta lengua. Suenham eth lexic e era correccion gramaticau, e mès tanben era prononciacion —sustot des “e”, “o” e “u” pera sua importància expressiva— era entonación e eth ritme.
 
Tanben i calam entath sòn emplec expressions fòrça especifiques dera nòsta lengua qu’encara qu’an dificila traduccion, mo’n servim en bèth parçan dera Val: a truca de..., anin-anan..., ara qu’eth solei ges per Arres..., ça’m par..., , chapar..., chauar..., chucar..., de man en man..., e bensè!, ebé ma hilha!, ebé òc!, en pagalha..., hartèra..., moria!, ne ta sèra ne ta aubarda..., nham donc..., no te’n hèsques!, òc ma hè!, quan es grapauds auràn plumes..., sai cap..., sense chuc ne moth..., tier-se eth braguèr..., tiò bèn!, eca… e encara bèri brestècs que no auem besonh de reprodusir acieu.
 
Entà facilitar era practica damb toti es tempsi verbaus, parlam de tèmes deth passat (darrères vacances, episòdis dera istòria, etc…), deth present (notícies escuelhudes ar edart en periodics[1] e deth futur (plans entath pròplèu viatge, eth cambiament climatic, etc…) e entà practicar damb totes es persones parlam d’un madeish (jo), der entorn (tu, eth), deth mon (nosati, vosati, eri).
 
Coma pas podie èster d’auta manèra un tèma de convèrsa recorrent qu’ei era Val d’Aran, quan mès hescam a conéisher eth nòste país, mès interès en apréner era sua lengua suscitaram. Calam enes patrons de convèrsa aspèctes istorics, culturaus, des nòstes tradicions que definissen se qui èm e coma èm es que parlam er aranés. Fomentar era consciéncia de hèr part deth concèpte “Occitània” refortilhe era decision d’apréner era nòsta lengua. Entà soslinhar era consciéncia d’apertenença aranesa disposam d’elements fisics: mapa politic damb es sies Terçons ,es pòbles e es lòcs, mapa fisic tamb es arrieus, es lacs e es montanhes, calendari en aranés des Hemnes de Les, CDs tamb musica en aranés[2], escut d’Aran en perfil, utilizacion d’arrepèrveris en cada sason[3].
 
Damb aguestes estrategies sajam de qu’es participants superegam era inseguretat expresiva e ena realización no parlegam com es blecassuts. Acabam es sessions damb era realizacion toti amassa de quauque exercici des prepausadi enes desparièrs “Quadèrns d’Exercicis”. Coma materiau de lectura e consulta utilizam eth recomanat enes “Corsi d’Aranés” deth Conselh Generau d’Aran e d’auti.[4]
 
 
Futur
 
Peth moment era experiéncia iniciau d’aguest projècte que resulte utila e plan avalorada pes assistents, per çò que mos prepausam era sua contunhitat mès enlà deth calendari deth Cors Academic. Depenerà deth nombre d’assistents que i sigam. En aguesti moments ei redusit, encara que per çò madeish permet ua mès grana freqüéncia ena interaccion entre es participants.
 
Insistim en çò de redusit deth grop, donques qu’era experiéncia de convèrsa se trasladarà dempús ara vida reau ena qu’es grops son tanben redusidi.
 
Cau arregraïr eth supòrt qu’eth grop de convèrsa a arrecebut per part de Jornalet e der Institut de Lengües dera Escòla des Lengües dera UdL. Eth prumèr qu’a hèt difusion deth nòste projècte e er aute que mos facilite era sala d’estudi entath desvolopament des sessions[5], e tanben era comunicacion damb es escolans e era difusion des nòstes activitats.
 
Entre sessions, era sala academica se ven ua sala d’estudi virtuau e mos permet contunhar interactuant, en aranés, segur, a trauès d’eth “Campus Virtuau” e deth grop de Whatsapp ”Aranés B2”.
 
S’as interès en participar en grop de convèrsa que te pòdes comunicar tamb nosati en següent formulari de contacte.
 
Demoram tamb aguesta experiéncia contribuïr a qu’era nòsta polida lengua se parle des de aguesta riba deth Estanh Long de Vilamòs enquiar auta riba dera “Mar Grana”.


 
Ja auem començat a blagar.


 
Qu’en parlaram.
 
 
 
 



 
[1] Articles en aranés deth Diari Digital Jornalet e deth suplement “AUÉ” deth Diari Segre.
 
[2] CD Era Soca de Nadau© d’”Es Paums” –(P)2016 Es Paums – D.L.:B 8615-2016, editat per Institut d’Estudis Ilerdencs-2015.
 
[3] Arrepervèris – Pagès editors – 1992.
 
[4] Materiau de lectura e consulta:
 
— PEDARRÒS, Montse. Cors d’Aranés, Nivèu A1. Conselh Generau d’Aran, 2009.
 
— ESPAÑA, Lourdes e SEGALÀS, Miquèu. Nivèu miei de Coneishements d’aranés/occitan d’Aran. Conselh Generau d’Aran.
 
— ESPAÑA, Lourdes. Caièr d’ortografia. Conselh Generau d’Aran.
 
— BARBAL, Maria; tradusit per BARÈS, Veronica. Pèira de tartèr. Pagès editors, 2011.
 
— ANÉ, Manuèla. Un pòble tara libertat. Pagès editors, 2014.
 
— LOZANO, Griselda. Òc. Larkos, 2014.
 
— DE MONTOYA, Jèp. Net de huec e d’auti poèmes de Jèp de Montoya
 
— VERGÉS, Frederic. Petit diccionari. Conselh Generau d’Aran, 1998.
 
— BALAGUER, Claudi e POJADA, Patrici. Diccionari Català-Occità/Occitan-Catalan. Llibres de l’Índex, 2012.
 
— BEZSONOFF, Joan-Daniel. Diccionari Occitan Provençau – Catalan. Llibres de l’Índex, 2015.
 
— ESTEBAN, Jordi. Fem-la petar. L’Àlber, 2003.
 
— ESTEBAN, Jordi. Parlar una llengua. C.N.L., 2001.
 
— CARRERA, Aitor. Gramatica aranesa. Pagès editors, 2010.
 
— BARÈS, Veronica; LAMUELA, Xavier; SUÏLS, Jordi; VERGÉS, Frederic. Es vèrbs conjugadi. Llibres de l’Índex, 2003.
 
450 mots que cau saber entà començar a liéger, escríuer e parlar er occitan dera Val d’Aran. Conselh Generau d'Aran, Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés, 1992.
 
 
[5]. Aula 0.012 deth CCCT-”Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera”(Campus de Cappont), Carrer Jaume II, 67.-LLEIDA(25001).



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

17 d'abril 19.09h

#3 Òla. En tòn corrèu que as era mia responsa.
A lèu.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 19.04h

#2
Ai mandat la meua adreça email al "contactar l'autor"
Responsa del vòstre email, sènher Jusèp Castet Varela : " absent".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 11.50h

#1 Òla "serra":
Datzme era vòsta adreça email e vos mani informacion.
Bona dimenjada.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 d'abril 09.49h

Aquò's una bèla metòde que dona enveja d'aprene l'aranés !

Es possible que lo sènher Castet o un autre aranés o benlèu dòna Griselda Lozano, venguèsse a l'Escòla Occitana d'Estiu de Vilanòva d'òlt per faire corses ?. I a una demanda. Fa dos ans, èrem aper'aqui detz escolans al cors d'iniciacion d'aranés de Ferriol Macip.

Ont es pas trobar los corses del Conselh Generau d'Aran?

Mercés plan per aqueste article en aranés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Tònho Castet

Tònho Castet logo rss

Musician, acordeonista integrant dera formacion Es Paums. Diplomat en psicologia. Mastèr en Direccion de Vendes. Èx professor de Relacions Umanes de Dale Carnegie.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

castet   condò  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions